El Festival Internacional de Música Popular i Tradicional de Vilanova i la Geltrú ha tancat aquest diumenge una 45a edició que consolida el FIMPT com una de les grans cites de la música d’arrel del país. Durant quatre dies, la ciutat ha tornat a ser un punt de trobada entre cultures, generacions i maneres diferents d’entendre la tradició musical.
L’edició d’enguany ha estat marcada per una elevada participació i per la recuperació del cartell de dissabte que l’any passat no es va poder celebrar per la meteorologia. Una programació molt esperada que finalment s’ha pogut desplegar amb una plaça del Port plena de gom a gom, en una de les nits més multitudinàries que es recorden al festival.
La veu, fil conductor de l’edició
La inauguració, a la plaça de l’Assumpció, ja va marcar el to del FIMPT d’aquest any amb la veu com a element central de les músiques d’arrel. Mapes va obrir el festival amb harmonies delicades i una gran profunditat expressiva, mentre que Terrae va mostrar com les melodies tradicionals poden dialogar amb l’electrònica sense perdre autenticitat.
Aquesta idea de tradició viva, capaç d’evolucionar i generar nous llenguatges, ha travessat bona part de la programació. La primera gran nit a la plaça del Port va combinar propostes de proximitat, com Vontade Trio i Imma Ortiz a l’escenari FIMPTeca, amb una mirada internacional que va portar fins a Vilanova la música popular xilena de La Quinta de los Núñez, la proposta vocal de Tarta Relena i l’energia de The Zawose Queens. El Col·lectiu Tonyina va posar el punt final festiu a la nit.
Una plaça del Port plena per recuperar el dissabte pendent
Dissabte va ser una de les jornades més esperades del festival. Al matí, el protagonisme va ser per al talent emergent dels alumnes de l’Escola Conservatori Municipal de Música Mestre Montserrat. A la tarda, la cultura popular va sortir al carrer amb el Firasac i la cercavila dels Ossos del Pirineu, reforçant el vincle del FIMPT amb les expressions festives del territori.
Al vespre, la plaça del Port es va convertir en un gran espai de celebració compartida. El fado de Sara Correia, la renovació del repertori tradicional d’Alosa, la rumba de Sabor de Gràcia, la força festiva de Balkan Paradise Orchestra i la personalitat escènica de Glòria Ribera van mostrar la capacitat del festival per reunir propostes molt diverses sota un mateix fil: les músiques d’arrel enteses des del present.
Una cloenda marcada per l’emoció
La jornada final va mantenir aquesta pluralitat amb les actuacions de Vilafolk, La Baula i Sorguen, que van convertir la plaça del Port en un espai de dansa i participació col·lectiva. La cloenda va arribar amb Magalí Sare i el Cor Bruckner Barcelona, en una actuació d’una gran intensitat artística.
El silenci amb què el públic va seguir el concert final es va convertir en una de les imatges més emocionants d’aquesta edició i en una mostra de la connexió que el FIMPT és capaç de generar entre artistes i espectadors.
“Quatre dies d’èxit total”
La regidora de Cultura i Llengua, Eva Bolaño, ha fet un balanç molt positiu del festival. “Només puc parlar de quatre dies d’èxit total. Des de la inauguració a la plaça de l’Assumpció fins a la cloenda, hem vist un públic molt fidel, entregat a totes les propostes i amb persones de totes les edats omplint els diferents espais del festival”, ha afirmat.
Bolaño també ha destacat la importància d’haver pogut recuperar el cartell íntegre de dissabte, suspès l’any passat per la tempesta. Segons la regidora, la resposta del públic confirma la solidesa d’un projecte que, després de 45 anys, continua atraient espectadors d’arreu.
“És un festival que sap preservar la tradició i, al mateix temps, obrir-la a les noves generacions i a les noves formes de crear música d’arrel. Aquesta és, probablement, la seva gran fortalesa”, ha remarcat.
Amb aquesta edició, el FIMPT ha tornat a reivindicar que les músiques tradicionals no són només patrimoni del passat, sinó una expressió artística plenament contemporània. Quaranta-cinc anys després, Vilanova i la Geltrú manté viu un festival que evoluciona sense renunciar a la seva essència.
