Amb el bagatge de qui té tres majories absolutes a l’esquena, Marc Solsona, cap de llista de Mollerussa Primer, advoca per mantenir la continuïtat al capdavant de l’Ajuntament de la capital del Pla d’Urgell. Veu l’experiència com un aspecte a favor i defensa que cal pilotar una nova etapa des del municipalisme, després dels desenganys que hi ha hagut, diu, a nivell nacional. Solsona promet augmentar els agents de policia de 21 a 24 i assegura que el potencial de la Fira Mollerussa no ha tocat sostre.
Li faig la mateixa pregunta que al candidat de Junts. Si un veí que se senti ideològicament proper a l’espai post convergent no sap a qui votar, com li explicaria en què es diferencien Mollerussa Primer de Junts per Mollerussa?
Mollerussa primer és una llista municipalista, que no té cap partit a nivell nacional; nosaltres hem de tenir més una mirada local. És una llista que aposta per la continuïtat, per l’experiència. El que proposem és pilotar una nova etapa des del municipalisme perquè som experiència. Ens presentem a la reelecció; no som candidats.
El nom de Mollerussa Primer ve per aquest afany local.
Sí, el nom de la candidatura és gairebé el mateix que l’eslògan. Tenim com a única prioritat Mollerussa. És un nom que engloba molt bé la nostra gènesi.
És un nom que, a primeres, pot recordar el lema America First del Trumpisme. Creu que li pot jugar en contra?
No, no hi té res a veure. No ens hem fixat en res més. És un concepte que ve després de tot el desengany a nivell nacional, que ens sembla que cal construir projectes des del món local, en aquest cas, des de Mollerussa. No ens emmirallem amb ningú i menys amb Donald Trump.
Ha governat amb tres majories absolutes. Tot i aquesta tranquil·litat, quins són els principals obstacles que s’ha trobat a l’Ajuntament?
La majoria absoluta dona una avantatge i és que pots marcar molt els tempos de les coses, per tant, és més útil. Si no hi ha majories costa més avançar, però malgrat això la principal dificultat han estat els aspectes burocràtics. És una administració lenta i feixuga, per tant, imagina’t si no hi hagués majoria. Per això, nosaltres reivindiquem majories sòlides.
Què li ha quedat per fer aquest mandat?
És un mandat marcat per la Covid i això ha comportat que el pla de govern hagi quedat modificat durant dos anys per la gestió de la pandèmia i això penso que no ho hem d’oblidar. Malgrat això, hem pogut presentar-nos a les eleccions amb, entre compromisos assolits i en curs, prop del 80% del que teníem previst. Què ha quedat? Doncs han quedat temes de contractes de via pública, de neteja, del dia a dia, que ha costat donar-hi sortida com volíem. En canvi, hem de destacar que malgrat la pandèmia hem pogut tirar endavant la configuració de dos polígons industrials, un de 15 hectàrees i un altre de 5; també tenim el compromís del pont entre Mollerussa i el Palau d’Anglesola per a vianants; hem aconseguit que hi hagi el projecte fet per l’àrea policial; tenim aprovat el pla de mobilitat. En definitiva, hem aconseguit, malgrat les dificultats, tenir tot una sèrie de projectes estratègics que ens posicionen molt bé de cara al futur. Potser no estan acabats, però estan ben encarats.
Una de les queixes és la seguretat. Què ha fallat?
Nosaltres tenim una plantilla de 21 agents, no tenim un problema de seguretat a Mollerussa, estem per sota la mitjana de Lleida i de Catalunya en índexs delinqüencials. Tenim implantat el Q5 i tenim més de 90 càmeres. No hi ha hagut un problema de seguretat, però sí que és veritat que hem tingut alguns fets delictius que han sigut importants i potser han tingut molta repercussió pública i han pogut generar alguna sensació de que no hi ha a prou seguretat. Dit això, nosaltres el 2024 incrementarem el nombre d’agents a 24 i intentarem garantir una patrulla doblada per torn. A més, amb l’àrea bàsica de Mossos d’Esquadra que es farà el 2024 tindrem tota l’àrea d’investigació i tindrem molts agents aquí a Mollerussa.
I en matèria de sostenibilitat, quines són les propostes?
Nosaltres treballem per reduir les emissions, de qualsevol obra que realitzem, en fem un càlcul de reducció d’emissions. Quan s’estan projectant trams del vial nord -que és separar la zona residencial i industrial amb el sector nord-, si aquesta es culmina, que ja hi ha algun tram fet, reduirem 450 tones d’emissions. A més, quan vam peatonalitzar tot el centre vam aconseguir una reducció de 50 tones anuals en aquell àmbit i quan les empreses ens presenten noves maneres de gestionar l’economia verda de les nostres empreses els hi donem suport. A més, farem una proposta molt seriosa amb la renovació de l’enllumenat públic que poden provocar una reducció de costos a l’any de prop de més de 200.00 euros i estudiem de veritat la implantació d’una comunitat energètica.
Ara estem en un moment molt complicat per la sequera i s’ha hagut de tancar el Canal d’Urgell. Com estan gestionant aquesta situació els ajuntaments que us proveïu del canal?
Nosaltres, amb molta preocupació perquè és un fet excepcional i és que estem quatre vegades pitjor de la pitjor previsió de la història, és molt seriosa. Depenem de la CHE, que és qui ha de dibuixar els paràmetres, i de la Casa Canal, que regula el cabal per poder garantir l’aigua de boca als veïns. Nosaltres estem informant sobre la necessitat de fer un ús conscient de l’aigua i només 5 dels 35 punts de reg que tenim a la ciutat s’alimentaven directament del canal i es van tancar; els altres es reguen de pou. Nosaltres intentem ser solidaris i fer regs de supervivència de l’espai públic.
El que sí que ha anat bé han estat les fires, enguany sense restriccions. S’han recuperat xifres i sensacions d’abans de la pandèmia?
Sí, a nivell de volum de negoci les firem s’han recuperat molt bé, a més aquest any hem fet la 150a Fira de Sant Josep, en la qual hem fet una inversió molt potent amb el canvi del recinte firal i hem fet una fira molt i molt potent. Els números són de pre pandèmia, s’ha recuperat el volum del negoci, el que passa és que ha canviat el model de negoci. Continuarem treballant perquè Fira Mollerussa no només faci fires, sinó que es vagi convertint en un element motor de promoció econòmica.
Podrà créixer més la Fira de Sant Josep o ha arribat a un topall?
Tenim un avantatge que és una fira professional en un entorn urbà. Quan pot créixer? El que pugui acollir la ciutat, ens podem adaptar a la demanda que ens facin. Sí que és veritat que amb la reformulació del recinte ens hem de reprofessionalitzar i sectoritzar més per poder complir els estàndards que se’ns demani. No hem arribat al sostre, ni molt menys. Mollerussa ni la Fira es posen límits a la seva ambició i aposten per la internacionalització i que segueixi sent una palanca motor de l’economia de la ciutat.
