Joan Sans és alcalde de l'Arboç des de 2011, però aquest mes d'agost la seva figura es va fer famosa a tota Espanya. El 'boom' va arribar en el moment decisiu del programa de RTVE Grand Prix, quan la seva reacció emocional a la derrota va córrer com la pólvora. Parlem amb l'alcalde penedesenc sobre la situació del municipi, l'icònic moment del Grand Prix i la importància de la Diputació pels municipis petits.
Vostè és l’alcalde de l’Arboç des de fa anys i disposa de majoria absoluta. En les darreres eleccions va fregar el 50% dels vots. Tenint en compte que cada cop és més difícil trobar majories absolutes a cap institució, quina és la fórmula que utilitza per assolir aquests resultats?
No hi ha cap fórmula màgica, el que hi ha és molt de treball, molt esforç i molta determinació per assolir resultats reals que beneficiïn al poble. Tot això et dona un valor que considero essencial tant en la política, com en la vida: la credibilitat. És a dir, si jo he quedat amb vostè a tal hora i a tal lloc per fer aquesta entrevista és perquè estava segur de què vostè vindria i seria puntual. La credibilitat. I la credibilitat en política, com en la vida, costa molt de guanyar però és molt fàcil de perdre. Has de lluitar permanentment per ella. I jo crec que, humilment, amb els meus encerts i els meus errors tothom a l’Arboç sap que em prenc la responsabilitat de ser alcalde amb un màxim d’exigència personal. D’aquí, crec, aquesta confiança reiterada a les urnes que realment m’emociona i a la que intento respondre amb el meu treball diari, com la resta de regidors i regidores.
Darrerament l’Arboç ha estat notícia, fins i tot en mitjans de fora de la demarcació de Tarragona, per la seva participació al programa de TVE el Grand Prix. Quin balanç en fa? L’ha sorprès aquesta sobtada popularitat mediàtica?
Doncs miri, una de les prioritats que sempre he tingut en ment ha estat, precisament, reforçar la marca de poble i donar-nos a conèixer fora vila. Emprant tots els instruments que estiguin al nostre abast. I participar en aquest programa de màxima audiència de la televisió pública ha estat una palanca de divulgació pel poble extraordinàriament positiva. De fet, participar en el Grand Prix de televisió espanyola ens ha potenciat en el mapa. El sorprendria la quantitat de missatges i d’inputs que hem assolit com a poble de l’Arboç gràcies a participar en un programa que va ser vist per milions de persones a tot Espanya. La repercussió ha estat extraordinària.
I la seva reacció, emocionant-se quan van quedar-se a les portes de classificar-se per la final, també ha estat molt comentada...
És que, encara que hi hagi gent que no s’ho cregui, els polítics som persones i reaccionem amb estímuls emocionals. Tenir-ho a tocar i quedar fora per mil·límetres, a l’última volta del darrer revolt, em va tocar emocionalment en aquell moment, ho reconec. Ho reconec... i no me’n penedeixo. Pensava en l’esforç que havia fet molta gent per arribar on érem i en la il·lusió de tot un poble, i em semblava molt injust quedar-nos a les portes de la final. Però em sento orgullós de què desenes de milers de persones veiessin com l’alcalde de l’Arboç s’emocionava de ser l’intèrpret d’un poble unit i cohesionat, que va demostrar saber arribar on va arribar i que era capaç d’anar més enllà. Potser aquesta reacció ha multiplicat l’efecte de coneixement de l’Arboç que era el que volíem estimular; fixi’s les voltes que dona la vida (riu). Molts han descobert el nostre patrimoni i la nostra cultura local gràcies a haver participat en aquest programa. Com diria aquell, ho tornaríem a fer.
Tornem als temes més mundans, quines serien les accions que ha dut a terme l’Ajuntament de l’Arboç en què portem de mandat municipal que considera més importants?
