El PSC de Sant Sadurní d’Anoia renova el seu cap de llista de cara al 28M. Pere Campos ha sigut ja el portaveu del grup municipal gairebé tot el mandat i ara encapçala la llista dels socialistes al municipi. L’alcaldable remarca les deficiències que comporta canviar de batlle cada dos anys i considera que Sant Sadurní necessita un lideratge clar. Parlem amb Pere Campos sobre cultura, turisme i urbanisme per conèixer el seu projecte.
Quin balanç fa del mandat a l’oposició?
Ha estat un mandat poc ambiciós per part del govern. Tot i això, hem fet una oposició constructiva i ens hem posat al costat del govern en la pandèmia i les crisis que hi ha hagut a Sant Sadurní com les escombraries i la caserna. De fet, durant la pandèmia vam proposar el decàleg per pal·liar els efectes de la pandèmia. Ha sigut el mandat de retrobar les relacions i s’han abaixat les tensions, ja que veníem de dos mandats marcats pel procés. L’ambient ha sigut bo, però en l’àmbit de propostes poc ambiciós.
El ministre Iceta els ha visitat darrerament. Quines són les necessitats culturals de Sant Sadurní?
La idea primordial és recuperar el teatre, que no en tenim cap. La visita d’Iceta era perquè veiés l’Ateneu i ens intentés passar algunes propostes perquè és el projecte que tenim més avançat. És l’equipament cultural que podria entrar a la següent legislatura. Quan nosaltres governàvem vam fer un principi de conveni, però no ha acabat de funcionar en aquests vuit anys i ara anem tard.
L’Iceta va al·lucinar amb la joia que teníem i que no la poguéssim fer servir perquè l’Ajuntament està d’esquena. El govern municipal ha tingut molta pressa en enviar fotografies i esborranys, però primer ha de tancar el projecte i buscar els recursos.
No s’haurien d’anunciar aquests avenços?
Sí que es pot anunciar, però han d’explicar la realitat: ‘això és el que volem fer, estem redactant el projecte i ens falten els recursos’. De la manera que ho van fer dona la sensació que va tot endavant, però no és així. Només hi ha la part de recuperar la pista antiga i encara s’ha de parlar amb l’entitat pel teatre. No oblidem que és una entitat privada i s’ha de buscar una fórmula per fer el projecte.
Per què no s’ha avançat fins ara?
El procés ha marcat molt la política. A més, cada dos anys canviem d’alcalde. Aleshores, el que està bé per un no està bé per l’altre. Així és molt difícil avançar. Els projectes que s’han engegat com els vestidors dels camps de futbol o el sostre de l’Ateneu han arribat tard.
Les instal·lacions esportives són un dels altres grans reptes.
Per a nosaltres és prioritari l’esport. Tot i les mancances d’instal·lacions i la qualitat, l’esport està creixent molt. Ara bé, el malalt està crític i s’hauran de tallar hemorràgies. La zona esportiva està molt mal dissenyada. La idea és recuperar les instal·lacions i cobrir les pistes exteriors. No només per l’esport, sinó també per a quan hagis de fer algun acte cultural. No tenim cap espai cobert més enllà del pavelló. És la tercera vegada que prometen un altre pavelló davant i allà encara hi ha un solar ple d’herbes.
D’altra banda, haurem d’acompanyar les entitats esportives. Aquest mandat, a proposta nostra, s’ha creat una assemblea d’entitats esportives. En el pròxim mandat la idea seria constituir un consell esportiu per pal·liar totes les mancances que ens traslladen.
La Caserna de la Guàrdia Civil, que pertany al ministeri de l’Interior, també és un projecte pendent. Com han viscut la polèmica i fins a quin punt és viable el centre de dia que proposen?
