Fa dos mesos que és alcalde de Cunit. Com ho porta?
De moment bé. És un relleu que teníem marcat al pacte de govern, però compartir un projecte de municipi i de legislatura era el verdaderament important. Al final el canvi d’alcalde és una formalitat, però els objectius per millorar el municipi els mantenim i treballem per aconseguir-los en acabar la legislatura.
Quina valoració fa de com han anat els dos primers anys de mandat?
Hem estat un govern cohesionat que ha treballat amb un objectiu comú i que ha defugit de personalismes i partidismes. En aquest sentit haig de felicitar el conjunt del govern i a l’alcaldessa. Crec que seguirem en la mateixa línia.
Tots els projectes que tenien al cap els han pogut tirar endavant?
La covid ha condicionat en força mesura els plans de govern de molts ajuntaments i el de Cunit no ha estat una excepció. Podem afirmar també que, tot i la covid, hem fet moltes actuacions, hem continuat endavant amb la tramitació de projectes i esperem que amb la millora de la situació puguem materialitzar tots els projectes en els quals hem anat treballant durant aquest temps.
Quin impacte ha tingut la covid-19 al municipi?
Ha tingut el mateix impacte que ha tingut a tot arreu. Ha condicionat la vida de molts ciutadans, els plans de govern i el municipi en el seu conjunt. La covid ha estat un element que ha distorsionat la situació i el que hem d’intentar és superar-lo el més aviat possible.
Ha augmentat la població del municipi a causa de la pandèmia?
A Cunit la població ha crescut més de 1.000 persones l’últim any. Això també és un repte per a tots els municipis i hem de veure com gestionem aquest creixement i el futur dels nostres municipis. No és només un tema que hagi vingut més gent per la covid, sinó que també ens ha canviat la nostra manera de ser i de fer. En aquest sentit és un canvi cultural i aquests tenen una repercussió i un període d’adaptació.
L’Ajuntament de Cunit ha travessat una última dècada complicada en l’àmbit econòmic. En quin estat es troben actualment les finances municipals?
Fa deu anys l’Ajuntament de Cunit tenia un deute important de més del 200% i devia 42 milions d’euros. Si tot va bé, aquest any acabarem de sortir del pla d’ajust que ens marcava el Ministeri i que ens condicionava financerament les actuacions al municipi. Haurem pogut fer els deures i sortit d’aquest pla d’ajust tres anys abans del que ens toca. Podrem dir que Cunit guanya en prestigi, en solvència i sobretot en credibilitat. En aquest sentit, estem tots molt orgullosos de la feina feta aquests anys i que Cunit torni a ser un municipi normal sense cap intervenció per part del Ministeri d’Hisenda i que puguem gestionar el nostre futur de la millor de les maneres.
Quins projectes de ciutat són prioritaris en aquests dos anys que té per davant?
El nostre projecte prioritari ara mateix és acabar de sortir de la crisi de la covid. També tenim projectes importants d’inversió en via pública que els veïns ens demanen i que fa molts anys que no s’han fet. Després també tenim un espai de coworking que estem acabant les licitacions perquè pugui ser una realitat l’any que ve. D’altra banda el gran repte que té aquest Ajuntament és el nou contracte de la brossa en el que ja estem treballant i en el que estem buscant el consens de totes les forces polítiques i de la ciutadania perquè marcarà el futur del nostre municipi.
S’està planificant la construcció d’un segon institut al municipi. Quan serà una realitat?
Això li hauríem de preguntar al Govern de la Generalitat que és qui l’ha de projectar i l’ha de fer. Nosaltres hem fet la feina de cedir un espai municipal perquè el puguin fer i ara són ells els que han de materialitzar aquest projecte. Fa molts anys que ho demanen, però això és una competència seva i són ells els qui s’han de mullar. Jo faré el seguiment i espero que ho facin el més aviat possible perquè no és un caprici de la gent de Cunit, sinó una necessitat.
L’Institut Ernest Lluch està a màxims històrics amb més de 850 alumnes i en barracons. El que no podem fer és que la qualitat educativa dels cunitencs i cunitenques estigui condicionat perquè la Generalitat no fa la seva feina. Crec que ho faran, intentarem anar el més ràpid possible i esperem que sigui una realitat. Compto que en tres anys pugui estar en marxa perquè si no hi haurà una generació de cunitencs i cunitenques que pagarà la manca de programació i de projecció de l’institut. Això no ho podem consentir.
S’estan encarant els últims treballs de desmantellament de la tèrmica de Cubelles i arriba el moment de decidir que fer amb el port. De moment s’estan plantejant diverses opcions. Quina creu que és la millor per a Cunit?
