Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Una tradició que es manté viva
Arribada la mitjanit i acabant la jornada de la festivitat de Sant Fèlix, la basílica de Santa Maria estava repleta de gom a gom per acomiadar les relíquies del Sant i retornar-les a la cripta fins a l’any vinent.
Durant la cerimònia es van fer clares referències a tothom que hi ha participat, i també es va agrair la participació massiva. De la mateixa manera, Mossèn Xavier Aymerich, rector de la parròquia va fer referència també a la visita del Papa Lleó XIV del passat mes de juny a Catalunya recordant el missatge dels seus dies: “Alça la mirada”, per mai perdre de vista la vocació.
Sens dubte, els goigs, es tracta d’un dels actes més característics dels dies de Festa Major i d’una tradició que ha aconseguit mantenir-se viva al llarg dels anys, més enllà de la dimensió estrictament religiosa.
La celebració forma part dels rituals que preparen la ciutat per als dies grans de la Festa Major, dedicada a Sant Fèlix. Prèviament, del 22 al 28 d’agost, la basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès acull la novena i el tradicional cant dels Goigs de Sant Fèlix.
Una música amb més d’un segle d’història
Els Goigs que s’interpreten actualment tenen el seu origen en la partitura que el músic Josep Badia i Planas va escriure l’any 1857. Posteriorment, Francesc de Paula Bové en va fer una adaptació l’any 1905, que és a la base de la versió que s’ha interpretat de manera més o menys continuada fins als nostres dies.
La partitura original va ser recuperada gràcies al doctor Blas Coscollar i a l’estudiós i músic alemany Bernat Rövenstrunk. Posteriorment, el músic vilafranquí Pere Lluís Biosca en va fer la revisió i l’edició per a les diferents veus i els instruments de l’orquestra.
Una basílica plena per escoltar el cant
El cant dels Goigs és un dels moments més esperats de la novena. Després de la pregària, un cor popular i una orquestra interpreten el càntic dedicat a Sant Fèlix. Segons l’organització de la Festa Major, aquests músics només actuen conjuntament durant els nou dies de la novena, fet que contribueix al caràcter excepcional de l’acte.
La resposta del públic evidencia la força d’aquesta tradició. La basílica arriba a quedar completament plena, amb els bancs ocupats i espectadors asseguts al passadís central, sobretot en les jornades d'intensitat festiva més elevada.
Els Goigs com a símbol d’identitat
Més enllà del seu origen religiós, els Goigs han esdevingut un element d’identitat col·lectiva per als vilafranquins. La seva presència dins el calendari festiu és tan consolidada que formen part de l’essència de la Festa Major, declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional per la seva riquesa folklòrica i cultural.
Els Goigs de Sant Fèlix són, de fet, un dels elements musicals i rituals més antics i importants de la celebració. La seva història es remunta al segle XVIII: la documentació patrimonial situa la primera edició dels Goigs de Sant Fèlix l’any 1733.
La música que dona pas a la festa
El ritual no acaba amb el cant. Després dels Goigs, l’orgue interpreta cada dia una melodia relacionada amb algun dels elements del seguici festiu de Vilafranca. Aquest costum, conegut com a «llibertats d’orgue», connecta la música religiosa amb la dimensió popular de la Festa Major.
Així, els Goigs es converteixen en molt més que un acte de culte: són una de les primeres grans expressions sonores de la Festa Major i un punt de trobada entre tradició, música i identitat vilafranquina.
Amb el pas dels anys, el cant dels Goigs de Sant Fèlix continua reunint generacions dins la basílica de Santa Maria i manté intacta la seva capacitat d’anunciar que la Festa Major ja és a tocar.
