Els Gegants de la Mercè de Tàrrega han estat els protagonistes de la primera jornada de les Festes de Setembre que el municipi celebra fins diumenge. Les dues figures, que simbolitzen els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis, foren objecte ahir d’un homenatge amb motiu del seu 150è aniversari. Es tracta dels gegants targarins més antics que han perdurat fins a l’actualitat.
La capital de l’Urgell els dedica fins al 6 d’octubre una exposició, la inauguració de la qual tingué lloc a la plaça dels Comediants amb aforament limitat. Impulsada per la Regidoria de Cultura i comissariada per Xavier García, la mostra proposa un viatge enrere en el temps repassant un segle i mig de vivències geganteres a través de fotografies, vídeos, objectes i documentació. L’exposició, titulada “Passeig d’aniversari. 150 anys dels Gegants de la Mercè”, acosta així la història de dos dels exponents més emblemàtics de la cultura popular targarina.
L’acte esdevingué alhora un sentit homenatge a La Fal·lera Gegantera, l’entitat que custodia bona part dels gegants de Tàrrega. En aquest sentit, es lliuraren plaques commemoratives als antics caps de colla i presidents dels últims 50 anys: Antoni Aligué Cos (1970-1984); Josep Anton Bonet Clares (1984-2009); Josep Quesada Higueras (2010-2013); Eusebi Pifarré Moreno (2010-2013); Amat Cera Costa (2014-2015); Jepo Costa Balcells (2014-2015) i Robert Tabira Delgado (2016-2018).
Els dos primers són difunts i recolliren les plaques Jaume Aligué i Cecília Falcó respectivament. En nom dels homenatjats adreçà unes paraules Pere Agea, actual cap de colla: “aquest homenatge posa en valor el treball col·lectiu de pertànyer a un grup geganter”.
Per la seva part, el regidor de Cultura, Carlos Vílchez, subratllà l’auge que ha experimentat la cultura popular a Tàrrega durant els últims anys: “els exponents s’han multiplicat i consolidat donant nou impuls a la nostra Festa Major”. L’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú tancà l’acte lloant la feina del món geganter “mantenint vives les tradicions i preservant un patrimoni de gran rellevància”.
Una mica d’història
Si bé la primera referència gegantera a Tàrrega es remunta a l’any 1600, moltes figures s’han perdut amb el pas del temps. Els Gegants de la Mercè, que sí s’han conservat fins als nostres dies després de diverses restauracions, van debutar el 23 de setembre del 1870 gràcies a Miquel Florensa Artigues (més conegut per Miquel del Bitxo), creador també de l’Home de la Barra.
Fan 4 metres i 3,70 metres d’alçada, pesen 95 i 90 quilos i són fets de cartró pedra. Els Gegants de la Mercè participaven a la cercavila inaugural de la Festa Major de Maig i de Setembre, i a les Festes de la Mercè. El gegant duu el nom del comte de Barcelona que conquerí el castell de Tàrrega als musulmans. La seva esposa Almodis en va ser la propietària, la qual el deixà en herència a les successores al tron reial.
Els Gegants de la Mercè protagonitzaren una curiosa disputa amb els del Carme, quan ambdós barris rivalitzaven per veure qui organitzava la millor festa. Aquest “enfrontament” ha donat peu, per exemple, a un dels eixos argumentals de La Nit del Tararot, un dels principals actes de la Festa Major de Tàrrega. La darrera restauració data de l’any 2009 a càrrec de Carles Teixidó amb motiu de la celebració de la 34a Ciutat Gegantera a Tàrrega.
Primera jornada de les Festes de Setembre 2020
En el marc de les Festes de Setembre, Tàrrega també celebrà ahir un recorregut virtual pel Parc de Sant Eloi dinamitzat pel GòTIC. Al migdia prengué el relleu un vermut musical amb Figues d’un Altre Paner a la plaça de les Nacions sense Estat, organitzat per La Soll. Ja a la tarda, la plaça de les Nacions sense Estat també fou escenari d’un cafè-concert amb l’Orquestra Glacé. A les 10 de la nit arribà el torn d’una encesa simbòlica de torxes per la República Catalana a càrrec d’El Rostoll, Tàrrega per la Independència – ANC, La Soll i Òmnium Cultural.
Les Festes de Setembre és una nova programació cultural amb què Tàrrega ha adaptat la seva agenda a la situació actual de pandèmia. Ajornat el format habitual de FiraTàrrega fins l’any vinent, la capital de l’Urgell proposa una vintena d’activitats festives amb un caire més íntim i reduït. Música, cultura popular, tradició, arts i audiovisuals basteixen el programa, que també inclou altres cites com la Diada Nacional de Catalunya i l’Aplec de Sant Eloi. En tots els actes, es mantenen els protocols sanitaris de prevenció contra la Covid-19. Aquest fet obliga a limitar aforaments en molts dels esdeveniments i fer reserva prèvia de localitats.
