Un projecte d'investigació impulsat per l'Ajuntament de l'Arboç i coordinat pel Taller Avall ha determinat que els gegants vells del municipi constitueixen les peces festives més antigues conservades a Europa. Inicialment, es considerava que aquestes figures daten de l'any 1827, però la recerca exhaustiva ha situat el seu origen al voltant del període comprès entre el 1650 i el 1670.
Aquesta nova hipòtesi s'ha pogut establir després d'un procés rigorós que ha inclòs proves amb raigs X realitzades al Centre Mèdic Quirúrgic (CMQ) de Reus, així com una investigació documental de dos anys de durada. Segons els resultats, els busts corresponen a dues de les quatre figures que representaven els copatrons del poble i formaven part del retaule principal de l'església de Sant Julià, una obra atribuïda a Domènec Rovira el Major.
Determinacions sobre les figures
L'estudi assenyala que la figura coneguda com a Chabrán era en realitat la representació de Sant Justí, mentre que la Llúcia corresponia a Santa Victòria. Aquesta interpretació s'ha corroborat gràcies a la identificació tant dels materials emprats —principalment tipus fusta— com dels trets morfològics i estilístics, que no concorden amb una manufactura del segle XIX, sinó molt anterior.
A més, aquestes escultures van ser desmuntades i reutilitzades posteriorment per encabir-les en cossos destinats a gegants populars. D'aquesta manera, segons explica Aleix Álvarez Vall, gerent del Taller Avall: "Estaríem davant de figures religioses aprofitades per ser gegants, els més antics que es conserven a escala d'Europa".
Les anàlisis es van iniciar a mitjans del 2024 quan es van sotmetre les peces als raigs X al CMQ. Paral·lelament, es va dur a terme un procés minuciós de restauració orientat a recuperar l'aspecte original dels busts.
Dubtes pendents sobre la seva història
Tot i aquests avanços significatius en el coneixement històric dels gegants vells, encara queden qüestions sense resoldre. Entre elles destaca qui va ordenar retirar les figures originals del retaule per dessacralitzar-les, així com les causes específiques d'aquesta decisió. També resta desconegut el parador actual dels altres dos copatrons inicials.
L'alcalde Joan Sans ha manifestat que aquesta troballa situa el municipi "al mapa de la cultura popular europea", valorant-la com un motiu important tant des d'un punt vista patrimonial com simbòlic.
D'altra banda, Roger Bartolín, membre de la junta de la colla gegantera local, ha afirmat: "Per nosaltres és un orgull. Creiem que això serà un impuls per la cultura local i estem molt contents i satisfets dels resultats".
Exposició pública final
L'església parroquial va acollir aquest dissabte una presentació oberta al públic on es van donar a conèixer aquestes conclusions científiques sobre els gegants vells. A partir d'ara, aquestes peces quedaran exposades permanentment en vitrines instal·lades a la Casa de la Cultura municipal on se n'explicarà detalladament el seu valor patrimonial no només local o nacional sinó també europeu.