Illa admet preocupació pel brot del Segrià i no descarta el confinament domiciliari

Creu que no ha faltat control en la mobilitat dels temporers

El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha reconegut preocupació pel brot del Segrià, el que més preocupa a l’Estat juntament amb el de Lugo, i no ha descartat que calgui el confinament domiciliari. “En funció de com evolucionin les coses, tal i com ha dit la consellera, no es pot descartar res”, ha indicat a Catalunya Ràdio, tot recordant que aquesta serà una decisió de la Generalitat. Des de l’11 de maig hi ha hagut a l’Estat 118 brots, dels quals 67 estan actius. Illa creu que no ha faltat control en la mobilitat dels temporers, i que en aquesta qüestió s’han aplicat una sèrie de protocols “adequadament”. Sobre els brots de l’Aragó, ha indicat que l’evolució és positiva i que la situació està en vies de control.

El ministre assegura que no té dades que facin preveure haver d’aplicar de nou l’estat d’alarma, però ha afegit que mai es pot descartar si hi hagués transmissió comunitària sostinguda que afectés més d’una comunitat i no hi hagués cap altra forma de controlar-la. “El que és essencial ara és detectar ràpidament i actuar sense contemplacions”, ha remarcat.

Sobre l’obligació de portar mascareta sempre que aprovarà el Govern, Illa ha remarcat que no li sembla malament que es reforci el que ja preveu el decret de l’executiu espanyol. Segons el ministre, la mascareta ja és obligatòria a tot l’Estat.

També ha aprofitat per defensar l’aplicació de la compra recentralitzada durant l’estat d’alarma per les condicions del mercat internacional, i ha lamentat algunes crítiques que arriben des de Catalunya en aquest sentit, “perquè qui les fa sap que no són certes”.

En general, ha assegurat que la coordinació amb els consellers de salut de les comunitats autònomes ha estat bona, i en particular amb la de Catalunya.

Pel que fa a les eleccions a Euskadi i a Galícia, el ministre ha opinat que es poden celebrar “si les coses es fan ben fetes i es prenen precaucions”, però ha insistit que és competències de les comunitats determinar-ho. “Si veiéssim que no es així també ho diríem”, ha dit.