Les barques de la Costa Central han topat aquest estiu amb una paradoxa difícil d’assumir: hi ha més gamba vermella al mar que en anys anteriors, però la major part de la flota gairebé no en podrà pescar fins Nadal. El motiu són els límits de captura fixats per la Comissió Europea, que ja han deixat bona part de les embarcacions al 90% de la quota anual permesa.
El Grup d’Acció Local Pesquer Costa Central, que agrupa les confraries del Garraf i el Barcelonès, denuncia que la situació és un “atac directe sense justificació” contra una espècie que, segons el sector, és clau per sostenir econòmicament les barques.
El president del GALP i patró major de la Confraria de Vilanova i la Geltrú, Jaume Carnicer, assegura que aquest 2026 és un any “extraordinari” en presència de gamba vermella, però lamenta que les restriccions obliguin a reservar el 10% restant de la quota per a la campanya de Nadal.
Un topall que arriba abans d’hora
La gamba vermella és l’única espècie de les que es pesquen al matí que té una quota específica imposada per Europa. Al conjunt del Mediterrani, aquest any se’n poden capturar 730,86 tones, una limitació que se suma al nombre de dies de pesca autoritzats.
La majoria de les barques de Vilanova, Barcelona i Badalona treballen amb una quota conjunta, i només una minoria disposa d’un topall individual. Això fa que, quan el conjunt de la flota s’acosta al límit permès, moltes embarcacions hagin d’aturar l’activitat encara que al mar hi hagi producte.
Carnicer defensa que no hi ha “cap indici de sobreexplotació ni problemes de reproducció” que justifiqui aquestes restriccions. També alerta que limitar la captura de gamba vermella desplaça l’esforç pesquer cap a altres espècies com el lluç o l’escamarlà.
Crítiques a Brussel·les
El sector considera un “sense sentit” que la gamba vermella estigui sotmesa a un doble control: dies de pesca i quilos capturats. Per això, reclama a la Comissió Europea que revisi la normativa de cara al 2027 i estableixi un únic criteri clar per regular les cinc espècies objectiu: gamba vermella, gamba blanca, lluç, escamarlà i moll.
Les confraries recorden que fa gairebé dos anys ja van plantar cara a una proposta europea que volia reduir la pesca a només 27 dies anuals per embarcació. Finalment, la pressió del sector i de les administracions va elevar l’autorització a 130 dies si s’aplicaven mesures de sostenibilitat.
Aquest 2026, Brussel·les va tornar a plantejar una retallada encara més severa, fins a només nou dies hàbils per barca, que finalment van quedar en 133 dies. Ara el sector tem una nova proposta restrictiva per al 2027.
Por a més abandonaments
La pressió reguladora arriba en un moment delicat per al sector. Carnicer assegura que, en els últims tres anys, han plegat més d’una quinzena de pescadors de la confraria de Vilanova i prop d’un 40% de les embarcacions de Barcelona.
El GALP també alerta que algunes empreses pesqueres poden acabar deslocalitzant-se cap a la costa africana per continuar pescant al Mediterrani sense els mateixos topalls europeus. Segons Carnicer, això crea una contradicció: productes capturats amb menys restriccions poden acabar entrant igualment al mercat europeu.
A la incertesa sobre les quotes s’hi suma la negociació del futur fons europeu 2028-2034, que podria reduir de manera important els recursos destinats al sector. Carnicer ho defineix com una “espasa de Dàmocles” per a les confraries, especialment perquè aquests ajuts compensen períodes de veda.
El sector reclama que les polítiques europees tinguin en compte no només criteris ambientals, sinó també l’impacte econòmic i social sobre les confraries, el relleu generacional i la continuïtat d’una activitat que forma part de la identitat del litoral català.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat