Segons Lleida Lliure de Franquisme, la Paeria “menysprea la memòria històrica”

La demanda s’havia de presentar abans del 20 de juliol, després que el jutjat contenciós de Lleida acceptés el recurs presentat el passat 20 de març per col·lectius polítics, memoralístics i sindicals aplegats al manifest Lleida Lliure de Franquisme. Denunciaven el “silenci administratiu” a la petició que el grup municipal de la Crida per Lleida – CUP va fer a Alcaldia per la substitució dels nou carrers amb noms de reconeguts franquistes (Alcalde Areny, Alcalde Montanya, Alcalde Sangenís, Sangenís Bertran, Lluís Besa, Alcalde Recasens, Germans Recasens, Carmelo Fenech i Juan Manuel Nadal i Gaya).

“Mantenir aquests carrers incompleix l’article 15.1 de la llei de Memòria Històrica, que prohibeix l’exaltació del règim franquista” assenyalava l’advocada Esther Sancho. En aquest sentit, els dos darrers plens de la Paeria de Lleida van aprovar la retirada de medalles de la ciutat a deu alts càrrecs del franquisme i restituir la dignitat dels funcionaris municipals depurats per la dictadura.

Els signants de la demanda són la Comissió de la Dignitat, Acaba amb la Placa, Dones de Lleida, La Baula, Crida per Lleida, Comú de Lleida, ERC de Lleida, CGT, ICV de Lleida, Intersindical – CSC, Podem, SEPC i Arran. També membres d’alguns dels col·lectius demandants (Comú, ERC, Crida, Podem, Dones de Lleida), aplegats sota la plataforma Lleida Lliure de Franquisme.