El nombre de persones que escullen la Universitat de Lleida (UdL) com a primera opció per continuar els seus estudis ha augmentat un 26% en els darrers tres anys. Ho ha destacat el rector de la universitat, Jaume Puy, qui ha valorat aquest interès per estudiar al centre com un "reconeixement" a "l'esforç" de la institució "per ser útils en el nostre territori i la nostra societat". Puy ho ha explicat abans de la inauguració del nou curs acadèmic 2025-2026, que ha servit com a acte central de la commemoració del 725è aniversari de l'Estudi General de Lleida, origen de l'actual universitat. L'acte ha comptat amb una lliçó sobre el primer estatut del centre del 1300 a càrrec del catedràtic i exprofessor de la UdL Juan M Pemán.
El rector de la Universitat de Lleida, Jaume Puy, considera que el centre viu "un bon moment", després que el nombre de persones que trien la UdL com a primera opció hagi crescut a un ritme de "gairebé el 10%" cada curs en els darrers tres anys. Puy ha matisat que això no es tradueix amb més estudiants, ja que aquest nombre es manté estable curs rere curs, sinó amb un increment de les notes de tall. Ha afegit, però, que si es fessin "algunes remodelacions" a les instal·lacions la UdL podria sumar uns 3.000 estudiants més.
Puy també ha explicat que aquest curs és "especial", ja que és el seu darrer al capdavant de la universitat. "És un any de canvi de govern i. per part meva, amb la mateixa il·lusió amb què vaig accedir al càrrec, ara tornaré al meu despatx i seguiré fent la feina fins que arribi la jubilació", ha indicat.
Acte central del 725è aniversari de l'Estudi General
La inauguració del curs acadèmic ha sigut l'acte central de la commemoració del 725è aniversari de la fundació de l'Estudi General. Amb motiu d'això, la lliçó inaugural ha anat a càrrec del catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Saragossa i exprofessor de la UdL, Juan María Pemán, qui ha repassat algunes de les curiositats dels estatuts fundacionals que daten de l'any 1300. Segons ha explicat, el text manté l'esperit de la UdL pel que fa a la "vocació" per estudiar i per la seva actitud "universalista".
Els estatus regulaven temes com ara l'organització interna, l'activitat acadèmica i les normes de conducta d'aquesta "estructura corporativa" que oferia estudis de Dret civil i canònic, Medicina, Filosofia i Teologia amb "validesa general en tota la cristiandat". L'eix central era la fixació d'unes "regles clares per a evitar els conflictes en els temes que es preveien com més espinosos i mecanismes per a solucionar els que es plantegessin per a preservar la pau acadèmia", ha explicat el ponent.
També incloïen temes curiosos com instruccions per a la neteja de les aules o a qui podien convidar a menjar els estudiants i a qui no, i quins aliments se'ls havia de donar.