L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha capgirat la seva situació econòmica en només un any. El consistori ha tancat el pressupost del 2025 amb un resultat positiu de 492.651 euros, deixant enrere un dèficit acumulat d’uns 8 milions d’euros que arrossegava des dels exercicis 2022 i 2023.
L’alcalde, Juan Luis Ruiz, ha subratllat que aquest resultat marca “un canvi de tendència” després d’una etapa complicada: “L’anterior govern municipal va generar un romanent negatiu, un dèficit a l’Ajuntament i tots els organismes dependents de gairebé 8 milions d’euros”. Aquesta situació va obligar a activar un pla de sanejament que encara continua vigent.
Un canvi de rumb amb pressupostos més estrictes
Des del govern local defensen que la millora és fruit d’una gestió més rigorosa. El regidor d’Hisenda, Alfredo Villa, ha explicat que s’ha treballat amb “pressupostos realistes” i un control financer exhaustiu: “Ha calgut fer un esforç extraordinari”.
Malgrat que el consistori encara no ha equilibrat del tot els comptes, el dèficit individual s’ha reduït dràsticament: ha passat de 6,8 milions negatius a poc més de mig milió en números vermells.
Organismes municipals amb bons resultats
Els principals organismes dependents de l’Ajuntament han tancat l’exercici amb dades positives. L’empresa AISSA presenta un resultat d’1 milió d’euros i una tresoreria sanejada, mentre que l’IPAC també registra xifres a l’alça. Només l’IMET manté un petit desequilibri en la seva tresoreria.
Sota control: deute i pagaments
El consistori compleix actualment els requisits marcats per la Generalitat dins el pla de sanejament. El període de pagament a proveïdors es manté per sota dels 30 dies i el deute municipal ronda el 30%, molt lluny del límit legal del 75%.
El govern municipal confia deixar enrere el pla de sanejament entre finals d’aquest any i el 2026, amb la mirada posada en el 2027. L’objectiu és recuperar la capacitat d’inversió i tornar a operar amb normalitat després d’anys de restriccions.
Tot i els avenços, l’alcalde ha reconegut que el control de la despesa ha generat tensions internes, especialment en àmbits com el personal. Amb tot, el consistori defensa que el sacrifici ha estat clau per redreçar una situació que comprometia el futur econòmic de la ciutat.
