El paer cap, Fèlix Larrosa, acompanyat dels membres del seu equip de govern (PSC-Units), va comparèixer el passat divendres en roda de premsa per exposar els principals eixos d’actuació del govern municipal per als pròxims mesos, amb especial èmfasi en la gestió econòmica, l’habitatge, la seguretat, la convivència i el desenvolupament urbanístic i empresarial de la ciutat. Una de les principals novetats és la finalització del Pla de Sanejament, després que la Generalitat hagi confirmat que s’han assolit els objectius previstos. Aquesta fita permetrà a la Paeria disposar de més capacitat financera i agilitat administrativa. L’alcalde va explicar que l’endeutament s’ha reduït en 40 milions d’euros i que ara la ràtio d’endeutament se situa en el 56,54%, cinc punts per sota del previst.
L’alcalde va anunciar que s’està treballant en un pressupost expansiu per al 2026, que inclourà les inversions del Pla de Barris, les polítiques d’Agenda Urbana i els compromisos adquirits. En aquest sentit, va remarcar que el pressupost d’inversions per al 2025 és de 31 milions d’euros i ja s’ha executat o està en procés un 60%. Larrosa va demanar als regidors i regidores de l’equip de govern que presentin les seves propostes per al pressupost de l’any que ve.
Impuls a l’habitatge assequible
En l’àmbit d’Urbanisme, l’alcalde va assenyalar que actualment s’estan construint 495 habitatges a Lleida, 87 dels quals seran de protecció oficial. Destaquen també els 121 pisos de lloguer assequible que s’estan edificant als Mangraners. Els 42 que estan acabats que seran visitats la setmana vinent per la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez.
Larrosa va avançar que s’inclourà en el registre de solars de la Generalitat i es podran treure a la venda els terrenys del SUR-5 a Copa d’Or, amb capacitat per a 152 habitatges protegits. Això va en la línia de la previsió del govern municipal de desenvolupar nous sectors residencials, en altres zones de la ciutat, pensats per atendre les necessitats de la població sènior o jove, entre d’altres. L’objectiu, va dir, “és arribar a ratis d’habitatge assequible perquè la ciutat surti de la tensió actual”.
Precisament, per alliberar d’aquesta tensió en l’habitatge s’està treballant en un altre projecte amb la Universitat de Lleida, i obert a altres administracions: una residència universitària. “Gràcies a la UdL som més capital” i els i les estudiants que venen a Lleida contribueixen al desenvolupament de l’activitat econòmica.
Desenvolupament econòmic i urbanístic
Per això, va comentar que es continuarà avançant en el nou planejament i va celebrar l’avanç del projecte de Torreblanca, que convertirà Lleida en un pol industrial de referència. S’ha publicat el tràmit ambiental i ara cal l’aprovació provisional i l’aprovació definitiva del pla director. Torreblanca suposa un pas endavant des del punt de vista d’equilibri de país i de capacitat. “Ho hem comprovat amb l’obertura de Torre Solé, ja que hem rebut una quantitat important de peticions d’informació per a la implantació de nova activitat econòmica a la ciutat”, va afegir.
Vinculat a això, va apuntar que actualment està en marxa l’oficina Invest in Lleida, que acompanya 19 projectes que preveuen una inversió de 116 milions d’euros. Sobre aquesta oficina, hi ha sobre la taula la proposta d’incorporar personal tècnic de l’àrea d’Acció de la Generalitat, donat que hi ha peticions d’informació que provenen d’arreu del país i també de fora de l’Estat i de la Unió Europea.
També va remarcar la futura aprovació de l’Ordenança d’Impuls Econòmic per a Projectes d’Interès Estratègic Local, que facilitarà la implantació de noves activitats empresarials amb tramitació preferent. L’alcalde ha parlat que s’ha de fer l’acompanyament en projectes estratègics i que s’ha de tenir en compte la captació i formació de talent necessari perquè l’oferta i la demanda laboral s’ajustin.