La veritat és que podem parlar d’una llista àmplia i variada: l’ampliació del CAP -bàsic per al conjunt de la ciutadania del poble-, la nova estació que demanem des de fa anys, el nou contracte del servei de la neteja, la propera peatonalització del carrer de l’hospital, la inversió en sistemes de videovigilància i la pacificació del trànsit intra-municipal, la restauració de la plaça de la Puntaire i de la zona dels antics safareigs, etcètera. Com pot veure no estem de braços plegats; cadascuna d’aquestes mesures implica temps, dedicació, esforços i encerts, però és una satisfacció moral inexplicable cada cop que podem dur a terme un avenç. Li poso un exemple, fa poc vàrem poder inaugurar les obres de restauració integral dels antics safareigs que teníem el poble, a la zona del carrer Vives Mañé, en ple nucli urbà. Doncs bé, aquestes obres, que han estat possibles gràcies al cofinançament que vam obtenir de la Diputació de Tarragona, ens han permès rehabilitar una part molt important i representativa del nostre nucli històric. Així, pas a pas, esglaó a esglaó, anem avançant...
Ja que parla de la Diputació, vostè és diputat provincial pel PSC, que li diria a tots aquells que diuen que hi ha massa administracions i que s’han d’eliminar les Diputacions?
Doncs que parlen des del desconeixement. Ho dic objectivament. Miri, en aquesta demarcació que hi ha més de 180 municipis dels quals només una vintena superen els 20.000 habitants. Doncs bé, si la majoria de pobles -fins i tot de ciutats mitjanes- és quedessin un dia sense els recursos i els serveis que reben via Diputació la qualitat de vida dels seus veïns o veïnes baixarien sensiblement. Així de clar. Ells mateixos no tenen disponibilitat pressupostària o personal necessari per oferir el catàleg de serveis o d’equipaments municipals que demanden els seus veïns. Si no fos per la Diputació, tant a nivell pressupostari, subvencions, ajudes, projectes, serveis, etcètera, la gran majoria de municipis del Camp de Tarragona, de les Terres de l’Ebre o del Penedès quedarien orfes i abandonats als seus propis recursos que en molts casos, pel baix nivell de població, són netament insuficients.
Per exemple?
Per exemple jo mateix soc vicepresident de la comissió informativa de serveis a la ciutadania de la Diputació de Tarragona. El convido a què quan acabi l’entrevista consulti al portal de la Diputació la quantitat de serveis que oferim a la ciutadania de les comarques tarragonines. A tots els nivells: cultura, educació, activitats socials, esports, patrimoni, medi ambient, salut pública, prevenció d’incendis, turisme, ocupació, recerca, i així un llarg etcètera. Tot això és possible perquè existeix la Diputació, si desapareix també desapareixerà un pressupost anual superior als 220 milions d’euros al servei del conjunt de la població de les comarques tarragonines. Així de clar...
Està satisfet tant de la seva tasca com a alcalde com de la seva responsabilitat a la Diputació?
Satisfet no seria la paraula. Jo diria més aviat que estic convençut d’estar treballant en la bona direcció, però fugint de qualsevol temptació de dir que no hi ha problemes o que tot està resolt. En absolut. És evident que sempre queda feina per fer i reivindicacions justes que mereixen ser satisfetes. Ara bé, com els mateixos resultats electorals confirmen crec que estem fent les coses bé i que cal seguir la senda de l’estabilitat i de la bona gestió que és la que dona resultats tangibles a peu de carrer. Els crits, els insults i les desqualificacions no aporten res de positiu.
Doncs ja que parla de crits, per acabar, com veu la legislatura tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya?
Dues qüestions. Primera, l’arribada a la presidència de la Generalitat del president Illa i del seu equip ha suposat un abans i un després a nivell de política catalana. Crec que és evident per a tothom. Després de molts anys d’inestabilitat tornem a tenir un Govern que se centra en la bona gestió per assolir fites reals que beneficiïn al conjunt de la ciutadania, sense exclusions ni divisions artificials. Tornem a tenir un bon Govern, en definitiva.
Segona, lamentar que al conjunt de la política espanyola Vox i PP hagin alimentat un discurs de desqualificacions permanents, i quasi personals, al president i als membres del Govern -pensi que es parla alegrement de “màfia”- que ha arribat a un nivell de decibels absolutament irrespirable. Ho considero un error, precisament la meva responsabilitat com a alcalde em demostra que la ciutadania el que ens demana a la política són solucions, no insults. Amb la deshumanització del considerat “diferent” no hi ha cap societat que estigui en condicions d’avançar. Tant de bo algun dia al conjunt d’Espanya tinguem una dreta que sigui equiparable a la dreta democràtica europea...
