Lleida ha inaugurat aquest matí una nova glorieta a la ciutat amb el nom de la docent, mestra i cofundadora de l'Alliance Française, Suzanne Mornet, més coneguda a la ciutat com Suzanne Mornet de Miguel. Concretament, aquesta nova glorieta es troba davant del recinte de Fira de Lleida i en una zona d'expansió i creixement de la ciutat, tal com ha afirmat avui l'alcalde, Fèlix Larrosa, durant l'homenatge i descobriment de la nova placa amb els diferents familiars.
Durant l'acte hi ha hagut un gran reconeixement a la figura de Suzanne Mornet, també amb l'assistència de la tinenta d'alcalde, Begoña Iglesias; el regidor Jackson Quiñónez; la cònsol de França a Catalunya, Aragó i Balears, Azar Aga-Ducrocq; la directora dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida, Montse Parra, així com part de la seva família, encapçalada pel seu fill, Manuel de Miguel; altres regidors de la corporació municipal com Neus Caufapé (Junts); Ana Maria Florista (PP); i Anna Costa (ERC); i també han assistit representants de les associacions de veïns de Cappont i Balàfia, del col·legi Mater Salvatoris, ex-alumnes, amics i amigues.
FOTO: D.H. / A l'acte homenatge han assistit la corporació municipal i familiars de Suzanne Mornet
En aquest sentit, aquesta glorieta que es troba entre l'avinguda de Victoriano Muñoz amb Camí de Picos, es convertirà en un gran espai verd que connecta ja amb un eix principal com l'LL-11 i serà un espai cridat a ser un dels epicentres de la nova Lleida en expansió cap al SUR-42, tal com ha afirmat el paer en cap.
"Les coses evolucionen amb el temps i quan posem noms a carrers són espais dels que s'espera molt i que generen molt a la ciutat. Aquí fa molt anys que no es feia res en aquesta rotonda, per on passa el canal pel mig. Aquest espai està cridat a ser un dels epicentres de la nova Lleida d'aquí cap a dalt. 3.000 habitatges, parcs, espais comunitaris, jardins, passeigs, també botigues de proximitat i el nou recinte firal. Tot això ja està en marxa i aquest espai està cridat a ser aquell espai de connexió".
Larrosa ha dit que "posant el seu nom a un espai de la ciutat on va viure bona part de la seva vida, lloem també la seva estima per Lleida i reconeixem el seu paper rellevant i transcendent com a mestra i docent, com a difusora de la cultura francesa i com a impulsora de relacions entre la nostra ciutat i França”. Mornet també va ser professora de molts dels presents, entre ells la dona del paer en cap.
La 1a tinenta d’alcalde, Begoña Iglesias, ha assegurat que “homenatgem una dona que va estimar Lleida, que va acostar la llengua i la cultura franceses a la ciutat tot i que no va néixer aquí. Però sí que hi va plantar arrels i hi ha deixat empremta. Avui, estic especialment contenta, com a dona, de descobrir la placa amb el nom d’una dona com Suzanne Mornet en aquesta glorieta. Hem de tenir molt present el paper de les dones al llarg de la història. Som i hem estat imprescindibles en molts àmbits de la vida, també en el de la cultura, com és el cas que ens ocupa. Vagi per totes elles, per totes les que potser han passat desapercebudes però que han estat imprescindibles, també el nostre homenatge”.
Manuel de Miguel, fill de Suzanne Mornet, en nom de la família s’ha mostrat molt agraït per l’homenatge que Lleida li ha fet a la seva mare. “La meva mare va ser pionera en la conciliació, quan aquesta paraula ni tan sols existia. Però també ho va ser en moltes altres coses, com ser la primera persona que feia classes de francès a la ràdio, concretament el que ara és Ràdio Lleida”. “La Suzanne va ser valenta, resilient, una dona forta, elegant i que ens va ensenyar els valors, les coses de la vida”, ha assegurat.
