Les sis capitals comarcals de l'Alt Pirineu i Aran han creat una nova xarxa per defensar els interessos comuns del territori de muntanya. El nou espai de cooperació política i estratègica, presentat aquest dijous al Pont de Suert, té com a objectiu fer front a diversos reptes compartits, com ara el de la manca d'accés a l'habitatge, les dificultats de mobilitat i els problemes derivats d'una situació de desequilibri territorial. La nova plataforma ha estat impulsada pels alcaldes i alcaldesses de Tremp, la Seu d'Urgell, Puigcerdà, Vielha e Mijaran, Sort i el Pont de Suert, després de constatar que, a banda dels problemes recurrents dels territoris de muntanya, comparteixen diverses especificitats en la seva condició de capitals comarcals.
De fet, les sis capitals comarcals de l'Alt Pirineu i Aran concentren, gairebé, un 42% de la població d'aquest àmbit territorial. A més, tot i que actuen com a motors econòmics i de serveis, pateixen greus mancances estructurals que no estan prou ateses per les administracions superiors, segons han assenyalat en un comunicat. Davant d'aquesta situació, han decidit sumar esforços i crear un instrument propi que els permeti difondre i defensar les seves problemàtiques específiques, establir una agenda compartida i impulsar accions conjuntes de millora i incidència política.
Les funcions principals de la Xarxa de Capitals Comarcals de l’Alt Pirineu i Aran són les de poder dialogar amb altres institucions a l'hora de defensar els interessos del Pirineu, participar en òrgans de governança territorials i fer de grup de pressió davant els poders públics. A més, l'objectiu és que hi hagi un espai estable de treball col·laboratiu entre els alcaldes de les sis capitals.
Pel que fa a les primeres accions del nou ens hi ha la d'impulsar eines específiques per garantir l'accés a l'habitatge i l'arrelament de la població; reforçar el comerç local i els serveis de proximitat com a cohesionadors del territori; reconèixer i fer valdre el paper de les capitals com a prestadores de serveis supramunicipals en àmbits clau com el cultural, esportiu, educatiu o sanitari; l'impuls d'una mobilitat urbana i intercomarcal més eficient i sostenible; l'adaptació dels municipis a la situació de crisi climàtica, especialment pel que fa a la gestió de l'aigua; i la millora de la digitalització i els serveis administratius electrònics.
Tot i que l'impuls inicial neix de l'Alt Pirineu i Aran, el model d'aquesta xarxa s'inspira en experiències similars d'àmbit europeu i estatal i podria obrir la porta a la creació d'entitats similars entre altres capitals comarcals del país, especialment en entorns rurals o de muntanya. Amb aquest pas, els municipis promotors envien un missatge clar: només des de la cooperació, el consens i el treball conjunt és possible avançar cap a un desenvolupament territorial més equilibrat i just.
