FranCisco Romero arriba a l'equador de mandat a Vilafranca del Penedès, on tot apunta que allargarà fins al 2027 en solitari. Tot i això, ha sigut capaç de tirar endavant els dos pressupostos i de desplegar el seu projecte de govern basat en l'alcaldia de proximitat, la seguretat, les transformacions urbanístiques i la posada en valor del món del vi. Repassem aquests dos anys a les portes dels dies forts de Sant Fèlix, que es preveu especialment concorregut.
Ens endinsem de nou a la Festa Major de Sant Fèlix. Quines són les novetats d'enguany?
El fet que sigui un cap de setmana ens ha portat a reforçar alguns àmbits. Sobretot l'entrada de Sant Fèlix. Hem posat serveis addicionals tant per la protecció dels balls com per facilitar que la gent es pugui moure amb seguretat. A més, els Administradors, que són qui ho organitza, han afegit pantalles per seguir-ho.
El creixement en aquestes festes més tradicionals és cada cop major.
Ho estic observant en els últims anys. En tots els actes previs s'hi veu molt de jovent i molt d'interès en la nostra cultura. Hi ha els habituals, però també s'observen noves generacions. Fins i tot tenim alguns grups de recerca universitària del món de l'antropologia que estan seguint la festa major.
També es veu aquest creixement en la gent que ve de fora del municipi i la comarca?
Sí. Les dades objectives dels diferents esdeveniments com la Fira del Gall o el Vijazz ho demostren. Hi ha un element que actua com a catalitzador: el Vinseum. L'altre dia sortia en una llista dels 10 millors espais del món dedicats a la cultura del vi. A més, la DO Penedès és la primera DO de vins ecològics. La suma fa que cada vegada hi hagi més interès. La gent es munta l'agenda per venir a veure la festa major, visitar un celler i el Vinseum. A banda d'això, hi ha el fet casteller. Quan parles amb les ciutats agermanades amb Vilafranca observo aquest interès. Amb les coses que estan passant en el món, el foment del món virtual i les desigualtats, tenir fort el fet casteller i les festes és potenciar tot el contrari: viure en comunitat. És esperançador.
"La suma entre la cultura i el vi fa que cada vegada hi hagi més interès en Vilafranca"
Quin paper ha de tenir el Vinseum a Vilafranca?
És una gran aposta i exerceix com a locomotora. Es tracta d'un projecte transversal i que ha d'estirar-ne d'altres. El Vinseum supera l'agenda local. Recull a través de les col·leccions la cultura del vi, però alhora ens ha d'ajudar a interpretar les coses que estan passant. Amb això, Vilafranca té l'oportunitat d'estar a l'agenda nacional i internacional. Ha estat una gran aposta municipal i del Penedès, però ara hem estat treballant amb la Generalitat el reconeixement d'interès nacional i esperem que aviat tinguem un compromís econòmic.
Quan podríem concretar aquest compromís econòmic?
És clau perquè ara mateix recau en l'Ajuntament i això és un limitador. No pots acompanyar aquest creixement només amb l'esforç municipal. Tant la Conselleria de Cultura com la Presidència estan compromesos. Ara bé, la Generalitat té la seva agenda i ara mateix no tenen un pressupost. Això condiciona moltes coses.
El sector vitivinícola es troba amenaçat pels aranzels de Trump. Què poden fer les administracions per acompanyar-los?
No podem viure només de l'agenda local. Per això, hem fet el programa de diplomàcia i estem treballant amb els consolats i el conseller. A Vilafranca i al Penedès hi ha moltes empreses que treballen amb els Estats Units, Llatinoamèrica o el Japó. Ens diuen que hem d'acabar de veure com es concreten els aranzels, però que d'entrada genera incertesa. Això provoca una davallada i un impacte en les previsions a Estats Units. El pitjor per l'empresa és aquesta incertesa.
"No pots acompanyar el creixement del Vinseum només amb l'esforç municipal, el compromís econòmic de la Generalitat és clau"
De fet, els aranzels com a tal potser no acaben tenint tant impacte perquè parlem de productes de luxe.
