FranCisco Romero: "Vilafranca està liderant la redistribució de progrés a tots els barris"

FranCisco Romero (PSC) tancarà el seu primer mandat com a alcalde de Vilafranca del Penedès amb un govern en minoria. Tot i això, el batlle socialista ha estat capaç d'aprovar tres pressupostos amb els grups progressistes de l'oposició i posar en marxa el 90% del seu programa electoral. Fem balanç d'aquests tres anys i escaig a la capital de l'Alt Penedès. 

Queda menys d’un any per passar per les urnes. De què se sent més orgullós?
El projecte que més em preocupava era generar progrés i que arribés a tot arreu. Mires les actuacions que hem fet i estan molt distribuïdes. Ens ho reconeixen els estudis de la segona corona metropolitana. Vilafranca està liderant la redistribució de progrés a tots els barris, que ningú quedi enrere. El generem bàsicament a través de projectes motor com el Vinseum, la nova biblioteca, el sòl industrial i altres en planificació com el nou campus universitari. 

Comentava en el balanç que un 10% de les actuacions han quedat en el tinter. Quina és la principal espineta que li quedarà clavada aquest mandat?
Portar un 81% realitzat i un 9% en planificació és un bon balanç. De les mesures que queden, hi ha una primera línia on les competències són d’una altra administració. Estem defensant els serveis que necessitem en transports, salut o educació i esperem tenir notícies positives abans de Nadal.

Entre els temes que depenen de nosaltres, no hem avançat el que voldríem en la reforma de l’antic hospital, on volem situar l’escola de música, i tampoc amb la nova comissaria. Ens hem presentat al Pla de Barris i confiem a poder avançar amb els projectes.

En alguna roda de premsa ha definit l'antic hospital com un "projecte estratègic".
Té un valor patrimonial increïble. Al voltant del claustre -ja rehabilitat- hi ha 3.000 metres quadrats en desús. Això ens reafirma que, en lloc de fer nous edificis, hem de fer rehabilitacions com amb la biblioteca. Estem remodelant integralment el carrer Sant Pere i sabem que, quan realitzem aquestes actuacions, s'anima l'activitat. Ja ha passat al carrer Santa Magdalena. Té sentit que a pocs metres de la plaça de la Vila s’hi faci l’escola de música i un hub cultural. A banda, queden més espais on podríem acordar més usos. 

El Govern de la Generalitat va anunciar que tiraria endavant la línia orbital. Com valor aquest projecte?
El tema de base és resoldre els serveis del dia a dia, però alhora planificar. Si no, els sistemes col·lapsen. És el que ens ha passat a Rodalies i ens està passant en l’àmbit sanitari i en educació. El tren orbital o l’eix transversal trenquen la lògica radial que tant critiquem i ens obren noves oportunitats. Podem moure les mercaderies fora de la vegueria i ens dona oportunitats de treball amb el Vallès i el Maresme. A més, una altra aposta del Govern en l’estratègia ferroviària és la parada de regionals.

A banda d'això, hem de continuar assegurant el dia a dia. Tenim la proposta de comptar amb connexió en Rodalies amb els grans centres de formació com l’Autònoma o Tarragona i esperem que en els pròxims mesos puguem recuperar la normalitat. 

Des que és alcalde, és la primera vegada que veu uns pressupostos de la Generalitat. En què millora Vilafranca aquests comptes?
En molt. Sempre hem plantejat la necessitat d’aprovar pressupostos perquè aprofiten al màxim els recursos públics. En el cas del Penedès i Vilafranca vol dir assegurar les promocions d’habitatge, noves aportacions al Vinseum o resoldre les prioritats en atenció primària. Quan passi la festa major, hem de concretar amb les conselleries l’increment de la partida en atenció primària a l’hospital i l’aportació del Vinsuem. És un equipament cultural que porta anys de dèficit. Ens agradaria que entre l’increment de visitants i les aportacions de la Generalitat poguéssim arribar a l’equilibri. És un gran equipament europeu i hem d’aconseguir estabilitat econòmica. A més, és important la planificació en els pressupostos: el Pla de Barris amb més dotacions o la nova escola al barri de Sant Julià. 

La gestió de l’hospital ha protagonitzat el debat polític tant a la vila com al Parlament. Què plantejaran a la consellera per millorar la situació?
Hem fet un document on hem integrat totes les demandes dels professionals, dels òrgans de govern, del que ens arriba i el que compartim al consell d’alcaldies. Entre 2010 i 2015 va haver-hi moltes retallades i després es van plantejar unes fusions amb les quals estic en contra. No té sentit. Ens van prometre una fusió amb el Garraf, una realitat totalment diferent, i s’ha comprovat que no ens ha aportat res.

Ara veiem que aquesta fusió aprovada el 2019 ens ha portat menys serveis i tensions administratives. Hem de donar-li un tomb i hem fet arribar a la conselleria aquest document. Ens han dit que donaran resposta en el pròxim trimestre i que el nou pressupost ha d’ajudar a tornar a posar l’hospital comarcal i l’atenció primària amb els serveis que necessitem.

S’ha de plantejar la sortida del consorci?
Una vegada es fa una fusió d’aquest tipus, la sortida no és fàcil jurídicament. Qualsevol que marxi se’n va amb la part proporcional del deute. Podrien posar en risc fins i tot l’autonomia financera dels ajuntaments. No era el nostre model, però la solució ara passa per tenir el finançament que necessitem. A partir d’aquí, hem d’anar avançant per donar un tomb a la situació.

Quines són les principals iniciatives que han pogut tirar endavant per resoldre el problema de l'habitatge?
Tenim eines que ens ajuden molt si es posen en marxa. Una és el Pla General, que aposta per un creixement sostenible acompanyat de serveis. Ens està ajudant a desenvolupar sectors que portaven anys aturats. Per un costat, el sòl industrial. I, per l'altre, s’han activat alguns sectors residencials com a la zona de Sant Julià, la Girada o l’antiga Farinera. Amb els sòls municipals estem arribant a acords amb diferents operadors per oferir més de 200 habitatges assequibles de lloguer, una fita que supera el Pla d'Habitatge. A banda, activem el tempteig i compra a tots els barris i una línia per convertir locals comercials que fa anys que estan tancats en habitatges. A més, treballem amb subvencions municipals per posar ascensors i rehabilitar façanes. 

En el balanç comentava que la salut comercial de Vilafranca és bona si es compara amb ciutats similars. Quins reptes pendents té el comerç de proximitat?
Hi ha la tendència general de l’increment de l’online i el relleu generacional. Hem posat un cicle de grau mitjà per ensenyar que t'hi pots guanyar bé la vida, però estem veient com molts comerços tanquen sent viables econòmicament. El problema és que no hi ha relleu. Aposto per dues línies. La primera és la cultura. Si fem més coses, la gent es mou, visita el comerç i compra. El Vinseum és clau amb una inversió de més de 10 milions d’euros que és una aposta claríssima per reforçar la capitalitat comercial. 

En segon lloc, la línia de l'urbanisme. Quan hi ha una rehabilitació integral en un carrer, té el seu impacte. Ho estem veient al carrer Sant Joan, Santa Magdalena i ara el carrer Sant Pere. Un programa que també ens està ajudant és el d'afavorir el contacte entre oferta i demanda en els locals que estan buits. Tot això suma per consolidar els tres eixos comercials amb més de 40 activitats no quotidianes. Per tenir això te n’hauries d’anar a ciutats de més de 100 mil habitants. 

Per què ha resistit més el comerç?
Perquè aquí no van arribar les grans franquícies que tanquen les botigues tradicionals i marxen en un moment. Utilitzen els locals com a aparador per a la venda online i, quan la tenen consolidada, tanquen. Després és molt difícil recuperar el local tradicional. A més, el mercat centenari dels dissabtes amb més de 25 mil persones és un actiu que hem de continuar treballant. 

La seguretat ha sigut un dels principals cavalls de batalla. Vilafranca és una ciutat segura?
És una ciutat segura. Te n’has d’anar a les xifres. Quan fem les juntes de seguretat, tots els cossos policials et posen en valor la millora. La seguretat és un debat polític interessat. Només cal veure com les noves forces polítiques creixen a base de jugar amb la percepció i toquen el moll de l’os de les forces polítiques amenaçades per aquests partits. Quan publiquem xifres, en aquest espai polític hi ha nervis. Hem passat de 60 a 77 agents, a més de serenos i càmeres. Quan anem als barris, surten opinions del veïnat influïdes per les xarxes. El nostre inspector sempre fa una pregunta: ‘que aixequi la mà qui en aquest darrer trimestre ha tingut un robatori’. En moltes ocasions, no aixeca la mà ningú.

Veiem ciutats que acumulen autèntiques tragèdies i a Vilafranca això no ho tenim. Pot haver-hi algun robatori amb violència, però les dades diuen que Vilafranca és una ciutat segura. Hem de fer un dic de contenció amb dades i demano que entre els partits hi hagi responsabilitat amb aquests temes. Si no, pot provocar ferides a la ciutat i perdre la unitat que veus per exemple en Festa Major.  Estem a zero? No, ni ara ni mai. Hi estem exposats i hem de combatre aquesta gent amb més Mossos i més recursos als jutjats. La seguretat no és la principal funció de la policia local. 

Com es preparen per a la Festa Major?
És una festa que supera la nostra agenda local i comarcal. Des del segle XVIII manté la seva estructura amb una suma d’entitats que fa possible la fórmula d’èxit. Vilafranca respira Festa Major tot l’any, però quan arriben els dies és un moment de trobada i on tots els barris s’impliquen. Aprofito per convidar a tothom que ens visiti. 

Com viu la festa major com a alcalde? La gaudeix prou?
La visc amb una mirada diferent de quan participava com un més. Veure la festa major com a alcalde és molt emocionant, però també la visc des d’aquesta responsabilitat institucional i pensant que tot vagi bé.