Junts reclama un POUM que posi les bases de la transformació de Lleida

Violant Cervera: “Als lleidatans ens agrada viure a Lleida i ens en volem sentim orgullosos. Vivim en una ciutat còmoda, però desordenada, deixada i amb massa racons oblidats”

14 de juliol de 2025 a les 16:44h
Junts reclama un POUM que posi les bases de la transformació de Lleida
Junts reclama un POUM que posi les bases de la transformació de Lleida

Junts per Catalunya a la Paeria de Lleida ha presentat les seves aportacions a la proposta d’inici del tràmit ambiental, el Programa de participació ciutadana i l’Avanç del POUM, en un moment que considera decisiu per al futur de la ciutat.

El grup defensa que el nou planejament ha de marcar un abans i un després: no pot ser una simple revisió tècnica, sinó una eina real de transformació que posi fi al creixement desordenat, consolidi la ciutat existent i estableixi una estratègia clara de desenvolupament fins al 2045.

Des de l’últim POUM, aprovat el 1995 amb una població de 114.000 habitants, Lleida ha crescut en més de 30.000 persones. El nou document preveu arribar a 185.000, però Junts considera que el creixement pot ser encara més gran i que cal preparar una ciutat sòlida, cohesionada i capaç de respondre als reptes demogràfics, climàtics i econòmics dels pròxims anys.

“No podem dissenyar la Lleida del 2045 amb una mirada de fa trenta anys. El POUM és una oportunitat per ordenar, decidir i garantir una ciutat habitable, eficient i ben connectada”, afirma la portaveu, Violant Cervera.

En aquest primer document de l’AVANÇ del POUM, Junts per Catalunya fa les següents aportacions:

1.     Reordenar el creixement i completar la ciutat existent. Equipaments urbanístics als barris.

Junts reclama que es prioritzi la consolidació dels barris ja existents abans d'obrir nous sectors, garantint la dotació efectiva d’equipaments, especialment comunitaris en barris com: Universitat, Instituts–Templers, Clot–Príncep de Viana i Rambla Ferran–Estació, Joc de la Bola, Ciutat Jardí i Turó de Gardeny. A l’hora, reclama que els nous creixements han d’anar acompanyats de serveis des del primer moment, sense oblidar els Espais comunitaris. No es poden repetir errors de barris inacabats, sense escola, CAP o transport públic.

2.     Impuls al comerç local i de proximitat

Des de Junts per Catalunya considerem que el nou POUM ha d’incorporar una mirada estratègica sobre el desenvolupament comercial com a motor fonamental per a la consolidació de la trama urbana i per al dinamisme econòmic i social de la ciutat. El comerç de proximitat, divers, actiu i ben distribuït és una eina clau per generar centralitat urbana, fomentar la cohesió social i millorar la qualitat de vida als barris.

Es defensa l’impuls del Pla de l’Estació com una nova centralitat urbana, i es reclama que es prioritzin els usos comercials i terciaris, revisant les qualificacions existents, si és necessari. Cal aprofitar l’oportunitat per, si és necessari, donar nous usos a l’antiga estació d’autobusos.

Aquest enfocament ha de venir acompanyat d’una planificació clara d’usos comercials, mobilitat, accessibilitat i espais públics.

3.     Impulsar el sòl industrial i l’economia local

Per garantir el creixement econòmic de la ciutat i del conjunt del territori, Junts demana que el POUM prioritzi el desenvolupament del polígon Torreblanca – Quatre Pilans. Es tracta d’un espai clau per diversificar el teixit productiu, atraure noves empreses, retenir talent i generar ocupació de qualitat.

4.     Protegir i regular l’Horta de Lleida

Junts ha fet aportacions clares en defensa de l’Horta. Amb 19.000 hectàrees i prop de 3.000 habitatges disseminats, cal que el POUM entengui l’Horta com una part vital del municipi i no com un espai residual. S’hi reclama:

  • La redacció d’un Pla Estratègic de l’Horta, amb visió agrària, territorial, ambiental i econòmica.
  • La incorporació d’usos econòmics vinculats a l’explotació agrícola (com obradors, agrobotigues o tallers de transformació).
  • El rebuig a infraestructures com la línia MAT, i l’establiment de criteris clars per evitar que línies d’alta tensió afectin zones habitades, prioritzant el soterrament i establint proteccions electromagnètiques quan calgui.

5.     Donar resposta a la realitat jurídica del parc d’habitatge

El nou POUM incrementa el nombre d’edificis en situació de volum disconforme: dels 1.445 actuals es passaria a 1.685. Junts considera que aquesta afectació s’ha de revisar i minimitzar, i demana garantir que els propietaris puguin continuar fent reformes i obres de conservació amb seguretat jurídica, segons preveu la Llei d’urbanisme.

6.     Adaptar la ciutat a la climatologia i a les necessitats d’accessibilitat.

Lleida ha de deixar de créixer d’esquena al clima. Junts reclama que el POUM incorpori criteris de sostenibilitat, eficiència energètica i adaptació climàtica en tots els sector, tant residencial com industrial. Això inclou la previsió de refugis climàtics, materials adaptats a les altes temperatures, i xarxes verdes i d’aigua urbana.

També es reclama la redacció d’un Pla d’Accessibilitat Universal, d’acord amb la legislació vigent, que garanteixi una ciutat accessible per a tothom.

7.     Aparcaments i mobilitat

Si Lleida vol ser capital i que se la reconegui com a tal, ha de facilitar la vida als seus ciutadans i també als veïns del territori que hi venen cada dia. Això vol dir tenir una mobilitat planificada, eficient i adaptada a les necessitats reals, amb aparcaments dissuasius als accessos, una xarxa de transport públic ben connectada i nous espais d’aparcament al centre, com l’estudi de l’ampliació del pàrquing de Blondel. Cal pensar una ciutat accessible, còmoda i funcional, també per a la gent que hi treballa, que hi compra o que hi estudia. Ser capital no només és un títol: és un compromís amb el servei i l’eficiència.

8.     Obertura i debat ciutadà

Finalment, Junts fa una crida a obrir el debat públic sobre el POUM. Es tracta d’una eina desconeguda per a gran part de la ciutadania, però que tindrà un impacte directe en com serà Lleida els propers 20 anys.

“El POUM ha de dir com volem viure, créixer i conviure. És l’oportunitat per corregir desequilibris, fer una ciutat més compacta i cohesionada, i posar ordre a dècades de creixement dispers i sense visió conjunta”, conclou Cervera.

Sobre l'autor
C CIUTAT
Redacció
Veure biografia
El més llegit