Sí. Els productes que la DO Penedès col·loca al mercat americà són els vins de gamma extra. Tenen de sortida molt de marge. A banda del tema dels aranzels, no acabem de solucionar els marges del procediment productiu. Si anem cap al vi ecològic, és un esforç de tothom i és el principal repte.
Pel que fa al canvi climàtic, s'han reforçat les aliances amb el sector acadèmic, oi?
Correcte. Aquest estiu vam presentar la càtedra de canvi climàtic i vinya de la mà de la URV, la primera d'Espanya. Ho vam impulsar des de la Fundació Pro Penedès, que presideixo i on són presents la resta de capitals de la vegueria.
L'urbanisme és clau a la política municipal. Quins són els principals àmbits d'actuació al municipi?
El pla general de Vilafranca és una eina molt important. Ens ajuda a no tenir una ciutat de dues velocitats. Tot això ha d'anar acompanyat d'un pressupost i és el que estem fent. Hem assegurat projectes a tots els barris de diferent impacte i després d'altres de major impacte que uneixen els barris. Estem fent un esforç amb un gran volum de projectes i cercant inversions.
El dimarts s'aprovava la Llei de Barris de la Generalitat amb 200 milions d'euros de pressupost. Quin impacte podria tenir a Vilafranca?
Tots els recursos addicionals són acceleradors. Dins dels projectes que uneixen barris tenim el del carrer Sant Pere. Compleix els paràmetres de l'antiga Llei de Barris i uneix la zona del centre històric amb Sant Julià, Poble Nou i els instituts. Aquest és un exemple de com la Llei de Barris pot accelerar un projecte que tenim al programa de govern i pressupostat amb recursos municipals. Si ens ajuden amb més recursos, podem incorporar la rehabilitació de l'antic hospital, que pot ser un espai cultural amb l'escola de música, o afegir altres temes d'habitatge i sostenibilitat. Les subvencions tenen sentit si l'Ajuntament ja té un projecte.
"La Llei de Barris ens permetria incorporar la rehabilitació de l'antic hospital o l'habitatge en el projecte del carrer Sant Pere"
Els usos d'aquest antic hospital ha estat tema de conversa entre els grups municipals. S'haurà de plantejar un debat o ha d'imposar-se la idea del govern?
És un debat de programa electoral. La majoria de partits polítics portaven una proposta durant les passades eleccions. Hi ha una majoria de programes que demana que l'antic hospital es dediqui a cultura i a l'escola de música. Té molt de sentit i pot ajudar a la promoció del comerç. Vull fer un esforç d'intentar incorporar el màxim de propostes, però hem de tenir clar que hi ha uns programes que la gent va votar. Són 3.000 m2 i serà un projecte amb els ritmes del Vinseum. És a mig i llarg termini i hem d'intentar cercar el màxim consens amb la base del programa electoral de 2023.
Comentava la possibilitat d'incorporar la visió de l'habitatge si entren a la Llei de Barrris. Quines línies tenen engegades en habitatge?
Hem aconseguit subvencions europees per fer la promoció del carrer Vidal, pensat per la gent gran que viu en pisos amb barreres arquitectòniques. Hem arribat a acords amb l'Incasòl i abans de Nadal es posarà en marxa una promoció i n'hi ha una altra en planificació. També hem fet la primera promoció amb règim de cooperativa amb Sostre Cívic. Es tracta de sumar totes les línies possibles en aquests dos anys per fer els màxims pisos de lloguer assequible. En paral·lel, continuem amb el programa de tempteig i retracte per comprar habitatges en tots els barris i hi ha altres iniciatives com les subvencions per posar ascensors en alguns edificis. Al carrer Sant Pere tenim moltes oportunitats perquè hi ha habitatges que requereixen rehabilitació de molta inversió.
A l'inici del mandat, marcava la seguretat com un tema prioritari. A banda de l'augment d'efectius, què es pot fer per millorar aquesta qüestió?
Assegurar la tranquil·litat és essencial. Per fer-ho no necessites només mossos i policia, sinó agents cívics, serenos i càmeres que fan la feina de preveure aquestes situacions. No ha estat fàcil ampliar els equips de policia local. Necessites un temps perquè calen perfils preparats que facin totes les proves. Triguen entre nou i deu mesos. En dos anys hem fet dues ofertes d'ocupació per arribar als 77 agents. Hem passat de 60 a 77, és una fita històrica i un esforç pressupostari.
