La filla de la víctima de Montmagastrell reconeix que hi havia tensió amb caçadors

Confiava que "no passaria res". Veïns del municipi expliquen que hi havia desavinences entre ells relacionades amb el vedat perquè alguns permetien que es cacés i d'altres no

La filla del veí de Santa Maria de Montmagastrell, que va morir a causa d’un tret d’escopeta d’un caçador el 18 de desembre de 2014, ha reconegut aquest dimarts, en la segona jornada del judici, que hi havia tensió entre el seu pare i alguns caçadors, en relació amb el vedat de caça. “Discussions sí, havia intervingut molts cops perquè se’ls trobava a les finques i havia trucat diverses vegades als Mossos perquè els diguessin que no podien caçar allà”, ha explicat. Tot i això, ha afegit, no s’esperava aquest desenllaç. “Jo confiava que no li passaria res. No pensava que mai s’arribaria a aquest extrem”, ha dit. Aquest dimarts també han declarat veïns del municipi i caçadors que han reconegut que hi havia desavinences perquè al mateix nucli hi havia alguns propietaris de finques que volien que es cacés i d’altres no. El jurat popular també ha escoltat en aquesta segona jornada els testimonis dels primers Mossos d’Esquadra que van arribar al lloc. Els agents han declarat que la víctima tenia la mà dreta al manillar de la moto i la cama en un dels estreps.

La posició de la víctima a la moto és important ja que, segons l’acusat, el tret es va efectuar durant un forcejament en què la víctima va intentar treure-li l’escopeta. En canvi, la fiscalia i les acusacions volen demostrar que aquesta versió no és possible i que l’acusat va disparar de manera voluntària la víctima. És per això que insisteixen a preguntar als testimonis la posició del cadàver en arribar al lloc dels fets, perquè consideren que el fet que tingués una mà al manillar de la moto i un peu a l’estrep no respon a una postura de forcejament.

Aquest dimarts també han declarat agents dels Mossos d’Esquadra pertanyents a la policia científica. Concretament aquells que van analitzar els guants de la víctima. Han explicat que, segons les anàlisis, no hi havia residus de pólvora als guants. Segons la seva opinió, el més provable és que si la víctima hagués agafat el canó de l’escopeta en el moment de tret, conservaria restes de pólvora als guants. També han declarat els forenses que han explicat que el tret es va efectuar en contacte directe o gairebé directe amb la víctima.

La segona jornada de judici ha acabat amb la lectura de les declaracions que van fer al jutjat en fase d’instrucció dos dels caçadors que aquell dia eren per la zona i que no han pogut declarar al judici perquè ja són morts. Un d’ells, que acompanyava l’acusat en el moment dels fets, va declarar que anava parlant amb l’acusat amb les escopetes penjades perquè es desplaçaven d’una zona on estava permesa la caça fins a una altra on també, però que tenien que passar per uns terrenys on no els propietaris no permetien que es cacés.

Recull la seva declaració que la víctima va parar amb la moto a prop seu i els va preguntar que què feien allà “de males maneres” i que avisaria als forestals. Va marxar, però va donar la volta i va tornar amb la moto cridant-los “fills de puta, us mataré i mataré els gossos. No podeu estar en aquestes finques”, declara i afegeix que estava “molt exaltat”. Que llavors ell es va girar per anar a buscar els seus gossos per retrocedir i que va sentir com l’acusat li explicava a la víctima que no estaven caçant i que li deia que “com vols que passem, en helicòpter?”. Que acte seguit, va escoltar un tret, es va girar i va veure com la víctima i la moto queien. Quan li va preguntar a l’acusat què havia passat, diu que li va dir “m’ha agafat l’arma i s’ha disparat”.

L’altre caçador que va declarar llavors, no anava amb l’acusat, sinó que estava caçant amb dos companys més en una zona pròxima i no va presenciar els fets. Va ser, però, la persona amb qui va parlar l’acusat quan va trucar per explicar l’ocorregut. Primer de tot explica en la seva declaració que la víctima és una persona conflictiva i que li havia impedit el pas en diverses ocasions i que hi havia problemes per saber en quines zones es podia caçar i en quines no.

Tot seguit explica que aquell dia, va rebre una trucada de l’acusat que deia que havia matat algú. Que tot i que al començament no s’ho creien, van tapar els forats per les fures i van anar a casa a canviar-se abans d’anar al lloc dels fets. És per això, explica, que van trigar entre 35 i 40 minuts arribar i que no van trucar abans als Mossos perquè es pensaven que l’acusat ja ho hauria fet. Finalment explica que ell entén que va ser un accident i que considera l’acusat incapaç de matar ningú de manera intencionada.