El Garraf ha superat per primera vegada el màxim d’ocupació anterior a la crisi financera i ha tancat el segon trimestre de 2026 amb 41.605 llocs de treball, un 4% més que un any abans. Això representa 1.615 afiliacions addicionals en dotze mesos, segons el 59è Informe de Conjuntura Econòmica de la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP).
La mitjana del primer semestre s’ha situat en 40.590 llocs de treball, amb un creixement interanual del 3,4%, el doble de l’1,7% registrat durant el semestre anterior. Paral·lelament, la comarca ha assolit la taxa d’atur registral més baixa des que hi ha dades, el 2008, amb un 8,6%.
La tendència positiva s’estén a les tres comarques del Penedès-Garraf, que han assolit màxims d’afiliació i mínims d’atur, tot i que amb diferències en els ritmes de creixement i en l’estructura productiva. El Baix Penedès lidera l’augment de l’ocupació, amb un 4,6% de creixement mitjà semestral, seguit del Garraf, amb un 3,4%, i l’Alt Penedès, amb un 2%.
Els serveis concentren el 80,4% dels llocs de treball
El sector serveis continua sent el principal motor econòmic del Garraf. Representa el 80,4% de l’ocupació comarcal, amb 33.435 afiliacions al segon trimestre, un 5% més que en el mateix període de l’any anterior. El creixement s’ha concentrat especialment en l’hoteleria, les activitats immobiliàries i els serveis empresarials, la sanitat, els serveis socials, l’Administració i l’educació.
L’hoteleria destaca com l’activitat amb més ocupació de la comarca, amb 7.550 afiliats, un 4,1% més que un any abans. El sector representa el 18,1% del total de llocs de treball del Garraf. A més, la taxa d’excedents laborals baixa fins al 9,4%, una dada que l’informe relaciona amb possibles dificultats per cobrir determinats perfils professionals durant la temporada turística.
La FEGP, però, adverteix que algunes variacions sectorials s’han d’interpretar amb prudència per l’entrada en vigor de la nova classificació d’activitats econòmiques, la CCAE-2025. Els canvis han comportat reassignacions estadístiques entre el comerç, els serveis i les activitats immobiliàries, sense modificar els totals comarcals.
La indústria torna a créixer, mentre retrocedeix la construcció
La indústria del Garraf també presenta una evolució positiva. El sector suma 4.385 llocs de treball, un 2,5% més que un any abans, i recupera el creixement després de la davallada del segon semestre de 2025.
L’impuls principal prové de la maquinària. Les activitats de maquinària i equipament elèctric i electrònic arriben a les 1.295 afiliacions, el màxim de la sèrie, mentre que la maquinària i l’equipament mecànic creixen un 12,1%. En conjunt, la indústria representa el 10,5% de l’ocupació comarcal.
La construcció, en canvi, registra una caiguda interanual de l’1,9% durant el segon trimestre i del 3,4% en la mitjana semestral. Segons l’informe, una part del descens s’explica pel canvi de classificació estadística de la promoció immobiliària, que ara s’inclou dins de les activitats immobiliàries. Pel que fa a l’habitatge, durant el semestre s’han iniciat 376 habitatges i se n’han acabat 88.
L’atur baixa al 8,6% i la temporalitat marca un mínim
La millora de l’ocupació va acompanyada d’una reducció de l’atur. El Garraf ha acabat el segon trimestre amb 6.900 persones registrades a l’atur, un 2,4% menys que un any abans. La taxa d’atur registral s’ha situat en el 8,6%, el valor més baix de la sèrie iniciada el 2008.
També disminueixen els excedents laborals, que passen del 17,7% de l’any anterior al 16,6%. En paral·lel, la contractació augmenta: durant el segon trimestre s’han formalitzat 7.824 contractes, dels quals 4.507 són indefinits.
La taxa de temporalitat baixa fins al 42,4%, el mínim de la sèrie iniciada el 2006 i la proporció més baixa de les tres comarques analitzades. Així, els contractes indefinits representen el 57,6% del total.
Més ocupació, però no al mateix ritme que creixen les empreses
L’informe assenyala que la creació de llocs de treball avança més ràpidament que l’ampliació de la base empresarial. Durant el semestre, els centres de cotització han crescut un 1,1%, fins a una mitjana de 4.190, mentre que l’afiliació ho ha fet un 3,4%.
Aquesta diferència ha elevat la mitjana de treballadors per centre de cotització de 9,6 a 9,8. Alhora, el treball autònom ha assolit un nou màxim, amb 12.210 afiliacions al segon trimestre. El règim general concentra vuit de cada deu nous llocs de treball creats durant l’últim any.
La FEGP considera que l’especialització del Garraf en els serveis, el turisme, les activitats professionals i la indústria especialitzada li ofereix oportunitats per aprofitar el dinamisme de la demanda interna. El repte, segons l’informe, és convertir el creixement de l’ocupació en més productivitat, més valor afegit per treballador i una ocupació més estable.
L’Alt i el Baix Penedès també assoleixen màxims d’ocupació
L’evolució positiva del mercat laboral s’estén a les altres dues comarques del territori.
A l’Alt Penedès, l’afiliació ha crescut un 2% de mitjana durant el primer semestre i ha arribat als 45.675 llocs de treball al segon trimestre, un nou màxim. La indústria hi té un pes més elevat que a les altres dues comarques i representa el 26,2% de l’ocupació. La taxa d’atur registral ha baixat fins al 7,6%, també un mínim històric.
El Baix Penedès registra l’augment més intens, amb un creixement mitjà semestral del 4,6% i 32.440 llocs de treball al segon trimestre, el màxim de la sèrie. En aquesta comarca, els serveis, la construcció i la indústria contribueixen positivament a l’augment de l’ocupació. Els centres de cotització han crescut un 1,9%, i tant el règim general com el treball autònom han assolit màxims històrics.
En conjunt, les dades dibuixen un primer semestre expansiu al Penedès-Garraf, amb més ocupació i menys atur. La FEGP situa el repte dels pròxims mesos en reforçar la base productiva, augmentar la dimensió empresarial i la capacitat inversora, i generar més valor afegit.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat