Fa quatre anys, la Paeria de Lleida va canviar de color després d’una llarga època tenyida de vermell. El republicà Miquel Pueyo encapçalava un govern conformat per Junts i el Comú, que tenia l’objectiu de canviar les dinàmiques de la ciutat. Tot i que els morats van sortir de l’executiu, la coalició entre ERC i Junts ha pogut desencallar bona part dels projectes enquistats des de fa anys i reclamen un nou mandat per culminar les iniciatives que han encetat. Parlem amb Miquel Pueyo, alcaldable d’ERC i Paer en Cap, per descobrir quins són els eixos principals de la seva proposta.
Quan repasso el mandat, tinc la sensació que han sigut 4 anys de desencallar projectes. És així?
Si hagués de definir el nostre llegat en poques paraules, diria ‘persones, educació i transparència’. Són àmbits en què hem avançat. Hem desencallat una ciutat que estava massa orientada al segle XX i ara ens encaminem cap al 2030.
En quatre anys ja es veuen aquests canvis?
Alguns canvis s’han pogut veure. Per exemple, en el model de govern i en el grau d’obertura i transparència. Ara bé, és veritat que quatre anys són pocs, sobretot si es té en compte la covid. Per tant, potser per això reivindico amb tant entusiasme l’oportunitat de fer quatre anys més i poder acabar obres públiques com l’Estació d’autobusos o la reforma integral del Palau de Vidre. A més, quatre anys més permetrien continuar avançant en àmbits que hem començat a transformar com la seguretat i l’educació.
Quines són les principals línies del seu programa?
Hem treballat el programa amb grups de persones de diversos àmbits. Si l’hagués de sintetitzar, parlem de quatre Lleides: la Lleida dinàmica, l’amable, la segura i la de futur. Poso alguns exemples. En educació, voldríem universalitzar l’accés en serveis com les ludoteques. Pel que fa a serveis socials, ens voldríem centrar sobretot en la infància i la gent gran. Per combatre el canvi climàtic, treballarem els espais verds i els refugis climàtics. De fet, ja tenim recursos europeus per renaturalitzar el Parc de les Basses, el Turó de Gardeny i el Turó de la Seu Vella.
Pel que fa a l’esport, ens plantejaríem equipaments esportius multifuncionals, amb la rehabilitació del Palau de Vidre -la part de baix quedarà com un espai per practicar diversos esports- i també obrirem algunes pistes esportives. D’altra banda, en l’àmbit de la industrialització, l’objectiu és que Torreblanca – Quatre Pilans tiri endavant i aquest estiu s’aprovarà definitivament el Pla Director. Ha de servir perquè noves indústries s’instal·lin a Lleida.
Quines inversions li agradaria rebre al polígon?
Des de fa mesos, hem tingut diverses visites per part d’empreses i inversors que no hem fet públiques perquè incorporen un pacte de confidencialitat. Són de procedències molt diverses. El nostre objectiu seria que s’instal·lés una gran indústria perquè estaríem creant llocs de treball i donaríem oportunitats a tota la Plana.
També es volen convertir en la capital Agrobiotech del sud d’Europa. Quins són els següents passos a seguir?
Efectivament, és el nostre objectiu. Crec que tenim els ingredients essencials. Tenim la Universitat de Lleida, que és molt competent en aquests àmbits, i el Parc Agrobiotech de Gardeny. Una cosa important que hem fet aquest mandat és la constitució del que en diem G10. És un espai de debat i de diàleg, en què la Diputació, la Paeria, la Generalitat, les dues cambres de comerç, dues entitats del món empresarial i els dos sindicats més representatius constituïm aquest grup. Coincidim en els reptes del territori i ens dona una força i lideratge institucional.
Comentava la naturalització de Lleida. Amb l’emergència climàtica, les ciutats s’han d’adaptar a les noves temperatures. De quines altres maneres podem fer més resilient Lleida?
Estem en una situació d’emergència climàtica i hem d’aprofitar els recursos europeus per transformar la ciutat. A aquesta sèrie de projectes de naturalització s’hi ha de sumar la campanya de plantació d’arbrat i el projecte de cobertura vegetal d’algunes passarel·les que travessen el riu. Volem explorar la possibilitat de rutes verdes.
D’altra banda, hi ha prevista una Zona de Baixes Emissions. Tenim definit l’espai que ocuparà, però encara no les normes. En aquests moments, estem esperant el decret de la Generalitat per establir els criteris. Tot i això, ens ha permès amb recursos europeus remodelar rambla Aragó, Prat de la Riba i Rovira Roure. Es tracta de reduir l’espai pel vehicle privat, ampliar-lo per les bicicletes i el transport públic, i aconseguir zones de vianants més amples i verdes. El model de transport actual ha de passar a altres fonts d’energia com l’electricitat i l’hidrogen. Hem d’explicar a la ciutadania que l’adaptació al canvi climàtic no vol dir només plantar 4 arbres més, sinó viure d’una manera diferent.
Com s’haurà de moure la gent que vagi a treballar al centre?
