Lleida continua avui dilluns amb el programa d’actes festius que durant tot el dia animen diferents escenaris de la ciutat. Passat l’equador de la festa, i sent vigília de l’11 de maig, Sant Anastasi, patró de la ciutat, les activitats del matí s’han adreçat als més petits amb l’humor i la diversió de Puffy & Didí i Jam.
Els dos pallassos han convertit l’escenari dels Camps Elisis en la seva cuina particular per fer una classe magistral de cuina. Oblits i situacions diverses han complicat la tasca, enmig de les rialles dels infants i les famílies, que han celebrat cada superació d’entrebancs, amb l’enginy màgic que han demostrat Puffy & Didí. Al final, l’efusió i la cuina, s’han fos en somriures, màgia i el plat estrella del menú, ‘Avui… Pollastre’.
A continuació, ha tingut lloc l’actuació de la companyia Jam, que ha ofert números curts de les arts de carrer i del clown clàssic. Amb el seu petit Teatre ambulant, han endinsat les famílies en el seu singular univers, amb humor gestual, poesia, imaginació i emocions.
El directe enèrgic de Los Mambo Jambo ha envaït després l’escenari dels Camps Elisis. Banda instrumental creadora del ‘So Jambofònic’ combina rock&roll, rhythm&blues, surf i swing, i per celebrar el seu desè aniversari, ha presentat un set dissenyat per gaudir la cara més crua i essencial de la banda, amb temes propis i versions. L’alcalde, Miquel Pueyo, acompanyat del regidor de Festes, Ignasi Amor, ha assistit al concert, després de gaudir del concert d’Àngel Andreu, ‘Àngel Ot’, a la plaça de Sant Joan.
Aquí ha estat l’espai on s’ha escoltat aquest migdia dos formacions de Ponent. D’una banda, el cantautor lleidatà ha presentat en format solista els seus discs ‘Focs Pàl·lids / Auto de fe’, amb sonoritats predominantment acústiques, però amb espurnes d’electricitat, samplers de percussió, loops i arranjaments midi. La vida, la mort, les il·lusions de la vida i la reflexió existencial són algunes de les temàtiques de la seva literatura musica.
Li han pres el relleu Joan Baró i Núria García amb les seves veus, la guitarra i el violí. Lauzeta, que vol dir alosa en occità, la llengua dels trobadors i les trobairitz, han fet un viatge per les tradicions i una festa com les que es feien abans. La seva passió per la música folk impregna la seva música, que alhora desplega tradició catalana i celta.
