Absolt el joier de Tàrrega acusat de simular un atracament per cobrar de l’assegurança l’any 2011

L'Audiència de Lleida considera que no hi ha prou proves que demostrin l'estafa i la fiscalia descarta recórrer la sentència

0
432
L’Audiència de Lleida ha absolt el propietari d’una joieria de Tàrrega acusat de simular l’any 2011 un atracament a l’establiment per tal de poder cobrar de l’assegurança i saldar d’aquesta manera els deutes que acumulava entre crèdits hipotecaris, préstecs i línies de crèdit concedides. La fiscalia demanava 9 anys de presó per un delicte d’estafa ja que considerava que, aprofitant que una altra joieria de la mateixa localitat havia sofert un atracament per part de dos homes d’origen sud-americà, “l’acusat hauria orquestrat, en connivència amb altres persones que no han estat identificades, un atac de les mateixes característiques a la seva joieria”. Durant el judici, celebrat el 13 i 14 de setembre de 2017, l’acusat va assegurar que el van robar apuntant-lo amb una pistola a l’esquena i es va mostrar sorprès de l’acusació. Els Mossos, en canvi, van explicar que tenien indicis que apuntaven a l’estafa, com ara que l’acusat no apareix a les imatges de les càmeres de l’oficina bancària, on l’home va dir que havia anat moments abans de l’atracament. L’Audiència ha decidit absoldre’l perquè considera que no hi ha prou proves que demostrin l’estafa i la fiscalia no recorrerà la sentència.
Segons explicava el ministeri públic, el 27 de desembre del 2011 dues persones no identificades amb la cara tapada amb gorres i bufandes i amb accent sud-americà van entrar a l’establiment amb un objecte que semblava una arma de foc, lligant l’empleada que hi havia en aquell moment, i posteriorment al mateix acusat i a un altre home. Segons la denúncia de l’acusat, els suposats lladres s’haurien apropiat de diversos rellotges i joies valorats en 203.942 euros, a més de diamants valorats en 218.370 euros. El maig del 2012 el propietari de l’establiment va cobrar de l’asseguradora la quantitat de 351.560,88 euros.

L’acusat, sent propietari d’una joieria i soci d’una altra empresa, el novembre del 2011 passava per dificultats econòmiques ja que tenia un deute acumulat entre crèdits hipotecaris, préstecs i línies de crèdit concedides de 232.913,16 euros. Així, segons la fiscalia, l’home, de 55 anys i veí de Guissona (Segarra), “va idear un pla per cobrar els diners de l’assegurança” que tenia contractada amb la companyia Generali Seguros per a casos de robatoris i atracaments.

L’acusat va concertar el desembre del 2010 amb la companyia Generali Seguros una assegurança davant un cas d’atracament a la joieria que regentava, que li cobria 500.000 euros en existències durant les hores d’obertura al públic, i 100.000 euros de transport de mostrari si el transportava ell mateix o un treballador seu. A l’octubre del 2011, davant els problemes d’impagament de les quotes de l’assegurança, va renovar la pòlissa per dos mesos, incloent com assegurat a un altre home, fins una quantia màxima de 50.000 euros, per el mostrari que pogués transportar aquest.

L’acusat va cobrar de part de Generali Seguros la quantitat total de 351.560,88 euros el maig del 2012, “liquidant amb aquella quantitat els préstecs i crèdits bancaris que tenia amb diferents entitats” i “quedant en una situació econòmica compensada”. “En cap cas va pagar als proveïdors dels diamants la quantitat de 218.370 euros, ni tampoc va reposar estoc per prosseguir amb el negoci de joies, sent que la joieria s’ha mantingut operativa fins a l’actualitat”, remarca el ministeri fiscal.

Durant el judici, però, l’acusat va assegurar que quan ell era a la botiga va entrar un home, el va apuntar amb una pistola a l’esquena, el va lligar de mans i peus i va fer el mateix amb la treballadora de l’establiment i un client que va entrar moments després. L’home va reconèixer que la primera cosa que va pensar quan els lladres van marxar va ser quina sort que tots estaven bé i la segona que sort que tenia una assegurança perquè si no “seria la meva ruïna”. A la fiscalia, però, li va sorprendre que la primera persona a qui va trucar fos al seu agent d’assegurances, abans que als Mossos, i que quatre dies abans hagués ampliat la cobertura de la pòlissa contractada.

La treballadora de la joieria de Tàrrega atracada el 27 de desembre de 2011 va explicar en la segona jornada del judici que els lladres només es van endur joies i rellotges de les vitrines on hi havia els objectes de més valor i van deixar estar les vitrines amb les joies de plata o de menys valor. A preguntes de la fiscalia, la noia també va explicar que era normal que el propietari de la joieria deixés diamants a la seva taula de treball i marxés (ell va declarar que va sortir un moment al banc). També va declarar que no va sentir que els lladres pugessin al segon pis, que s’utilitzava com a despatx, i que no van trencar cap vitrina perquè li van agafar a ella les claus. La fiscalia, en les seves conclusions, va posar en dubte, precisament, el fet que l’acusat sortís un moment de la joieria deixant sobre la taula diamants per valor de 218.000 euros i que els lladres no trenquessin res.

FER UN COMENTARI