Divendres, 29 de març de 2024
És notícia

Talarn referma l’aposta de la Diputació per preservar la memòria històrica

Avatar photo

Ho ha dit en l’acte de lliurament a l’Espai Lluís Companys d’una part de la barana del pont entre Irun i Hendaia

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha participat aquest diumenge en l’acte de lliurament a l’Espai Lluís Companys d’una part de la barana del pont entre Irun i Hendaia. 

L’acte s’ha celebrat sota la presidència de la consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Lourdes Ciuró, i s’ha desenvolupat en dos parts. La primera ha tingut lloc a l’Ajuntament de Tornabous, on la consellera ha signat al Llibre d’Honor del consistori. La segona part de l’acte s’ha celebrat a l’Espai Lluís Companys del Tarròs. Allí s’ha procedit a la visualització de l’entorn on s’ha dipositat la Barana del Pont Avenida d’Irun, a Hendaia, al hall de recepció, i s’ha efectuat una visita guiada a l’Espai Lluís Companys. Ja a l’exterior, davant del monument a Companys, s’han dut a terme els parlaments, en què, a més de Joan Talarn i Lourdes Ciuró, hi han intervingut David Vilaró, alcalde de Tornabous; Peli Lekuona, secretari de l’Associació Kepa Ordoki-Memoria Historikoa Bidasoan; Santiago Jiménez, regidor delegat de l’Ajuntament d’Irun; i Gerard Balcells, president del Consell Comarcal de l’Urgell. També hi han assistit les disputades Rosa Maria Perelló i Mercè Carulla.

Aquest nou element de l’Espai Lluís Companys és una part de la barana del pont entre Irun i Hendaia on, el 29 d’agost del 1940, l’agent de l’ambaixada franquista a París, Pedro Urraca, i un oficial de la Gestapo van entregar Lluís Companys a les autoritats franquistes. La donació ha estat possible gràcies a que l’Ajuntament d’Irun va aprovar al gener una moció presentada per l’Associació de Memòria Històrica del Bidasoa Kepa Ordoki per lliurar a la Generalitat un element de la barana en reconeixement i reparació de la memòria del que va ser president del govern català entre el 1934 i el 1940. L’Espai Lluís Companys ha habilitat un espai per exposar-lo com a representació de l’exili i la repressió, i com a símbol de la relació entre Catalunya i el País Basc. 

En el seu parlament, Talarn ha expressat la seva satisfacció per retornar a un “marc de memòria històrica” com és l’Espai Lluís Companys, més encara en motiu d’un acte “ple de simbolisme”, perquè aquell pont que va significar “la vergonyosa trobada del feixisme col·laborant per acabar amb la llibertat i la democràcia”, i perquè aquell pont és, a més, “un símbol de l’encontre entre dues nacions, la basca i la catalana, que volen ser sobiranes justament enarborant la bandera de la llibertat i la democràcia”.

Per tot plegat, el president de la Diputació ha remarcat que aquesta barana “és la memòria d’una història que malauradament encara no hem pogut superar” i s’ha congratulat pel fet que ara pugui formar part d’un espai que és “un espai de país, un espai on preservant i difonent la memòria històrica del nostre país, Catalunya, el transformem també en un lloc des del qual irradia, com deia el propi president màrtir al seu testament, la pau, la justícia i l’amor”.  

En aquest sentit, Joan Talarn ha volgut referir-se a l’aposta ferma i “amb pressupost” de la Diputació per la preservació de la memòria històrica i la difusió de la nostra realitat patrimonial, detallant que, “amb aquesta voluntat, enguany hem incrementat el pressupost de l’Institut d’Estudis Ilerdencs en 1 milió d’euros per reactivar dos programes d’acció que, malgrat l’esforç pressupostari la Diputació per pal·liar els efectes de la pandèmia, més que mai no es poden aturar. Per un costat, en polítiques de millora i rehabilitació del patrimoni, i per l’altre a impulsar accions de recuperació de la memòria històrica com la d’avui”. 

Talarn ha acabat dient que “la dura realitat que vivim, i en la qual no hem d’estalviar esforços, no ha de ser excusa per oblidar la tràgica realitat que va patir a la nostra nació i el nostre poble. Per aquestes raons, avui ens congratulem de poder contribuir a crear un tram més del pont de la memòria que uneix la nostra realitat d’ara amb la història que ens ha forjat com a poble”. 

Per la seva part, la consellera Lourdes Ciuró que l’acte d’avui reforça els llaços entre els pobles català i basc, a la vegada que ha precisar que “reivindicar la figura de Companys és reivindicar les víctimes de la guerra, de la postguerra i de la dictadura, i reivindicar la nostra història contemporània i els valors democràtics que ens sustenten com a societat”. En aquest sentit, Ciuró ha anunciat que “volem presentar en breu l’avantprojecte de Llei catalana de memòria democràtica que, entre moltes altres mesures, evitarà actes públics d’exaltació o d’homenatge al franquisme i privarà d’ajuts públics aquelles persones o entitats que contravinguin el que estableix la llei”. 

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Blanes torna a viure l’enyorada ‘Fal·lera Gegantera’ amb la 22a Trobada Gegantera-edició COVID

Notícia següent

L’Ajuntament de Tarragona activa el Pla d’Actuació Municipal en fase d’alerta per risc d’inundacions

Notícies relacionades