Dos anys d’alcaldia a Vilafranca: Romero surfeja la minoria al ple

El 17 de juny de 2023, ara fa dos anys, els socialistes recuperaven l’alcaldia de Vilafranca del Penedès sota el lideratge de Francisco Romero. Aquest retorn, però, va arribar amb unes setmanes prèvies plenes de soroll a causa de les complicades majories del ple municipal. Amb nou regidors pel PSC, cinc per Junts i Esquerra, dos per la CUP i un pels comuns, les aritmètiques oferien moltes fórmules.  

Tot i la dècada de governs sociovergents, Romero va decidir trencar aquesta dinàmica. La notícia va fer que Aureli Ruiz (Junts) amenacés d’explorar un tripartit independentista si no se’ls incorporava a l’executiu, però la jugada no li va funcionar. La CUP va ser qui es va negar a entrar en un pacte alternatiu i va permetre indirectament l’arribada de Romero al capdavant del consistori, on ha pogut surfejar un ple on encara està en minoria. 

En aquest mig mandat, l’alcalde ha engegat el seu projecte de ‘l’alcaldia de proximitat’, amb què ha recorregut barri a barri per conèixer les problemàtiques de Vilafranca. Immers ja en la segona tanda de trobades, el batlle considera que aquest format ha permès “obrir una nova etapa en la política municipal”. 

La seguretat, una prioritat 

L’àmbit de la seguretat, de competència autonòmica, era una de les prioritats amb l’arribada del govern socialista. De fet, fa poc més de dos mesos la consellera Núria Parlon va visitar la capital de l’Alt Penedès, assumint compromisos com la integració de la policia local al 112 i el reforç del nombre d’efectius de Mossos pròximament.  

Per la seva banda, Romero recalca l’ampliació de la policia local, amb la previsió d’arribar als 77 agents. En paral·lel, altres mesures del consistori han sigut els agents cívics, els serenos i les càmeres de videovigilància.  

Pel que fa als equipaments, la nova comissaria de la Policia Local fa els primers passos. Aquesta anirà ubicada al solar de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, que té una superfície d’uns 2.200 m². El 2024 l’Ajuntament va adquirir l’edifici i, sense possibilitats de rehabilitar-lo, ja s’ha licitat el seu enderroc. A més, els pressupostos de 2025 incorporen una partida per la redacció del projecte.  

El Vinseum obre les portes 

Després de vuit anys d’obres, el Vinseum ha obert finalment les portes al complet. Aquesta nova etapa també ha vingut acompanyada d’un canvi del seu president. Joan Tarrada, que havia complert ja els dos mandats, ha deixat pas a Raimon Olivella.  

Sobre la taula hi ha ara la seva declaració com a museu d’interès nacional i el finançament. De moment, la Junta de Museus de Catalunya n’ha aprovat la tramitació i actualment continua els passos. A l’última visita de la consellera de Cultura, Sònia Hernández, a l’abril va refermar el compromís perquè aquesta declaració es faci possible i les ajudes econòmiques que podria desencadenar.   

Un altre equipament cultural de calatge que s’ha començat a confeccionar aquest mandat és també la nova biblioteca municipal. L’octubre de 2024 es va donar el tret de sortida a unes obres que haurien de donar fruits a la tardor de 2026. 

A més, l’antic hospital es troba al centre del debat, amb opinions diverses en el ple municipal. Els socialistes aposten per traslladar-hi l’escola de música, en consonància amb els republicans. La proposta, però, ha creat malestar en la seva relació amb Vilafranca en Comú, que hi vol ubicar un espai per a la gent gran. De fet, inclús han declarat la seva “sorpresa” davant la proposta de l’alcalde i creuen que s’han “incomplert greument” els acords pressupostaris, que estipulaven un estudi per rehabilitar l’edifici i valorar-ne els usos. Amb tot, el mateix Romero subratlla que és una qüestió que s’ha de tractar més a llarg termini.

En l’àmbit educatiu, estan a l’espera les obres de l’Escola Baltà Elias, que haurien d’iniciar-se en poc més d’un any amb una inversió de 7 milions d’euros.

L’urbanisme pren força 

En el vessant urbanístic, cartera que lidera l’alcalde, la vocació del govern és intervenir en carrers de tots els barris cada any i millorar la connexió amb el centre. En cartera hi ha actuacions de pes com la reurbanització del carrer Sant Pere. Es tracta d’un dels carrers més antics del municipi i ha de permetre travessar-lo “a peu sense barreres i d’una manera més amable”.

De fet, la intenció del consistori és presentar l’actuació a la nova Llei de Barris de la Generalitat. L’objectiu seria actuar en tota la zona i inclouria la reurbanització del carrer, la rehabilitació per fases de l’edifici de l’antic hospital per destinar-lo a equipament públic, i polítiques actives de recuperació de locals comercials en planta baixa i rehabilitació d’habitatges. Una altra reurbanització destacada és la de Santa Magdalena-Bonaire-Baldomer Lostau pel valor d’1,2 milions d’euros i previstes en breu.

Si parlem de la relació amb els barris, el darrer conflicte que se li ha obert a l’Ajuntament és la segregació del barri Pere Pau. Els veïns fa temps que reclamen un canvi i al·leguen que paguen impostos a Vilafranca, però la majoria de serveis els reben d’Olèrdola. Per mitjà d’un expedient d’alteració dels límits dels termes municipals, l’ajuntament veí ha iniciat un procés administratiu que pot durar anys. Al mateix temps, l’ajuntament vilafranquí no contempla aquest canvi de terme unilateral i s’obre reconduir la situació.

Front comú de la Vegueria 

La situació ferroviària continua sent una reivindicació històrica al territori. De fet, els quatre capitals de la Vegueria van estar el mes de febrer al Parlament de Catalunya per demanar una millor connectivitat amb Barcelona i Tarragona. A la trobada, Romero va insistir en l’oportunitat d’aprofitar el pas del TGV pel Penedès per habilitar les parades de regionals que complementin el servei de Rodalies, així com impulsar el tren orbital com a infraestructura de comunicació entre les capitals de les ciutats de la segona corona de metropolitana de Barcelona.

Una de les millores que hi ha actualment sobre la taula és l’allargament de l’R8, que permetria connectar Vilafranca i la Universitat Autònoma amb una bona freqüència.

Equilibris fràgils 

Si ens centrem les majories al consistori, el govern continua en minoria amb uns equilibris que li han permès aprovar els dos pressupostos. Amb tot, els números són cada vegada més justos i la segona meitat de mandat podria ser tot un repte. En la tramitació dels primers comptes, el suport va ser més folgat, amb la suma dels cinc regidors d’Esquerra i la regidora de Vilafranca en Comú. També s’hi va abstenir la CUP, amb un gir històric.  

Malgrat això, les relacions amb els republicans s’han ressentit aquest últim any i Romero ja no els ha pogut sumar als pressupostos de 2025. La tercera força de l’Ajuntament ha al·legat incompliment en els acords de 2024 per negar-se a negociar-ne de nous, havent de cercar nous aliats. Amb Junts fora de l’equació, el govern socialista ha tirat endavant els comptes in extremis. Ho ha fet amb els comuns i un vot dividit de la CUP. Els cupaires van optar per un ‘sí’ i una abstenció que, sumat al vot de qualitat de l’alcalde, van donar llum verda als pressupostos de 2025. Ara l’alcalde s’haurà d’encarregar de cuidar bé la relació amb l’oposició. Els conflictes creuats i la progressiva aproximació del període electoral podrien enrevessar més les majories i ser un fre per Romero. Podrà surfejar aquesta onada?