Millores en la gestió administrativa
L’alcalde va recordar que l’Agència Estatal de Seguretat Aèria ha eximit Lleida de presentar informes per a construccions que puguin afectar l’aeroport, fet que reduirà els terminis de tramitació de llicències urbanístiques entre 3 i 4 mesos. En aquests moments, s’ha calculat que això podria arribar a impactar directament sobre 130 expedients a l’any.
Seguretat i convivència
La Paeria ha licitat el projecte de millora tecnològica de la Guàrdia Urbana, que inclou càmeres de vigilància, intel·ligència artificial i reconeixement facial. El contracte, valorat en mig milió d’euros, té una durada de tres anys. Hi ha quatre empreses i aviat es decidirà sobre la seva oferta amb la previsió que a finals d’any es puguin implantar les noves eines per reforçar la sensació de seguretat. A això, hi contribuiran les millores d’il·luminació projectades per resoldre els més de 200 punts foscos detectats.
També va anunciar-se la modificació de l’ordenança de mobilitat, que, entre d’altres, regularà els vehicles de mobilitat personal, i la presentació del Pacte per al Civisme i la Convivència, amb sancions exemplars per conductes incíviques. “Qui la fa, la paga”, va insistir Larrosa, per fer palès que s’actuarà amb contundència davant l’incivisme i perquè és un compromís de tothom amb la ciutat.
Compromís amb la llengua catalana
L’alcalde ha firmat el decret d’adhesió al Pacte Nacional per la Llengua del Govern de la Generalitat. D’aquesta manera, es reafirma l’aposta del govern municipal de promocionar el català com a eina d’integració i cohesió social. La Paeria té en marxa el Pla d’Ús del Català perquè “el nostre compromís amb el català és més ferm que mai per garantir el futur de la nostra llengua com a element de cohesió, de convivència i de prosperitat”, ha asseverat.
En aquest apartat, s’ha fet al·lusió al treball per buscar una solució a les instal·lacions del Centre de Normalització Lingüística, que no poden atendre l’actual demanada d’activitat i de formació.
Convenis amb els clubs de la ciutat per a l’ús d’instal·lacions municipals
Finalment, el paer en cap va confirmar que s’han tancat acords amb diversos clubs esportius de la ciutat, com el Força Lleida, el Lleida Llista, l’Handbol Lleida i el Balàfia Vòlei (es troben en fase d’exposició pública) per a la gestió i ús d’instal·lacions esportives. Aquests convenis van relacionals al Pla d’Inversions en els Equipaments Esportius. “Dos milions i mig d’euros d’inversions en els equipaments municipals”, va afegir, “amb la voluntat d’exigir aquest sistema de corresponsabilitat i de lideratge compartit”.
L’AEM està a punt d’entrar en aquesta fase definitiva i s’està conversant els convenis amb altres entitats com el Club de Tir, el Club Ciclista Terraferma o altres clubs de futbol. Igualment, com s’ha fet amb el Sícoris, s’està treballant per incloure l’INEFC Lleida en la xarxa d’instal·lacions esportives municipals.
En aquest punt, l’alcalde va referir-se al Lleida CF i va mostrar el seu desig i mà estesa perquè passi el mateix al Camp d’Esports. “Aquest govern municipal vol que el Lleida CF segueixi jugant al Camp d’Esports i el conveni és l’eina que permet que es faci de forma immediata i que suposi un alleugeriment de càrregues econòmiques i financeres per al club”. Per aquest mateix motiu, la Paeria de Lleida va fer públic i va entregar un esborrany del conveni amb el Lleida CF a tots els periodistes presents a la roda de premsa.
Consulta aquí l'esborrany del conveni proposat per la Paeria de Lleida al Lleida CF.
D’acord amb el pla d’inversions, el Camp d’Esports ha de rebre una injecció de més de 800.000 euros per posar-lo al dia. “Per tant, seguirem defensant el patrimoni públic i l’interès general”, ha conclòs Larrosa.
