La Comissió de l’Horta aprova la proposta del Comú de Lleida perquè els noms de carrers reconeguin la pagesia

Sergi Talamonte, regidor de l'agrupació, ha explicat a La Ciutat de Lleida que les propostes de noves nomenclatures aniran dirigides a nous carrers i per als que hi guarden relació amb entitats o personalitats franquistes

Aquest dimarts al matí s’ha aprovat el reconeixement de carrers, camins, avingudes o places de Lleida amb noms vinculats a la pagesia de l’Horta. Des de l’agrupació d’electors consideren que posar el nom d’un pagès a un carrer “suposa conscienciar a la ciutadania dels nostres orígens pagesos” i que la pagesia “sempre ha sigut impulsora de l’economia lleidatana”. A més, expliquen que es pretén desmuntar un tòpic a favor d’un sector, diuen, “clau en la història i tradició de la ciutat de Lleida”.

Segons ha explicat Sergi Talamonte a La Ciutat de Lleida, les propostes de noves nomenclatures es plantejaran per a nous carrers i per als que hi guarden relació amb entitats o personalitats franquistes. En aquesta línia, el portaveu també ha reivindicat que “tot i la importància que té aquest sector a la ciutat, només tenim la Plaça dels Pagesos. No hi ha cap altre nom de pagès o pagesa al nomenclàtor”. En aquest sentit, Talamonte conclou que aquesta proposta es traslladarà a la comissió de carrers, i s’emplaçarà als grups a presentar propostes de noms de entitats o personalitats relacionades amb la pagesia.

Durant la comissió de l’Horta, la representant del Comú a la Comissió de l’horta, Marina Pifarré, també ha manifestat “el rebuig a la violència que la ciutadania, i també els veïns de l’horta, va patir l’1 d’octubre, amb una actuació policial que no va ser proporcional, ni congruent ni oportuna”.

D’altra banda, l’agrupació debatrà aquest dimecres 18 d’octubre a les 19h les aportacions fetes per més de 60 persones per tal de tancar la proposta de pressupostos en comú. En aquesta reunió, l’equip de govern presentarà una esmena a la totalitat als pressupostos, els quals, diuen, es fan amb aportacions de la ciutadania. Consideren que aquest és un exercici de “democràcia radicalment participativa” i afirmen que és necessari “posar sobre la taula altres maneres de gestionar el diner públic”.