Les eleccions del 28M han suposat un canvi de majories a tota Catalunya, amb el retrocés de l’independentisme i el reforç del PSC. A les capitals de comarca de Lleida l’avenç dels socialistes és especialment visible. Han passat de comptar amb només Vielha e Mijaran a tenir fins a la meitat de capitals a Ponent. A més, han recuperat la Paeria de Lleida, un dels feus perduts el 2019. ERC es queda amb tres capitals de comarca, el PDeCat (Ara Pacte Local) amb una i les altres dues corporacions estaran liderades per partits municipalistes.
A més, els independentistes han mostrat desunió en algunes d’aquestes ciutats i també a la Diputació de Lleida. Al màxim ens supramunicipal del territori, els republicans han mantingut la presidència, però han decidit aliar-se amb el PSC.
Els socialistes controlen el territori
El PSC liderarà fins a sis capitals de comarca a la província de Lleida. L’única que repeteix és Vielha e Mijaran (Val d’Aran), on Unitat d’Aran-PSC ha tornat a assolir la majoria absoluta i Juan Antonio Serrano ha estat escollit novament alcalde. L’altra majoria absoluta és a Tremp (Pallars Jussà). Fa quatre anys es van quedar a les portes d’aconseguir-la i un pacte independentista els va impedir governar. En aquesta ocasió, Compromís per Tremp, liderada per Sílvia Romero, ha tret set dels 13 regidors. Es tracta d’un cas similar al de La Seu d’Urgell (Alt Urgell), que tampoc va tenir l’absoluta el 2019 i l’acord ERC-Junts els van deixar sense poder. Encara que Compromís per la Seu ha millorat els seus resultats, no ha obtingut més de la meitat dels regidors. Tot i això, l’oposició no s’ha posat d’acord i Joan Barrera serà l’alcalde com a candidat més votat.
De les sis capitals, n’hi ha dues que han caigut en mans socialistes contra tot pronòstic. La primera és Cervera (Segarra), on només havien governat quatre anys des de la restauració de la democràcia. No ha sigut fàcil per a Jan Pomés, ja que en aquestes setmanes ha sobrevolat un possible pacte independentista que finalment no s’ha fet efectiu. La seva aliança amb Junts per gestionar plegats la Paeria i el Consell Comarcal han permès que el socialista passés a ser el nou Paer en Cap de Cervera.
L’altra sorpresa és la de Balaguer (Noguera). La majoria absoluta d’ERC es va desfer com un tarró de sucre el 28M i la socialista Lorena González va esdevenir la més votada, doblant els seus perseguidors. Sense majoria, ha hagut de forjar un govern de coalició amb Treballem per Balaguer (Ara Pacte Local) amb qui sumen 9 dels 17 regidors.
La consecució de diverses places importants al territori han fet augmentar la força dels socialistes a Ponent, però l’autèntic cop d’efecte ha sigut la victòria aclaparadora a Lleida (Segrià). Fèlix Larrosa va intentar per segona vegada tornar a l’alcaldia lleidatana i va derrotar amb claredat l’aliança sobiranista. Fins i tot el PP va superar els republicans i els juntaires per acabar liderant l’oposició a la Paeria. El triomf dels socialistes ha sigut tan còmode que Fèlix Larrosa s’ha permès el luxe de poder començar el mandat amb un govern en minoria, ja que no hi ha cap pacte alternatiu.
Esquerra conserva tres places
Entre les diverses baixes, els republicans han estat a punt de perdre també l’alcaldia de Tàrrega (Urgell). Allí Junts es va quedar a un sol regidor de l’absoluta, però un pacte entre ERC, la CUP i el PSC ha tornat a fer alcaldessa Alba Pijuan. A Sort (Pallars Sobirà), Baldo Farré és un altre dels candidats republicans que han revalidat l’alcaldia. En aquest cas, la candidatura de Sumem governarà en minoria després de l’abstenció de Gent de Poble a la investidura. Finalment, el tercer Ajuntament que ha mantingut a les capitals de comarca lleidatanes és el de Solsona (Solsonès). Judit Gisbert torna a ser l’alcaldessa en un executiu de coalició amb la CUP. A més, a la investidura també va rebre el vot favorable de Junts.
Marc Solsona, l’únic alcalde postconvergent
L’espai postconvergent ha anat per separat en aquests comicis municipals. Per un costat, la candidatura de Junts i, per l’altre, Ara Pacte Local, la coalició liderada pel PDeCat. Els juntaires no han assolit cap alcaldia a les capitals de comarca de Lleida, però el PDeCat sí que ha estat capaç de mantenir un dels seus feus: Mollerussa (Pla d’Urgell). Tot i l’evident retrocés electoral de Marc Solsona per culpa de l’atomització del vot, l’alcalde ha pogut ser investit per quart cop consecutiu. El candidat de Mollerussa Primer ha bastit un pacte amb els socialistes, encara que l’acord no els dona majoria absoluta.
Fora dels partits majoritaris, hi ha dues capitals de comarca que han caigut en mans de candidatures municipalistes. La primera són les Borges Blanques (Garrigues), on la formació guanyadora està emmarcada dins de l’òrbita cupaire. Borges per la República ha forjat un pacte de coalició amb Esquerra per governar la capital de les Garrigues i fer alcalde Josep Farran. L’altra capital és Pont de Suert (Alta Ribagorça), amb l’agrupació independent Tothom liderant el consistori. Iolanda Ferran ha desbancat Junts i s’ha convertit en la primera alcaldessa de la història del municipi.
