Al novembre del 2007, l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 15 d’octubre el dia Mundial de la Dona Rural. Aquest dia pretén donar visibilitat i reivindicar la feina feta per les dones en l’àmbit rural, la importància que tenen en el desenvolupament de les activitats agrícoles i ramaderes, així com de gestió i comerç i el seu treball en l’àmbit familiar.
Jo no sóc pagesa, ni ramadera, precisament sóc el clar exemple d’una família la qual, la manca de relleu generacional ha acabat amb la continuïtat de l’explotació agrària. El meu padrí era pagès. Cuidava i estimava la terra que llaurava i el bestiar que alimentava, però el padrí va arribar un dia que no podia llaurar i cuidar la terra; i sense la possibilitat d’un relleu que pogués continuar amb la tasca, es va acabar.
Tan és així, que una de les raons per les quals la meva mare diu que no s’hi va poder dedicar, és que llavors a cap dona se li hagués acudit viure i treballar de la terra. No en aquells temps, o no en les seves circumstàncies. Però la dona al món rural, sigui al capdavant de les explotacions, en el treball productiu o de cures, sempre ha estat i serà una peça clau per garantir-ne el desenvolupament. Ho diu l’Anna Paüls i Solans en la campanya, “Lleida és nom de Dona”, creada per l’àrea d’igualtat de la Diputació de Lleida, en la qual explica la seva experiència al capdavant d’una explotació agrària i argumenta que el paper de la dona en el món rural sempre ha estat fonamental.
Gairebé un milió de dones viuen en zones rurals a Catalunya i cada cop n’hi ha més, com l’Anna, que es dediquen professionalment al sector primari.
Jo no sóc pagesa, ni ramadera, però estimo la terra que trepitjo i tot el que produeix. La sororitat també és reconeixement. I la sororitat – com el feminisme- no es predica, es practica.
Tot el meu reconeixement a les dones que produeixen, que treballen la terra amb les seves mans i vetllen pel bestiar que crien i alimenten. També tot el meu reconeixement a les dones que cuiden, que curen, que sostenen la vida des d’altres dedicacions professionals en les zones no urbanes.
Ens toca reconèixer, però sobretot actuar, per això la Diputació de Lleida treballa des de diferents àmbits per tal de dotar de més recursos una part del territori massa cops menystingut. Precisament practicant accions concretes que ens han de permetre assolir l’equitat territorial. Per això també, la Diputació de Lleida treballa per la transformació feminista que ha de garantir que totes les persones que la demarcació tinguin les mateixes oportunitats. Segurament no podem prometre canviar-ho tot, però si que podem garantir no perpetuar més un greuge que menysté la meitat del territori i la meitat de la població. Gràcies per tant, dones rurals!
Helena Martínez Siurana
Diputada d’igualtat i Cooperació Internacional de la Diputació de Lleida i regidora
d’ERC a Torrefarrera