Els agents no només actuen reaccionant en temes de seguretat on no arriben els Mossos, sinó que també preveuen, garanteixen l'ordenança de civisme o detecten situacions complicades. Ara bé, la tranquil·litat depèn de moltes més coses com posar al dia l'espai públic o l'app que avisa el sereno perquè t'acompanyi en un moment donat. Les dades de la Junta de Seguretat baixen i hem d'assegurar la tranquil·litat des d'una visió holística.
"Hem passat de 60 a 77 agents, és una fita històrica"
Quins són els principals projectes que desenvoluparan aquests dos anys de mandat?
Hem de consolidar la locomotora del Vinseum i tindrem la segona biblioteca de Vilafranca. Tot això anirà acompanyat de moltes accions de posar al dia l'espai públic amb projectes a tots els barris. Amb l'alcaldia de proximitat fem el retorn de tots aquests projectes. En definitiva, veurem una ciutat que es posa al dia al centre històric, que es connecta millor amb els barris amb artèries com Santa Magdalena i Sant Pere, que compta amb equipaments de referència i sobretot que té en marxa projectes que asseguren la cohesió social com el programa Trampolí o APUNT. Cap barri ha de quedar desenganxat del progrés social i econòmic.
Hi ha diverses reclamacions de Vilafranca i el territori pel que fa al transport ferroviari. Com avancen les seves concrecions?
Són reclamacions en temes on no tenim la competència, com sanitat o educació. L'Ajuntament és proactiu, fent propostes com la parada de regionals. Creiem que podem aconseguir millores, però entenem que estem condicionats perquè acabin les obres del tercer fil. Un cop les tinguem, podem tenir unes millores que són compromisos que la Generalitat i l'Estat ha agafat amb nosaltres. Una connexió directa amb l'Autònoma, que alguns trens cap a Tarragona puguin dormir aquí i assegurar la fiabilitat en tren a Barcelona.
Amb això tindríem un salt qualitatiu, però després hem de continuar plantejant qüestions de futur com la parada de regionals o l'eix transversal. L'èxit de mercaderies no pot anar en contra del transport dels viatgers. Volem que els primers compromisos s'implementin el més ràpid possible i posteriorment tinguem compromisos de calendari en aquests projectes de futur. No podem hipotecar les oportunitats de Vilafranca, volem els serveis que ens mereixem.
"No volem hipotecar les oportunitats de Vilafranca, volem els serveis ferroviaris que ens mereixem"
Tot i que ha aprovat els dos pressupostos, els equilibris al ple són complexos. Preveu dos últims anys més marcats per les eleccions i amb majories complicades?
El plantejament que fem nosaltres és el mateix que fèiem des de l'oposició. Vam fer una oposició positiva i sempre vam afavorir els temes de ciutats. Mantenim un diàleg obert amb tots els grups en base als programes i crec que hem de trobar aquests acords. Ja vindran les eleccions. Quan arribin, tots els grups hem de poder posar en valor que fem una governabilitat compartida. De moment, en faig una valoració positiva.
Esquerra es queixava que no s'havien complert els acords. Creu que és possible repescar-los?
Hem de continuar aquest plantejament amb tots els grups. Tothom té bones propostes. Les discrepàncies crec que tenen més a veure amb els ritmes que amb la direcció que agafes.
Tenint en compte que hem passat l'equador de mandat, donem per tancat el debat sobre si acabarà en solitari?
Estem bé. Continuar en solitari amb acords és un camí que és confortable. Compartir un govern no és un acord puntual.
Partits com Junts ja s'estan movent per renovar candidat. La seva idea és repetir?
Vocacionalment m'agrada la política municipal. He estat enginyer i quan un està en política municipal és perquè li agrada. Ara bé, quan un agafa un compromís com aquest, ha de compartir la decisió amb diferents espais. Primer, el teu espai personal; després l'agrupació, i, finalment, t'asseus i prens la decisió. Encara no he obert aquesta carpeta. Ho faré a partir de l'estiu de l'any que ve.