‘Tal com érem’: la nova exposició a la Fundació Apel·les Fenosa

temps lectura-Temps de lectura: 2 minuts

Tal com érem és una exposició com a punt de partida del projecte Nicole Florensa i el seu temps, que abasta els anys daurats en què Nicole Florensa i Apel·les Fenosa van desenvolupar la seva vida personal i artística entre el Vendrell (Baix Penedès) i París. Unes dècades en què van activar els contextos on van viure tot compartint l’essència de cada instant des de la voluntat creativa i l’acolliment vibrant d’un nucli d’intel·lectuals i artistes excepcional.

En l’era de la intel·ligència artificial, la Fundació Apel·les Fenosa, amb seu al Vendrell, és un reservori de coneixement on la transmissió de les experiències artístiques i creatives adquireix una altra dimensió.

Aquesta primera mostra presenta una selecció d’objectes de la col·lecció privada d’aquesta parella, fotografies i obres d’art que contextualitzen la figura de Nicole Florensa, impulsora de la Fundació Apel·les Fenosa, pels volts de 1973.

L’any 1973 s’estrena la pel·lícula Tal com érem – dirigida per Sydney Pollack, amb els actors Barbra Streisand i Robert Redford (l’actor és un gran admirador de l’obra de Fenosa) -, en la qual es mostra l’evolució de la parella protagonista i el seu context sociopolític al llarg de
diverses dècades.

A principi dels anys setanta, la parella Nicole i Apel·les conservaven les amistats i les experiències dels seus viatges professionals a països llunyans com el Japó o pròxims, per la seva passió mediterrània, com Grècia. Però sobretot aquest any 1973, a l’inici de l’any, tornen a Londres i Fenosa exposa a la Balanci Graham Gallery litografies i el llibre realitzat en col·laboració amb Roger Caillois.

A l’estiu, tornaran a la seva residència del Vendrell, on continuaran les seves excursions i visites d’amics. Aquest any Apel·les avançarà peces fonamentals de grans dimensions com La Primavera, Orlando Furiós, Sant Jordi i el drac o obres significatives com Lime.

Mentrestant Nicole continua els seus processos amb el gravat i l’aquarel·la, tot alternant-los amb la fotografia i el registre dels esdeveniments de la vida diària. 1973 és l’any en què mor la gata familiar, Manon.

Georges Didi-Huberman va escriure: «La història de les imatges és una història d’objectes temporalment impurs, complexos, sobredeterminats. És una història d’objectes policrònics, d’objectes heterocrònics o anacrònics»1.

Amb tot això, a la xarxa es pretén reescriure aquella realitat des de la contemporaneïtat. A partir d’aquestes reflexions, el fil curatorial i les noves recerques processals donaran lloc a activitats vinculades en xarxa. Entre les entitats col·laboradores hi ha la Casa Àsia, que hi contribueix amb la part poc coneguda de la relació dels Fenosa amb la cultura asiàtica i sobretot el Japó.