Per cloure l’acte, la família, encapçalada per una de les seves besnetes, ha descobert la placa de Suzanne Mornet que dona nom a la glorieta.
Suzanne Mornet. Professora (Bordeus, França 1921 – Lleida, 2012)
Suzanne Mornet de Miguel, nom que va adquirir després de casada, va néixer a Bordeus (França) el 13 d'agost de 1921. Va cursar els seus estudis primaris en el Haut-Cenon i els secundaris en el Lycée Mondenard de Bordeus. Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Lletres de Bordeus. Va viure moments difícils durant l'ocupació alemanya ja que els ocupants van instal·lar a diversos oficials a casa dels seus pares. Durant l'ocupació, la Suzanne es va casar per poders (el seu pare estava a Espanya) en el Consolat espanyol de Bordeus que li va expedir un passaport espanyol per a poder entrar a Espanya on l’esperava el seu marit. El viatge des de Bordeus fins a Irun travessant els controls de l'exèrcit alemany va ser una autèntica aventura. Ella tenia 22 anys. Per a creuar la regió de les Landes, es desplaçava de nit esquivant les patrulles alemanyes que portaven gossos de presa. A Baiona, un dels seus cosins que era policia el va ajudar a arribar fins a Irun on va haver de sotmetre's als estrictes controls d'alemanys, francesos i espanyols. A l'altre costat de la frontera l’esperava el seu marit.
L'any 1943, atès que el seu pare, funcionari d'Obres Públiques havia estat destinat a la Val d'Aran per a supervisar les obres del Túnel de Vielha, es van instal·lar en el bonic xalet de fusta, d'estil suís, que Obres Públiques va fer construir en la boca Nord del Túnel. Allí, la Suzanne, que parlava ja un correcte espanyol, va aprendre ràpidament aranès amb el seu marit i la seva família, oriünds de Les. El matrimoni es va instal·lar a Lleida al 1945.
Aprofitant l'interès que hi havia a la ciutat de Lleida cap a la llengua i cultura francesa en particular i, de manera general cap a tot el que ocorria en la resta d'Europa, la Suzanne va començar a fer classes particulars de francès a les persones que més curiositat intel·lectual tenien. Entre els seus primers alumnes estaven nombrosos metges, advocats i moltes de les autoritats lleidatanes de l'època. Per a això, la Suzanne es desplaçava als domicilis dels seus alumnes i era freqüent que molts dels membres de la família s'apuntessin a les classes.
A primers dels anys 50, va començar a fer classes de francès a Ràdio Lleida (anomenada llavors EAJ42) i ho feia de forma totalment gratuïta. A més, va ser la primera en tota Espanya a fer classes de francès per ràdio.
Al 1955, va conèixer a Jaume Magre i tots dos van decidir muntar l'Aliança Francesa a Lleida, situada a la Rambla de Ferran, al costat de l’església del Carme. En pocs anys, aquesta Alliance va ser la segona més important d'Espanya, després de Vigo, amb 2000 alumnes. Durant anys, l’Alliance era, gràcies a les nombroses activitats realitzades, una autèntica finestra oberta al món exterior. La seva activitat de centre cultural era tan important com la d'escola de francès.
Als matins, era la professora de francès del Col·legi Mater Salvatoris ( ho va estar durant 35 anys, des de 1950 fins a 1985) que llavors es trobava a la plaça de Ricard Viñes. Era freqüent que alumnes d'aquest col·legi que, al matí la tenien de professora de francès, també acudissin a la tarda a l'Aliança Francesa. Aquesta frenètica activitat la va fer molt popular a Lleida.
Va ser una de les artífexs de l'agermanament de la ciutat amb Foix. Va ser el primer agermanament a Espanya.
Per la seva labor realitzada per a la divulgació de la llengua i cultura franceses, el Govern Francès la va nomenar "Chevalier de l'Ordre donis Palmes Acadèmiques" en 2002 en una cerimònia celebrada a l’Alliance Française de Lleida. La va efectuar Christian Rouyer, Cònsol General de França i Ministre Plenipotenciari.
