En el marc de la programació de Nadal de LaTemporada Lleida, l’Auditori Municipal Enric Granados acollirà diumenge, 27 de desembre, a les 19.00 hores, el tradicional Festival de Valsos i Danses. L’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Xavier Puig, oferirà “De l’opereta vienesa a la sarsuela catalana”. Les entrades (31 € i 26 €, la reduïda) estan a la venda online i també a les taquilles, així com a l’oficina de Turisme de Lleida.
Enguany, el tradicional concert de valsos i polques de l’Orquestra Simfònica del Vallès afegirà, com a contrapunt als famosos valsos de Johann Strauss fill, un viatge per l’opereta i la seva versió catalana, la sarsuela. De fet, el vals i les polques que s’havien popularitzat pels salons i tavernes de Viena, van inundar la música d’aquest gènere líric que va constituir l’alternativa popular a l’òpera burgesa. També als teatres perifèrics de Barcelona van néixer diversos gèneres de teatre musical alternatius a les òperes del Liceu i el Principal, com la sarsuela, que va permetre l’accés a la cultura de les classes populars.
I com que el català era la llengua domèstica del poble, alguns empresaris i lletristes van creure que calia fer-les en català. Ja al segle XX, aquesta extensa producció músico-teatral es va desplaçar a l’avinguda del Paral·lel, que en el seu moment àlgid va ser el carrer amb més teatres d’Europa. Els grans èxits de la sarsuela catalana arribarien als anys vint, lluitant contra la censura de la dictadura de Primo de Rivera.
És el cas de la Cançó d’amor i de guerra, de la que us oferim la sardana, o de la Marieta de l’ull viu de Morera. Un autor de qui interpretem el vals fruit d’un projecte típicament modernista. De les trobades al Cau Ferrat de Sitges va néixer la idea de “L’any de la picor”, que havia de ser una performance sobre un argument de Santiago Rusiñol, amb decorats de Miquel Utrillo i música de Morera, que era el músic de referència pel grup de bohemis modernistes. No podíem oblidar-nos d’un altre contemporani català: Amadeu Vives, un dels millors compositors de sarsuela espanyola, del qual oferiran el Preludi de Maruxa, un dels seus grans èxits.
La segona part està dedicada als valsos i polques de Johann Strauss (fill) qui, malgrat l’oposició del seu pare, va tenir una exitosa carrera com a compositor, divulgant el vals per tot Europa fins a ser reconegut com “el rei del vals”. Alguns d’aquests valsos eren encàrrec de societats corals masculines, com el de “Vi, dones i cançons”, que us oferim en la versió francesa més refinada, o el mateix Danubi blau. Tot regat amb el cava de la Champagne Polka i d’una mica d’humor (que bona falta ens fa) de la mà de la versió de La Trinca de la 5a. simfonia, per tancar aquest “any Beethoven” tan cruel, i arrencar-nos un somriure… sota la mascareta.
Fitxa artística
Júlia Farrés-Llongueras soprano
Irene Mas Salom soprano
Xavier Puig director
Orquestra Simfònica del Vallès
Programa
Franz von Suppé (1819-1895)
Cavalleria lleugera
Enric Morera (1865-1942)
L’any de la picor, vals (arr. Xavier Puig)
Nicolau Manent (1827-1887)
A posta de sol (ària per a soprano)
text: Serafí Pitarra (arr.Jordi Cornudella)
Amadeo Vives (1871-1932)
Maruxa (Preludi 2 acte)
Rafael Martínez Valls
Cançó d’amor i de guerra (sardana)
Franz von Suppé
La bella Galatea (obertura)
Johann Strauss II (1825-1899)
Tritsch-tratsch polca, op. 214
Johann Strauss II
Aimer, boire et chanter, op. 333 (amb soprano)
Johann Strauss II
Champagne Polka, op. 211
Al bell Danubi blau, op. 314