Portem des del juliol del 2021 proposant un pacte als dos partits de govern per recuperar la caserna. Vam proposar el pacte per acompanyar-los en les més altes instàncies. Tots estàvem d’acord en fer el centre de dia i els pisos tutelats, però en aquell moment estaven més pel canvi d’alcaldia. En el meu cas, em vaig reunir amb la delegada del govern i estaven per la labor de treballar-hi. El maig del 2022 ens van ocupar la casa. És una ocupació completament irresponsable per part d’Arran i aplaudida per la CUP i el Jovent Republicà. Fins ara, només m’hi ha pronunciat jo. A més, en els pressupostos de l’Estat es va acordar una partida per recuperar-la, la qual va anunciar ERC a “bombo i platillo”.
Però segueix sent del ministeri.
És veritat, però l’acord s’hauria d’executar. Per què no s’ha fet? Es pot recuperar sense cap cost, però la tenim ocupada i aleshores era problemàtic. S’hauria d’haver intentat. El govern municipal només es van dedicar a fer un comunicat per dir que la gent problemàtica estava fora i que era el Ministeri qui havia d’aportar la solució, quan sabem que ja podríem recuperar-la.
Quins àmbits es poden potenciar en el turisme?
El cava i els seus cellers són el punt més important. A més, tenim un entorn natural meravellós que s’hauria d’explotar més. Hem perdut la capitalitat del cava i l’hauríem de recuperar. Els cellers estan fent bona feina, però també volem que la gent que hi vagi passi pel poble. Es va fer el projecte del Cava Centre, al qual li podem treure molt més de suc. Tanmateix, si tenim un teatre, el celler es podria dedicar a esdeveniments dedicats al cava.
D’altra banda, tenim un patrimoni modernista important i ens agradaria aprofitar-lo. Hi ha altres llocs de la comarca que han celebrat el dia del modernisme. Ho tenim tot, però des de l’Ajuntament s’ha d’apostar més pel turisme.
Fins a quin punt l’Ajuntament pot contribuir a recuperar la capitalitat del cava?
Pot fer moltes coses. De fet, se n’estan fent moltes. Si van ser capaços fa 30 de fer l’últim gran moviment urbanístic, cultural, esportiu i econòmic del poble, amb el cava hem de fer el mateix. Tenim Can Guineu, on hi ha espai per tot i hauria de ser la punta de llança. Hem d’anar agafats de la mà de les empreses de cava, com quan es van fer les olimpíades o el centenari de la fil·loxera.
L’urbanisme és un dels punts clau en el municipalisme. Quines accions són els més urgents?
Primer de tot, el manteniment i recuperar espais. S’han fet algunes actuacions de reasfaltat, que casualment són a final de mandat; la retirada de la grada de la pista vella per eixamplar el carrer Josep Rovira; i des de la Diputació ens ha arribat una subvenció per arreglar el carrer Sant Antoni. Per la nostra part, apostaríem perquè la Rambla de la Generalitat sigui l’eix vertebrador del nou comerç. L’hem de fer més amable i que la gent pugui passejar.
Hauríem de tenir més espais per fer esport al carrer. Amb la pista de vòlei platja hauríem d’haver anat més enllà. Es podria haver fet una pista de futbol platja i que es trenqués en dos pel vòlei.
La seva predecessora li ha donat algun consell per la campanya?
Que treballi i estigui al carrer. És una cosa que ja faig, soc un noi de barri i m’agrada molt el carrer. No soc un polític professional i de seguida carrego piles al carrer. A més, també m’ha dit que no posi línies vermelles i pensi en Sant Sadurní.
Tot i que no posa línies vermelles, hi ha línies prioritàries a l’hora de pactar?
No, ho dic de veritat. Tinc molt bona relació amb els dos partits de govern i amb els grups petits. Creiem que tenim un projecte que necessita Sant Sadurní i qui vulgui sumar està convidat. De fet, he realitzat una llista amb quatre independents entre els vuit primers llocs per buscar el reflex de la societat sadurninenca.
Abans ha criticat la recepta del repartiment d’alcaldies durant un mandat. Vostè no ho farà?
Buscaria la fórmula perquè hi hagués un alcalde 4 anys. Crec que és important que hi hagi un lideratge visible i la institució ha d’estar per sobre. S’ha instal·lat la cultura de tenir un alcalde cada dos anys i això atura l’Ajuntament. A més, aquest mandat ha sigut un pacte molt forçat.
