Lleida commemora el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust

L’alcalde Larrosa remarca el poder de l’educació i dels valors humans com a antídot als conflictes de les societats

0
274

El paer en cap de Lleida, Fèlix Larrosa, ha cridat aquest diumenge a apostar per l’educació i per la conscienciació en els valors humans amb l’objectiu d’evitar que barbàries com l’Holocaust tornin a ocórrer i per ajudar a “resoldre conflictes que s’han produït al llarg de la humanitat”.

L’alcalde ha presidit l’homenatge que la ciutat ha retut a les víctimes de l’Holocaust en el marc del Dia Internacional en la seva memòria instituït per les Nacions Unides. La cita coincideix amb la jornada en què va ser alliberat el camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau, a Polònia, en els darrers mesos de la Segona Guerra Mundial.

El paer en cap ha llançat, a més, un missatge de prevenció davants dels crims contra la humanitat: “Hem de recordar a la ciutadania que aquest horror no es pot tornar a produir. Per això és necessari que ens trobem, que parlem però també és important que estiguem invertint en educació”.

Fèlix Larrosa ha assegurat: “hem de transmetre quins són aquells valors que com a societat moderna hem de seguir, la igualtat, la justícia social, la solidaritat, el respecte, el compromís amb una ciutat que ha d’apostar per l’educació, que és allí on comença tot. És una de les inversions més importants que podem fer”.

A la commemoració han assistit els tinents d’alcalde Montse Parra i Joan Gómez; els regidors Paco Cerdà, Carles Vega, i Pau Juvillà; el representant del Comitè Internacional d’Amical Mauthausen, Josep San Martin, i el representant del grup de recuperació de la Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida, Joan Ramon Segura.

L’acte ha comptat amb la participació de diferents entitats de la ciutat que han encès diverses espelmes en memòria dels col·lectius que van patir la deportació als camps: Josep Roigé, del col·lectiu gitano; Sílvia Schnessel, de la comunitat jueva de Lleida; Teresa Curià, en nom dels perseguits polítics i presoners republicans; Sandra Castro, de l’Associació Lgbtiq+ Colors de Ponent; Guillem Gràcia Sanjuan, de l’Associació Down Lleida, i Ainhoa Secaduras i Damià Ortega, alumnes de l’INS Torre Vicens, en nom dels infants víctimes dels camps i de les minories religioses.

L’actor i director de teatre Jaume Belló ha estat el mantenidor de l’acte, que ha comptat amb les intervencions musicals del guitarrista Carles Herraiz, i de la soprano Eva Maria Ruiz.

L’Ajuntament de Lleida commemora el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust i de prevenció de crims contra la Humanitat amb un acte de record i memòria davant de l’escultura d’Àngel Eroles, FITA. Aquesta activitat està emmarcada al conveni de col·laboració per realitzar accions de recuperació de la Memòria Democràtica entre l’Ajuntament de Lleida, el Centre Excursionista de Lleida i l’Amical de Mauthausen, dins del projecte Stolpersteine.

L’Ajuntament ha fet recerca dels noms de les persones de Lleida que van ser deportades als camps de concentració nazi a partir de diferents bases de dades i ha trobat 43 lleidatans i 2 lleidatanes víctimes de la deportació. A partir d’aquesta investigació s’han pogut detectar errades en els noms dels llistats dels diversos registres consultats i s’ha canviat la placa de noms inaugurada l’any passat per una altra amb els noms correctes, amb el vistiplau de les famílies que s’han pogut localitzar.

L’1 de novembre de 2005, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la resolució 60/7, en la qual es designava el 27 de gener com a Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust i de prevenció de crims contra la Humanitat. El 27 de gener de 1945 les tropes soviètiques van alliberar el camp d’extermini nazi més gran: el d’Auschwitz-Birkenau.

La resolució condemnava, sense excepcions, qualsevol manifestació d’intolerància religiosa, incitació, assetjament o violència contra persones o comunitats basada en l’origen ètnic o les creences religioses, a qualsevol lloc del món.

La commemoració d’aquest diumenge vol recordar i dignificar totes les víctimes del genocidi en el que van ser assassinades aproximadament 6 milions de persones jueves, 220.000 gitanes, 250.000 persones amb discapacitat mental i física, i 9.000 homosexuals a mans del règim nazi i dels seus col·laboradors. Prop de 9.000 republicans i republicanes espanyols van ser deportats als camps de concentració i extermini nazis, morint un 60%. També foren perseguits un elevat nombre de persones de minories religioses, sobretot Testimonis de Jehovà.

El 2019, el Dia Internacional gira al voltant del tema “Torn from home” (Persones arrancades de casa seva). Aquest lema vol fer referència a l’experiència de la persecució de la víctima.

Si “home” (casa o llar, en anglès) normalment significa un lloc de seguretat, comoditat i seguretat, enguany volem reflexionar sobre el que passa quan els individus, les famílies i les comunitats són expulsades de casa seva, per la persecució o l’amenaça de genocidi, quan acaba el genocidi.

FER UN COMENTARI