.gif)
L’oratori Nostra Senyora dels Dolors de Lleida, situat al carrer Cavallers de la ciutat, s’ha vist obligat a tancar les seves portes de forma permanent pels robatoris i actes de vandalisme que pateix el temple des de fa més d’un any per part de persones toxicòmanes que conviuen als voltants de l’oratori.
Tal com explica el diari ‘Segre’, l’oratori només obrirà a partir d’ara els dies que celebri missa, normalment els divendres a la tarda.
Sorprèn la manera en què el sagristà que gestiona aquest espai religiós, Jordi Díaz, explica les raons que han portat el centre a tancar les seves portes, una situació que no s’havia donat mai en tota la seva història, fins i tot oberta en època de Guerra Civil.
Díaz afirma a ‘Segre’ que porten un any en “una situació lamentable”, ja que els toxicòmans es droguen a la mateixa entrada del temple, o fins i tot asseguts als bancs o a les cantonades, deixant xeringues i rastres de sang per la zona i que a més, si recrimines els seus actes “t’amenaçaven i t’insultaven”.
El sagristà explica que ha vist toxicòmans intentant robar espelmes enceses que deixen els fidels per utilitzar-les per drogar-se, i que van intentar arrencar el micro i el cable d’àudio i robar peces que porta la Verge. Fins i tot, Díaz denuncia que la setmana passada va descobrir que havien defecat en diverses zones de l’oratori, des de les cantonades fins a l’altar, i per això s’ha pres la decisió de tancar.
“Hem de tancar pels toxicòmans i per la inseguretat. Tenim por i aquí pot entrar qualsevol a fer el que sigui, no em sento segur”, lamentava Díaz a ‘Segre’.
Sobre l’actuació de la Guàrdia Urbana de Lleida, afirma que “truquem sempre, però diuen que no poden fer res si no enxampen in fraganti els incívics i tampoc se’ls veu gaire, la degradació que ha patit el Centre Històric en un any ha sigut clamorosa”.
No és la primera vegada que els toxicòmans de la ciutat de Lleida generen inseguretat i debat, tal com va passar fa unes setmanes en el baixador de busos de la ciutat amb l’aparició de persones que es droguen allà mateix.
