Augmentar les zones protegides podria concentrar-hi fins al 44,5% dels incendis globals, segons un estudi liderat per la Universitat de Lleida (UdL) que reclama noves estratègies de gestió del territori per garantir l’efectivitat del Marc de la Biodiversitat de Kunming-Mont-real. La recerca, publicada a la revista Fire, compta amb la participació de les universitats de Melbourne (Austràlia) i California Davis (EUA), així com de l’Acadèmia Xinesa de Ciències.
Una altra investigació de la UdL, publicada a Journal of Environmental Management, conclou que els diferents nivells de protecció influeixen significativament en el règim d’incendis. Els boscos més vulnerables són els mediterranis, temperats de fulla ampla i mixtos, i tropicals de coníferes. Aquest estudi ha comptat amb experts de Saragossa, Còrdova, Torino (Itàlia), Montpellier (França), California-Berkeley (EUA) i Florida (EUA).
El primer estudi, liderat pel catedràtic d’Enginyeria Forestal i Canvi Global de la UdL, Víctor Resco de Dios, destaca que actualment les àrees protegides cobreixen el 19,2% dels ecosistemes terrestres, però concentren el 28,5% de l’àrea cremada total. “Una desproporció que ha augmentat durant els últims 25 anys, especialment en zones molt inflamables com les mediterrànies”, assenyala Resco, investigador de la unitat conjunta CTFC-Agrotecnio.
Segons la recerca, els incendis forestals han cremat durant el segle XXI 2.000 milions d’hectàrees dins d’àrees protegides, “una superfície equivalent a Rússia i l’Índia juntes”. Entre els biomes forestals, la superfície cremada dins de zones protegides és més alta que la cobertura de l’espai, especialment a la Mediterrània (+12,5%) i al tròpic sec (+7,4%).
Algunes zones s’han cremat més d’una vegada. Per exemple, a les praderies tropicals i subtropicals d’Àfrica, les zones protegides ocupen 324 milions d’hectàrees, però els incendis han afectat 1.600 milions d’hectàrees en el període estudiat. “Els incendis forestals són essencials per a molts ecosistemes, però també posen en perill vides i infraestructures”, recorda Resco. Afirma que els esforços per ampliar les zones protegides requereixen plans actius de prevenció d’incendis.
L’altra investigació, liderada pels professors de la UdL Adrià Cardil i Sergio de Miguel, ha analitzat 20 milions d’incendis en 20 anys. Han avaluat com les zones protegides influeixen en superfície cremada, freqüència i comportament del foc (mida, durada, taxa de propagació i intensitat). En la majoria dels 12 biomes estudiats, la proporció de superfície cremada dins de zones protegides és menor que la de l’espai global, però en praderies tropicals, boscos tropicals secs de fulla ampla i boscos temperats de coníferes, és més alta.
Els investigadors expliquen que la restricció de pràctiques agrícoles i forestals pot conduir a l’acumulació de combustible i augmentar la gravetat dels incendis, especialment en ecosistemes propensos com el Mediterrani, on els focs són ràpids i intensos. També s’observen patrons similars a Àfrica i Austràlia, amb un augment de la mida, durada i intensitat dels focs degut a l’acumulació de biomassa.
Les zones protegides són clau per a la conservació, però necessiten gestió activa i estratègies de prevenció d’incendis per minimitzar els riscos en un context d'emergència climàtica global.