Dimarts, 19 de març de 2024
És notícia

Miquel Pueyo: “Lleida tindrà un capítol d’inversions històric aquest 2023”

Avatar photo

Lleida encara els últims mesos de mandat amb un pressupost d’ampli consens i desencallant projectes que feia anys que estaven congelats. L’oportunitat comercial del Pla de l’Estació o la millora del panorama industrial amb el projecte del polígon Torreblanca-Quatre Pilans són dues d’aquestes iniciatives que marcaran el futur de la societat lleidatana. Entrevistem el seu Paer en Cap i candidat d’Esquerra a les eleccions municipals, Miquel Pueyo, que destaca la capacitat negociadora del govern de Lleida i la seva voluntat d’arribar a acords amb forces “madures” després dels comicis de 2023.

 

Acabem l’any completament diferent del 2021. Amb pressupostos aprovats i a sobre gràcies al principal partit de l’oposició i a l’anterior soci de govern. Com van ser aquestes negociacions per aconseguir l’abstenció?
Per ser francs, l’any passat no m’esperava que el Comú ens deixés penjats i que el Partit Socialista s’embarqués en una batalla per tirar endavant una moció de censura. En canvi, aquest any pensava que era perfectament possible que ens veiéssim obligats a prorrogar els pressupostos en ser l’últim any de mandat. Vaig posar els comptes sobre la taula i els hi vaig explicar que no estaríem tres mesos esperant perquè ens diguessin què pensaven fer. Hi va haver un gest de responsabilitat per part dels dos grups per aprovar el pressupost. De la mateixa manera que fa un any vaig dir que em semblava una reacció poc madura, aquest any he de dir que la seva decisió ha sigut sensata.

 

Quins són els elements clau del pressupost?
És un pressupost de 227 milions d’euros, que suposa un increment del 13%. Aquesta pujada és independent de la nostra voluntat en alguns aspectes com l’actualització dels sous, els costos d’energia o la pujada dels tipus d’interès. En altres aspectes, però, tenim un capítol d’inversions històric amb una xifra rècord de 45 milions d’euros gràcies als fons europeus. Són un tren que potser no torna a passar mai per davant i hem presentat bons projectes que han obtingut resultats favorables. Alhora, el PSC i el Comú ens van demanar introduir esmenes com la recuperació de les piscines de la Mariola o la recuperació d’arbrat, i així ho vam fer.

 

S’ha signat amb ADIF l’acord per licitar les obres del centre comercial Pla de l’Estació. Quin impacte ha de tenir per a la ciutat aquest acord?
Des de l’any 2007-2008 havia quedat en suspens. En un primer moment a causa de la crisi, però després va seguir aturat per la inèrcia dels governs successius. Vam aconseguir un acord amb ADIF que ens permetrà licitar les obres del Pla de l’Estació, un acord que pot ser històric. A més, aquest pla incorpora l’opció d’una zona comercial unida a la xarxa de la ciutat en lloc de situar-se fora del municipi. És el nostre model de comerç i considero que és el model que la societat lleidatana reclama. Serà estratègic des del punt de vista del comerç i també permetrà acabar el cobriment de les vies.

 

Això enterra Torre Salses definitivament?
Tant Esquerra com Junts vam dir des del principi que el model d’un gran centre comercial a l’exterior de la ciutat no era el nostre model. Com que el govern anterior va deixar signat un conveni amb els promotors de Torre Salses, hem anat prenent totes les decisions que tocaven seguint de forma estricta el marc jurídic i les recomanacions del secretari, l’interventor i l’oficial major.

 

La promotora del projecte s’ha querellat contra vostè i el primer tinent d’alcalde, i declararan el gener. Com van rebre aquesta notícia?
Per un costat, he defensat la posició d’aquest govern, però al mateix temps també he defensat que no tinc cap més remei que l’acompliment de la normativa legal, que és el que hem fet sempre. La querella crec que busca intimidar-nos, ja que parlem d’un delicte que comporta presó. Indirectament, té una intenció electoral. Ens assenyala a mi i al tinent d’alcalde com a dos agents polítics a eliminar de l’escena de la ciutat.

 

Darrerament, veiem com l’oposició política en diversos nivells de l’Estat s’expressa a través de querelles. Estem judicialitzant massa la vida política?
Els advocats ho defineixen com la querella catalana. Quan no estic d’acord amb el que fa algú que està en el govern, em querello. Amb això aconsegueixo intimidar el seu entorn i sembrar el dubte sobre la persona. És clarament un error perquè la política és una altra cosa i comença a ser un procediment freqüent.