Ja en tenim, però haurem de fer més aparcaments dissuasoris per la gent que ve de fora. A més, ens preocupa l’absència d’un sistema de rodalies mínimament eficaç. Si descomptem la línia de Lleida-Pobla, les comunicacions a través del ferrocarril són del segle XIX. Hem d’exigir a l’Estat i a la Generalitat que es posin les piles. Amb el transport en autobús no en tenim prou.
La neteja i la seguretat són les principals preocupacions a Lleida. És només una percepció? Hi ha solució?
Tant a Lleida com a Barcelona o Girona són els dos motius principals de preocupació. També són dos temes molt fàcils de ser utilitzats de forma demagògica. Si preocupen a la ciutadania, també em preocupen a mi. Pel que fa a la neteja i la recollida d’escombraries, l’any que ve convocarem una nova licitació perquè s’acaba la vigència de l’actual. Confiem que ens permetrà aconseguir un servei que funcioni millor. Ens hem trobat amb una ciutat tradicionalment abocada a les inauguracions, però no al manteniment. Per tant, requereix actuacions més decidides.
Quin model plantegen per a la recollida de residus?
Em sembla que el barri de Ciutat Jardí i Vila Montcada pot continuar amb un sistema de recollida porta a porta. En el cas de Pardienyes i Balàfia, l’experiència del porta a porta ens ha servit per veure que hi ha mancances. On hi ha blocs de pisos, el porta a porta amb bosses al carrer és molt més complicat i genera més brutícia. Per tant, necessitem continuar separant la brossa, però hem de trobar un nou model. És probable que passi per l’existència de contenidors amb xips per als veïns d’una zona determinada, juntament amb un sistema de bonus per premiar qui ho fa bé.
I la situació de la seguretat?
Pel que fa a la seguretat, segons les dades de 2022, Lleida està lleugerament per sobre de Girona i Tarragona, però està molt per sota de Barcelona. És important analitzar el tipus de delinqüència que tenim, majoritàriament parlem de furts. Es tracta d’un delicte a combatre, però tenim una ciutat amable per viure i raonablement segura. Hem instal·lat càmeres a l’eix comercial i a l’horta perquè ens vam trobar un sistema de càmeres absolutament ineficient. Majoritàriament ni tan sols funcionàvem. A més, hem incorporat 59 agents nous de la guàrdia urbana. Tot i això, el nostre model de seguretat és inseparable d’una societat més justa i solidària. És molt diferent que el que planteja la dreta, que es basa en més policies i més gent a la presó.
Aquest mandat han desencallat el Pla de l’Estació. Com es troba el comerç local i què ha d’aportar aquest projecte?
És un projecte que compta amb una unanimitat àmplia. Es tracta d’acabar de cobrir les vies i construir uns 60 mil metres quadrats d’equipament comercial amb petites i mitjanes superfícies i que lligaria amb l’eix comercial. La meua impressió és que el comerç local es decanta molt més cap a aquesta opció que cap a un magatzem a l’exterior. També considero que el comerç i els serveis han tingut un pes gran a Lleida i necessitem diversificar el mercat de treball. Haurem de recuperar la capacitat de fabricar coses. La covid ens ha demostrat que fabricar els guants de goma a la Xina no és la millor idea.
No va assistir al debat de Pardinyes. Larrosa va ser clar en dir que no es faria l’ECMU si era alcalde. Pot ser un punt de conflicte en aquell barri?
El tema de l’acolliment de temporers ha generat tensió. És una qüestió que no està resolta i ens ha fet passar molta vergonya amb persones dormint al carrer. No vam anar al debat perquè l’organitzava la plataforma més agressivament en contra de qualsevol solució. Amb aquestes persones ens hi hem reunit i aquest debat era un acte de propaganda per a les candidatures que hi estan en contra.
Quan Larrosa diu que l’ECMU no es farà està mentint. Hi ha dues subvencions concedides a Lleida per a construir un equipament que doni resposta a la necessitat d’acollir a l’estiu un volum de persones que venen a treballar a la fruita. L’únic que podrà fer el senyor Larrosa si li fa por enfrontar-se a aquest repte és renunciar als 4 milions d’euros. Si és així, que ho digui públicament.
Han sigut molt clars en marcar quin és el seu bloc, el sobiranista. Hi ha prou cohesió per tenir un mandat estable?
Tenim l’objectiu de ser la força més votada. Som els únics que podem garantir un govern estable. És cert que hem governat un tram en minoria, però ens n’hem sortit. Es tracta d’un govern que es pot qualificar d’estable. De cara a les eleccions, tampoc hi haurà cap majoria absoluta. No es tracta només de veure amb qui pactarà Esquerra, sinó també amb qui pactarà el PSC. El que planteja en termes com l’ECMU o la seguretat no està gaire lluny del PP. I l’altra gran pregunta és què faria el Comú. Tenen més problemes per entendre’s amb Junts i es pot trobar en la situació de decidir si dona suport a la continuïtat del govern del canvi o si està decidit a donar suport al PSC. Seria honest que ho expliqués.
