El 2025 ha estat un any intens a les comarques de Ponent, fortament condicionat pels problemes del sector agrari, l’impacte del canvi climàtic, diversos successos greus, una sinistralitat viària elevada i debats de fons que han quedat oberts, com la modernització del canal d’Urgell. L’any també ha deixat fets destacats en l’àmbit econòmic, universitari i industrial, amb llums i ombres.
Entre els episodis més rellevants hi ha les 19 pedregades que han castigat els cultius, la crisi de preus del porcí arran del brot de pesta porcina africana detectat a Collserola, els incendis mortals de l’estiu, i un any negre pel que fa a crims, homicidis i accidents de trànsit. En positiu, destaquen la primera dona rectora de la UdL i l’embassament de Rialb fregant màxims històrics.
Pagesia, clima i regadiu
El sector agrari ha estat un dels grans protagonistes de l’any. El 9 de gener, el Gremi de la Pagesia Catalana va desconvocar els talls de carretera previstos coincidint amb l’aniversari de la històrica protesta de Revolta Pagesa, després d’un acord amb el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, que inclou 19 mesures sobre fauna cinegètica, fiscalitat, burocràcia, sequera, robatoris i adversitats climàtiques. Es va crear una comissió bilateral per fer seguiment dels compromisos.
El 19 d’abril, una tempesta de pedra va afectar cultius del Baix Segre i el nord del Segrià, iniciant una temporada rècord de pedregades: fins a 19 episodis fins a l’octubre. L’ADV Terres de Lleida i el Meteocat ho atribueixen al canvi climàtic, amb pedres de fins a 3 centímetres i un avançament del calendari. El Meteocat va emetre 42 alertes en només 29 dies.
Malgrat els anys de sequera, el 24 de març el pantà de Rialb va fregar la seva màxima capacitat per primera vegada en 25 anys i va començar a desembassar, superant el rècord del 2010.
L’any s’ha tancat, però, amb un nou fracàs en la modernització del canal d’Urgell. El 21 de desembre, la votació anunciada no es va arribar a celebrar per la manca de suport dels regants, que rebutgen assumir un cost superior als 2.300 euros per hectàrea, més el moblament de finques. El debat sobre el futur del regadiu més important de Catalunya continua obert.
Economia, indústria i territori
El 13 de març, la Generalitat va atorgar a Promenade Lleida la llicència comercial per impulsar un gran complex comercial i d’oci de 60.000 m² a Torre Salses. El projecte ha generat polèmica i oposició del comerç local, mentre que l’alcalde Fèlix Larrosa el defensa com una eina per evitar la fuga de compres.
En l’àmbit energètic, el 18 de juny Urbanisme va donar llum verda a la planta de biogàs de la Sentiu de Sió, un projecte impulsat per la danesa CIP que ha topat amb l’oposició veïnal agrupada a la plataforma Pobles Vius. Al desembre, els promotors van anunciar l’inici d’obres el 2026, mentre que la plataforma i quatre ajuntaments han presentat contenciosos al TSJC.
Successos, incendis i seguretat
El 2025 ha deixat tres crims i dos homicidis a la plana de Lleida. Destaquen el parricidi dels Alamús (9 de maig), l’assassinat d’un jove a Tàrrega (21 d’agost), un homicidi imprudent a Lleida (19 de setembre), la mort d’un mosso a Cappont (8 d’octubre) i un accident mortal de caça a Cervera (17 de novembre).
L’estiu va quedar marcat per l’incendi de Torrefeta i Florejacs (1 de juliol), el més virulent de la campanya, amb dues víctimes mortals i un pirocúmul de 14 quilòmetres d’altura. A finals de juliol, l’incendi d’un prostíbul a Bellpuig va causar dues dones mortes.
Mobilitat i accidents
El juliol va ser especialment tràgic a les carreteres de Ponent. Entre el 22 i el 27 de juliol, es van registrar quatre accidents mortals a Alfés, Balaguer, Vila-sana i Albesa. Fins a l’agost, la xifra de morts va ascendir a vuit, fet que va portar els Mossos i Trànsit a incrementar un 30% els controls de velocitat.
Universitat i societat
El 28 de novembre, Maria Àngels Balsells Bailón va prendre possessió com a primera rectora de la Universitat de Lleida, amb el 80% dels vots. La nova rectora ha situat com a prioritats combatre l’absentisme i garantir uns campus “vius”.
Porcí i mercats
Finalment, el 1 de desembre, la llotja de Mercolleida va iniciar una davallada dels preus del porcí a causa del brot de pesta porcina africana detectat en senglars a Collserola. Tot i no afectar explotacions, la crisi va provocar dues baixades de 10 cèntims per quilo abans d’estabilitzar-se, amb una crida a la unitat del sector.
El 2025 es tanca a Ponent com un any de tensions, emergències climàtiques i debats estructurals pendents, amb la pagesia i el territori al centre de l’agenda política i social.