El Vendrell, capital de la comarca del Baix Penedès, té un gran compromís amb la cultura i amb les persones, tant amb les que la posen en pràctica com amb les que en gaudeixen. Així mateix també, amb l’ensenyament i la cura intel·lectual dels infants de totes les edats als que toca estar a l’escola.
Precisament d’aquestes dues qüestions, imprescindibles i sensibles alhora, en parla la regidora d’Ensenyament i Cultura de l’Ajuntament del Vendrell, Sílvia Vaquero, en aquesta entrevista per a La Ciutat.
Parlem primer d’ensenyament i sobretot, de l’escolarització dels més petits. Quines novetats es gestionen des de l’Ajuntament del Vendrell en aquest sentit?
Des del curs passat vam començar amb la gratuïtat i la universalitat de l’ensenyament I-2 (Infantil 2). Això significa que l’ensenyament d’aquest nivell és gratuït per als nens i nenes nascuts el 2020 i empadronats al Vendrell, que tenen assegurada una plaça en una de les 5 escoles bressol que gestionem.
Les escoles bressol es financen a través de la Generalitat, l’Ajuntament i de l’aportació familiar. Que al Vendrell aquest ensenyament sigui gratuït vol dir que l’Ajuntament assumeix el que haurien de pagar les famílies.
Quins són els motius per aplicar aquesta política educativa?
Hi ha diferents raons. La primera és que pensem en les necessitats de les persones. Entenem l’educació des del moment en què un infant neix i per tant, aportem educació emocional, les bondats de créixer acompanyat i fomentem l’escolarització abans de començar l’Infantil-3 a les escoles de primària. Això és fonamental per al desenvolupament social, psicomotriu, de la llengua, dels infants. Al Vendrell hi ha moltes famílies d’origen estranger que han d’aprendre català d’una forma natural. Ofertant l’I-2 gratuït i universal garantim que els nens i nenes, quan comencen P-3, ja tinguin els primers coneixements, tenen contacte amb els companys i estan immersos en el coneixement de la llengua catalana.
Quines altres mesures abasta aquesta escolarització gratuïta i universal?
Doncs altres aspectes importants com la conciliació laboral i familiar. Aquest aspecte afecta tota la família però sobretot les dones perquè encara recauen en nosaltres molts dels treballs com la cura dels infants i de la gent gran. Volem que la maternitat no sigui el nostre sostre de cristall i tenir l’oportunitat de treballar, de seguir formant-nos i que moltes dones no hagin de renunciar a res pel fet de ser mares o hagin de posposar la maternitat per haver de treballar. Estem parlant d’una política feminista que ens iguala en equitat de gènere, independentment de si es tracta d’una família nombrosa o monoparental. És una mesura que afavoreix i millora la qualitat de vida de tots els ciutadans del Vendrell.
De vegades es creu que allò que la gent rep gratis no es valora. És a dir, si no costa diners no té valor. Què en penses?
No, no hi estic d’acord. Hem pogut veure que la gent està molt contenta i valora aquesta iniciativa de l’Ajuntament.
Hem descobert els avantatges de començar ben aviat l’etapa educativa com a part del nostre creixement. Una altra de les coses que afavoreix la gratuïtat i la universalitat de l’I-2, és que podem diagnosticar necessitats educatives especifiques abans dels 3 anys, abans de començar el cicle infantil. Això fa que la qualitat en els centres de primària del Vendrell sigui molt alta. Fins i tot en les activitats extraescolars garantim un tracte inclusiu.
Canviem de tema i parlem de cultura i de museus del Vendrell. En aquest aspecte El Vendrell té una gran riquesa. Com s’està gestionant?
Efectivament, la nostra és una ciutat molt rica a nivell cultural. Tenim més de 60 entitats i associacions que no paren de generar activitat i cultura en tots els àmbits. Ens traspassen tota aquesta emoció i la nostra obligació és transmetre-la a la ciutadania.
Pel que fa als museus, el Vendrell tenim dues cases museu, la Casa-Museu d’Àngel Guimerà, la Casa-Museu de Pau Casals, el Museu Déu, el Museu Municipal, la Vila Casals i la Fundació Apel·les Fenosa. Aquests espais museístics estan protagonitzats per personatges que han fet possible aquest llegat. La nostra atenció es basa, especialment, en el més universal de tots aquest artistes: el mestre Pau Casals i tot el llegat que ens va deixar com a mestre i com a humanista, els seus valors i la seva defensa dels drets universals. A partir d’aquí sorgeixen tot de projectes culturals per tal de transmetre aquest llegat.
En aquest aspecte, la Vila Casals de Sant Salvador és l’espai més interessant del Vendrell?
És dels més importants, però no podem oblidar, per exemple, el Museu Déu on hi ha dipositades i exposades al públic moltes de les obres d’art que el notari Antoni Déu Font va col·leccionar durant tota la seva vida i que va cedir a l’Ajuntament del Vendrell per fer-ne un museu per a que tothom en pugui gaudir. També a destacar que el dia 22 de juny inaugurarem la Casa Casals , a la que s’ha fet una nova reestructuració museogràfica.
La gent sent interès per visitar museus?
Si, i independentment de la idiosincràsia de cada museu, pensem que hem fer polítiques museològiques perquè els nostres 6 museus estiguin a l’alçada i vagin en paral·lel a aquesta idea. La fórmula és trobar un motiu perquè tothom entri als museus, organitzant activitats al seu interior, lectures teatralitzades, actuacions musicals, exposicions itinerants. Sobretot no oblidar la idea que el museu és l’espai on veure l’obra original i com que la societat canvia, els museus han d’adaptar-se a aquesta evidencia.
L’any 2020 El Vendrell va ser la Capital de la Cultura Catalana. Com va afectar la pandèmia a aquesta capitalitat?
Som qui som i programem com ho fem perquè vam aprendre molt durant la pandèmia. Nosaltres ja sabíem que la cultura és essencial i teníem molt clar que calia seguir fomentant la cultura. El dia que ens van confinar teníem clar que no podíem perdre la capitalitat. Per tant, teletreballant i adaptant-nos a la digitalització vam tirar endavant. Vam ser els pioners, en plena pandèmia, d’organitzar un concert presencial a la Plaça Nova, amb motiu del centenari de l’Orquestra Pau Casals. Vam ser valentes, vam tancar tot el centre, vam aprendre a treballar i a organitzar esdeveniments culturals fins i tot en les circumstàncies més adverses.
Per a nosaltres la capital de la cultura va ser una oportunitat per aprendre més i anar més lluny. Per exemple el festival “El Vendrell sent la música” va sorgir a partir de la pandèmia perquè vam veure que la cultura km 0 era necessària i havíem de fomentar els nostres artistes més que mai programant almenys dos concerts cada mes. Ho vam fer a places i carrers, perquè ens hem acostumat a fer cultura a l’aire lliure i vam traslladar la música, la cultura a places que la gent del Vendrell no sabia ni que existia. Hem descobert que hi ha places que no tenen ni nom i per tant, estem treballant un nou nomenclàtor que feminitzarà els carrers i donarem a aquestes places noms de dona. Jo crec que hi ha molts motius per venir al Vendrell a veure i viure la cultura.
