El 2025 ha estat un any carregat d’esdeveniments rellevants al Pirineu, amb celebracions de patrimoni, fets institucionals i moments socials i climàtics que han marcat la regió. Entre els més destacats hi ha els setanta anys del Parc Nacional d'Aigüestortes, els 25 anys de la declaració patrimonial del romànic de la vall de Boí i els 10 anys del reconeixement de les falles del Pirineu per la Unesco. L’any també ha estat marcat per successos judicials com la declaració de l’excomissari José Manuel Villarejo, i canvis institucionals com la renúncia del bisbe Joan Enric Vives i el nomenament de Josep-Lluís Serrano. La situació del aranès ha continuat generant titulars per la seva salut lingüística.
Govern, decrets i infraestructura
El 25 de març, els alcaldes del Pallars Sobirà i els responsables dels càmpings es van mobilitzar contra el decret llei que avaluava el grau d’inundabilitat dels càmpings, advertint que podria suposar el tancament de 14 dels 21 establiments de la comarca. La Generalitat, en resposta, preveia instal·lar tres nous radars meteorològics a l’Alt Pirineu per anticipar possibles inundacions.
El 10 de setembre, el Pallars Sobirà es va dotar de dos heliports H24 com a part del pla del Govern per garantir infraestructura sanitària i d’emergències, incloent el de Tírvia i un nou a Sort.
Esports d’hivern i universitat
El 27 d’abril, les estacions d’esquí de Catalunya van registrar més de 2,2 milions de dies d’esquí venuts, amb Baqueira Beret a 30.000 forfets del rècord històric de la temporada anterior. Les estacions gestionades per FGC van tancar la campanya amb més de 800.000 visitants, un augment de 104.000 respecte a la temporada anterior.
El 22 de setembre es van iniciar les obres de l’INEFC Pirineus, amb un pressupost de 11 milions d’euros, i la Universitat de Lleida va posar en marxa el grau d’Infermeria a Tremp, amb 22 estudiants i gairebé 400 sol·licituds per al curs.
Canvis institucionals i religiosos
El 31 de maig, el papa Lleó XIV va acceptar la renúncia de Joan Enric Vives com a bisbe d’Urgell, i Josep-Lluís Serrano Pentinat es va convertir en nou titular de la diòcesi i copríncep episcopal d’Andorra. El 26 de juny, Serrano va jurar la constitució del país i es va comprometre a defensar els valors democràtics del Principat.
El 14 de juliol, Joan Manel Serra es va convertir en el nou alcalde de Puigcerdà després d’una moció de censura, mentre l’alcalde sortint, Jordi Gassió, va deixar el consistori defensant la feina feta durant el seu mandat.
Cultura, patrimoni i celebracions
El 6 d’agost, coincidint amb el centenari del naixement de la pallaresa Conxita Grangé, van començar els actes commemoratius amb la participació de gairebé 250 estudiants del Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Alta Ribagorça. Els joves van aprofundir en la vida de Grangé i altres deportades de la zona.
El 21 d’octubre, el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici va celebrar setanta anys, declarat el 1955 per protegir el territori. El 30 de novembre, es van complir 25 anys de la declaració patrimonial de les esglésies romàniques de la vall de Boí, amb activitats al llarg de tot el mes. Els pobles fallaires també van celebrar els 10 anys del reconeixement de la Unesco, amb un repic de campanes simbòlic.
Successos judicials
El 15 de juliol, el Tribunal de Corts d’Andorra va condemnar a penes d’entre 3 anys i mig i 7 anys a 18 exgestors de la BPA per blanqueig de diners, sumant un total de 84 anys de presó i una multa conjunta de gairebé 66 milions d’euros.
El 4 de novembre, l’excomissari José Manuel Villarejo va declarar als jutjats d’Andorra com a testimoni pels seus vincles amb l’operació Catalunya, la família Pujol i el cas BPA.
Fenòmens naturals i emergències
El 18 d’agost, una forta tempesta va afectar diverses zones del Pirineu, provocant sortides dels bombers, caigudes de branques i inundacions a l’Alt Urgell. Diverses carreteres van patir esllavissades, afectant la mobilitat de la comarca.
Innovació tecnològica
El 21 de novembre, la Val d’Aran va iniciar els primers vols de drones de càrrega fora de la capacitat visual amb el projecte pilot ARCHYTAS, amb l’objectiu de donar suport al sector ramader, als refugis de muntanya i al manteniment de les telecomunicacions.
Societat i llengua
El 26 de novembre, l’enquesta d’usos lingüístics a l’Aran va mostrar que el 79,7% dels habitants entén l’aranès, el 63,7% el sap llegir, el 53,6% parlar i el 39,4% escriure. Es confirma el manteniment dels parlants (unes 2.200 persones) i la necessitat d’ampliar els espais d’ús de la llengua.
El 2025 al Pirineu es tanca com un any de celebracions patrimonials, canvis institucionals i fets socials rellevants, amb moments de reivindicació, innovació tecnològica i emergències climàtiques