 

El nou polígon de Torreblanca-Quatre Pilans és un altre dels projectes per reactivar econòmicament la ciutat. Què ha de representar pel teixit industrial de Lleida?
És un projecte que la Generalitat acabarà aprovant en la seva formulació definitiva. També s’arrossega des del 2007-2008, quan es van començar a comprar finques. En aquest cas, el volum d’al·legacions presentades ha sigut molt menor que el de Torre Salses i l’Ajuntament busca ajustar la dimensió d’aquest polígon per perjudicar el mínim nombre de persones possibles i que no s’acosti innecessàriament al barri de Magraners. Tenim la capacitat de trobar una bona fórmula.

És el futur de la industrialització de la Plana de Lleida i la mateixa ciutat en els pròxims 30 anys. En aquests moments, a Catalunya no hi ha cap altre espai amb aquestes característiques. La ciutat necessita adquirir una força industrial important, que vol dir salaris, llocs de treball, innovació i capacitat de transformació.

 

El senyor Larrosa assegura que projectes com el Pla de l’Estació o Torreblanca es desencallen perquè Ajuntament i Generalitat són del mateix color polític. És un factor determinant?
Té a veure amb la capacitat negociadora. Per exemple, la setmana passada vam signar un document pel qual el bisbat ens cedeix una parcel·la del Turó de la Seu Vella. Per fer això ha hagut d’intervenir el Ministeri de Defensa, que havia comprat aquesta peça el 1956. Era un dels molts temes que ens vam trobar congelats i l’hem desencallat parlant amb el Govern de l’Estat. Si parlem amb ADIF, l’Estat i la Generalitat i aconseguim resultats, potser és que tenim una capacitat de negociació i convicció superior.

 

Sembla també que totes les institucions caminen plegades perquè Lleida es converteixi en la capital AgroBioTech del sud d’Europa amb els 7 milions dels PGE. Què aportaran aquests diners?
El Parc AgroBioTech arrossegava un deute molt important pel moment en què es van adquirir les instal·lacions. Aquest deute es recolza sobre les espatlles de l’Ajuntament i la Universitat, i és impossible ser retornat amb els interessos del Parc. Aleshores, des del 2019 hem intentat negociar amb l’Estat i la Generalitat perquè facin una aportació que permeti reduir l’endeutament. L’acord ens satisfà moltíssim. És una bona notícia que demostra que s’ha de saber negociar i gestionar.

 

S’han renovat els acords amb els principals ens de dinamització turística de la ciutat. Quin balanç fan de l’any 2022 en l’àmbit turístic?
L’oficina de turisme ha atès aquest any més persones que l’any 2019. En el pont de desembre ha atès un 7,5% més que l’any passat i els dies amb més afluència van ser el 3 i el 9. Majoritàriament, aquestes persones venen de Catalunya, però també en tenim de la Comunitat de Madrid, del País Basc, d’Aragó i d’Andalusia. La nostra impressió és que els dos atractius de la ciutat són el patrimoni i la gastronomia. Per exemple, durant el pont hi ha hagut unes 200 persones que han participat en les visites guiades i 350 persones que han visitat el Castell de Gardeny. Podem considerar el turisme recuperat.

 

 A l’abril va anunciar que es tornaria a presentar com a alcaldable. Després d’un mandat tan feixuc, què l’ha empès a optar a quatre anys més com a Paer en Cap?
Ha estat un període molt dur. Per això, ha sigut difícil prendre la decisió d’afrontar una nova contesa electoral i ho he hagut de parlar molt amb la família. Tenim la sensació que els dos anys de pandèmia s’haguessin merescut una pròrroga perquè a tots i a totes ens van impedir fer moltíssimes coses. Per un projecte de canvi després de tant de temps governant PSC fan falta aquests 8 anys.

 

Si l’aritmètica ho permet, marcarà com a soci prioritari a Junts o no tanca altres portes com el PSC?
Tindré molt en compte el grau de maduresa, de capacitat de consens i d’eficàcia. En el cas de Junts, hem aconseguit treballar d’una manera correcta i satisfactòria. Per prendre la decisió sospesaré la capacitat de llençar ponts i d’eficàcia davant de la frivolitat o l’aventurerisme.

 

Quedaria descartat el PSC?
Estem parlant d’hipòtesis. Tothom sap quina ha estat la línia de tots els grups de Lleida i en el moment que correspongui prendrem les decisions que toquin.

 

Tornaria a intentar un govern de coalició amb el Comú?
Els pactes es fan amb grups i també amb candidats. La posició política del Comú té molts punts de connexió amb la d’Esquerra Republicana, però també s’ha de sospesar la maduresa i la resistència de cada persona a l’hora d’afrontar l’enorme proesa de governar una ciutat com Lleida.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

La bonificació del 50% al transport públic es mantindrà durant l’any 2023

Notícia següent

L’Hospital Sant Joan de Reus incorpora un nou TAC simulador

Notícies relacionades