Els quatre espectacles finalistes de la 22a edició del Premi BBVA de Teatre, escollits entre 121 propostes teatrals presentades, es representen del 22 al 30 de setembre a les ciutats de Valls, Manlleu, Tàrrega i Martorell. Els espectacles finalistes són ‘El gegant del Pi’ de Pau Vinyals, ‘El bon policia’ de Santiago Rusiñol, ‘Viatge d’hivern’ d’Elfriede Jelinek i ‘La dona del tercer segona’ de Víctor Borràs.
El Teatre Ateneu de Tàrrega serà l’escenari de la representació de Viatge d’hivern d’Elfriede Jelinek a càrrec de Cassandra Projectes Artístics el divendres 29 de setembre, a les 20:30 h, en el marc de la 29a Temporada de Teatre organitzada per la Regidoria de Cultura. La dramatúrgia és de Magda Puyo, que també s’ha encarregat de dirigir el muntatge, i Marc Villanueva.
L’espectacle guanyador del Premi BBVA de Teatre es farà públic el 30 d’octubre a L’Atlàntida Centre d’Arts Escèniques d’Osona, a Vic. L’obra guardonada amb el Premi BBVA de Teatre al Millor Espectacle Teatral 2023 serà premiada amb una gira valorada en 20.000 euros, que es programarà en diferents teatres de Catalunya, incloent-hi la participació en el festival Temporada Alta.
El Premi BBVA de Teatre 2023, convocat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes (FACC), amb el suport de BBVA, té per objectiu donar suport a la creació teatral i incentivar l’ofici teatral. L’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) participa també al certamen concedint una menció especial a la millor interpretació i a la millor direcció dels espectacles finalistes.
Viatge d’hivern d’Elfriede Jelinek
L’obra Viatge d’hivern, inspirada en el cicle de cançons Winterreise de Franz Schubert i Wilhelm Müller, és un viatge que ens proposa Elfriede Jelinek per les seves pròpies experiències, tant artístiques com íntimes: la sexualitat mediatitzada per internet, la perversió de l’opinió pública, el culte a la joventut, la presència del feixisme latent, el pas inexorable del temps, l’amor-odi cap a la seva mare, la demència i l’abandó del seu pare i l’autocrítica d’ella mateixa com a artista.
L’espectacle és un treball de recerca on paraula, música i moviment esclaten a escena com un riu desbocat, pervertint Schubert, pervertint Jelinek, arrossegant-nos per “les aigües residuals de les nostres pròpies vides” tal com ho fa ella, en una peça amb pinzellades dramàtiques, molta ironia i certa desesperança. Elfriede Jelinek és Premi Nobel de Literatura.
Elfriede Jelinek és una autora poc coneguda a Catalunya. Tot i la popularització de la seva novel·la La pianista gràcies a l’adaptació cinematogràfica de Michael Haneke el 2001, o l’impuls editorial que li va conferir l’atorgament del Premi Nobel de Literatura el 2004, i tot i representar, en definitiva, una de les veus més singulars de la dramatúrgia europea contemporània, l’obra dramàtica de Jelinek roman majoritàriament desconeguda i envoltada d’una certa aura d’inaccessibilitat.
El concepte de “superfície textual”, amb què l’autora ha descrit sovint els seus textos, deixa clara la seva renúncia a les formes i convencions de l’escriptura dramàtica. Formalment, les seves peces ens confronten amb una extensió pràcticament ininterrompuda de paraules, sense noms de personatges ni indicacions espacials, temporals o de cap altra mena. Els seus textos es caracteritzen per l’ambigüitat sobre les veus que parlen, per la cadència de frases que acumulen idees i que, de vegades, es repliquen a si mateixes, es contradiuen o es capgiren, com si un pensament invisible les posés en moviment cap a una nova direcció.
El viatge d’hivern de Müller/Schubert, que s’obre amb els famosos versos “Estrany vaig arribar; estrany me’n torno a anar”, no representa cap trajecte ni recorregut espacial real, sinó un viatge metafòric entre rius glaçats, pobles vigilats per gossos, fondes gelades, camins de muntanya, músics ambulants, somnis i miratges. Tots aquests elements són represos i reinterpretats al Viatge d’hivern de Jelinek, des de l’adopció d’una estructura de quadres aparentment independents, però amb una continuïtat temàtica profunda, fins a la incorporació d’un gran nombre de cites dels poemes de Müller, en forma d’imatges que apareixen de manera obsessiva i que configuren un univers intertextual extremadament ric.
Aquesta llibertat amb què l’autora treballa serveix com a provocació per dur a terme un joc escènic on música, paraula, moviment i temps s’entrecreuen i ressonen, tot prenent les dissonàncies, contrastos, ironia i humor amb què Jelinek crea la seva textualitat com a invitació per desplegar un paisatge que va més enllà de la paraula dita i que explora el seu univers a través de diversos gèneres: farsa, drama íntim, musical. La peça oscil·la entre el “jo” i el “nosaltres”, tot donant veu a la dificultat per identificar-se amb la societat de què formem part i que es construeix sobre l’opressió d’un tercer grup, el dels “altres”: els estranys, els desplaçats, els exclosos, a qui amaguem als soterranis de la nostra consciència. Al llarg de l’espectacle, el so i la musicalitat transcorren com un riu que de vegades sosté i de vegades es desborda i es converteix en protagonista, un riu que travessa un paisatge de gel que hem reinterpretat escenogràficament com una manera de materialitzar el caràcter efímer del temps, la felicitat i la vida.
Un jurat format per professionals de les arts escèniques
El jurat d’aquesta 22a edició està format per: Iria Roig, actriu i representant de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC); Ernest Villegas, actor; Marta Marco, actriu; Ramon Ferrer, programador de L’Atlàntida de Vic; Laura Iglesias, representant del festival Temporada Alta, i Joan Roura, director del Premi BBVA de Teatre.