No es tracta de quina és la que jo crec que és la millor per Cunit. Nosaltres com Ajuntament hem encarregat un estudi a una enginyeria de ports especialista en platges, ports i la gestió de corrents. El que ens han dit és que el millor escenari per a Cunit dels cinc que va plantejar Endesa en el seu moment és l’escenari 5 amb unes petites correccions respecte de la proposta inicial. El que faríem seria assegurar i garantir el futur sostenible de les platges de Cunit. Aquest és l’escenari amb el qual nosaltres treballem.
Esperem trobar una proposta que vagi bé a tots. S’ha de pensar també que una cosa són els problemes de la costa de Cunit i una altra els problemes del conjunt de la costa del Penedès, que també tindran les conseqüències del desmantellament d’aquest port. Nosaltres el que volem és el millor per a Cunit i el millor per al conjunt del Penedès. Per això treballarem conjuntament amb els municipis de Cubelles i Calafell amb l’objectiu de trobar una proposta bona per tots, però sense renunciar a la proposta que és bona per Cunit. Si la proposta que hi ha no és bona per a Cunit, nosaltres no l’acceptarem.
Ha engegat una ronda de contactes amb altres alcaldes i alcaldesses del Penedès. Quin és l’objectiu i a quines conclusions han arribat en les trobades que ja han tingut lloc?
El que tinc clar és que hi ha problemes de Cunit que són els mateixos que els d’altres municipis. Aleshores el que fem és intentar sumar esforços i compartir problemes i solucions amb els municipis amb els quals sociològicament i urbanísticament compartim problemes. Els reptes de Cunit els compartim amb Calafell, amb Cubelles i amb el conjunt de la franja marítima del Penedès. En aquest sentit, m’estic reunint amb els municipis amb els quals compartim aquests reptes i intentar entre tots buscar la suma i la sinergia per afrontar-los.
Amb l’alcalde de Calafell fa temps que estem treballant temes de mobilitat com la C-32, Rodalies i temes de seguretat. Hem anunciat que treballarem conjuntament per aconseguir una caserna dels Mossos d’Esquadra i un parc de Bombers. No pot ser que al Baix Penedès el nombre d’agents dels Mossos sigui inferior al de policies locals. Tampoc pot ser que entre Calafell i Cunit a l’estiu puguem arribar a les 200.000 persones i que no hi hagi ni una comissaria de Mossos. És necessari que els nostres ciutadans tinguin serveis de qualitat. Creiem que els últims anys, no sé si voluntàriament o involuntàriament, hi ha hagut un descuit per part del Govern de la Generalitat pel nostre territori i volem recuperar el temps perdut.
Després de quatre anys han començat les obres de remodelació de la C-31 al seu pas per Cunit. És la solució definitiva?
No és una solució definitiva perquè a la C-31 en realitat hi ha dos problemes. Per una banda un problema de seguretat per al vianant i per altra un problema de seguretat per l’alt nombre de vehicles que hi passen. Amb les obres que fa la Generalitat es podria arribar a solucionar parcialment el problema de la seguretat dels vianants, però no el del nombre de vehicles. Per això demanem que l’autopista C-32 entre El Vendrell i Sitges pugui ser gratuïta pels trajectes interns.
Treballem en aquesta línia i esperem que puguem trobar solucions a aquests problemes de mobilitat. Està bé que es faci aquestes obres, però no solucionarem tots els problemes de Cunit. A més, una altra cosa important és que la Generalitat ha d’entendre que la C-31 a Cunit no és una carretera sinó un carrer. En aquest sentit, des del territori li demanem la descatalogació de la carretera perquè sigui considerada carrer. Cunit, Calafell i Cubelles han crescut molt i el que en el seu moment era una carretera de la xarxa bàsica s’ha convertit en un carrer o una avinguda d’una trama urbana que s’allarga 20 quilòmetres.
En quin temes de Rodalies s’està treballant?
Estem intentant tenir una millora dels horaris perquè són els mateixos des de fa 20 anys. Vam aconseguir que passessin dos trens més al matí i la Generalitat es va quedar sorpresa de l’alta demanda que tenien. Ara el que demanem és que hi hagi connexió amb Barcelona als vespres, ja que l’últim tren surt a les 22 h i creiem que podria haver-hi dos més a les 23 h i les 00 h.
D’altra banda també hi ha el problema del bus nocturn. A Barcelona i l’àrea metropolitana hi ha el servei de bus nocturn que substitueix el servei de trens i nosaltres ens quedem fora, així que estem treballant perquè arribi aquí. Per acabar també volem tenir un bus exprés al matí que faci el servei entre Calafell i Cunit i després vagi directe cap a Barcelona.
