Entre aquests resultats, cal remarcar “que existeix una correlació positiva relativament robusta entre aptituds cognitives de contingut numèric i viso-espacial i el nivell d’habilitat, particularment en escaquistes més joves”, explica Blanch, membre del grup de recerca de la UdL de Neurocognició, Psicobiologia de la Personalitat i Genètica de la Conducta i director de la càtedra Escacs, Educació i Desenvolupament Cognitiu de la UdL.
També que la importància de la pràctica i de l’estudi per millorar en el joc és limitada, ja que el talent natural hi intervé en gran mesura, sobretot en els nivells més alts. Per exemple, en nivell de molta expertesa, la pràctica explicaria només un 50% de la millora.
Una tercera conclusió té a veure amb la gran disparitat en la participació en els escacs de homes i dones, deguda a la interacció de factors biològics i culturals. Malgrat que homes i dones tenen unes capacitats equivalents per jugar als escacs a nivell molt elevats, les dones tendeixen a manifestar un menor interès, tant en edats molt joves com a l’hora de persistir en el joc al llarg dels anys.
Segons Blanch, els escacs són un “model vàlid i útil” per abordar preguntes d’interès extrapolables a d’altres camps que impliquen activitat intel·lectual intensa com saber les característiques dels cervells més eficients, el paper que tenen els trets d’intel·ligència i personalitat i la seva interacció, la magnitud de l’efecte de la pràctica, els factors que determinen la major presència d’homes que de dones en alguns camps, o quin és l’impacte dels programes d’intervenció a l’escola. L’autor afegeix que el llibre mostra el que se sap i també el que encara es desconeix sobre la psicologia dels escacs des d’una perspectiva de les diferencies individuals.
