Gairebé un desnonament al dia durant l’any 2020 a Lleida

Imatges de Laura Quintana

Catalunya va tancar el 2020 amb 5.737 desnonaments, sent la comunitat autònoma on més se’n van registrar l’any passat, segons dades del Consell General del Poder Judicial. Al conjunt de l’Estat es van practicar 29.406 llançaments. Tant la xifra catalana com l’estatal representen una davallada respecte l’any anterior, però evidencien que les suspensions de desnonaments dictades per la Generalitat i la Moncloa han estat insuficients.

A la zona d’influència dels jutjats de Lleida s’han practicat 269 desnonaments, gairebé un desnonament al dia i cal tenir en compte que els jutjats no n’ordenen els caps de setmana. D’aquests, 146 van ser dictats per impagaments de les quotes de la hipoteca, 82 per impagament de lloguers i 41 més per altres causes -impagament de deutes o embargaments de l’administració pública.

A Tremp es van produir 16 desnonaments durant l’any 2020, a Balaguer 44, a Cervera 51, a la Seu d’Urgell 13, a Vielha 8 i a Solsona 18.

Com en el cas dels desnonaments a Catalunya i a nivell de l’estat, el descens de desnonaments als jutjats de Manresa respecte de 2019 és important, l’any 2019 se’n van produir 442. Aquest fet no amaga que els decrets de la Generalitat i el govern de l’Estat, a més de les mesures restrictives per la pandèmia, no han estat suficients per reduir dràsticament aquesta xifra, oimés quan no té en compte altres desallotjaments com els de les ocupacions o els que es produeixen arran dels avisos judicials abans de l’ordre executiva.

La PAHC posa sobre la taula que els dos decrets aprovats contra els desnonaments han estat per “la pressió de les PAH i dels moviments per l’habitatge”. La plataforma recorda que hi ha altres llançaments invisibilitzats, “com el de les ocupacions, que són moltíssims, o el de famílies que marxen de l’habitatge degut a la pressió de les immobiliàries i el capital abans de fer-se efectiu el desallotjament”.

També recorda que “si no hagués estat pels desnonaments que hem arribat a aturar haurien estat molt més que un desnonament cada 48 hores”. “És extremadament greu que en un any de pandèmia, en que s’està dient a la gent que es quedi a casa, hi hagi aquesta quantitat de desnonaments”.

A més a més, la PAHC posa sobre la taula una problemàtica afegida. “Si amb la pandèmia ha crescut la pobresa i s’han reduït els desnonaments, això vol dir que molts dels llançaments que s’havien de fer durant aquest 2020 han quedat ajornats, i això vol dir que després de l’estat d’alarma hi haurà una onada de desnonaments, de manera que el 2021 pot ser un any duríssim”, avisa la plataforma.

Des de la PAHC calculen que “aquesta moratòria de desnonaments vindran aquest any acumulats als que hi haurien d’haver normalment”. “L’escenari és extremadament preocupant”, avisa, i fa una crida “caldrà més que mai una organització forta pel dret a l’habitatge” i que “les institucions es posin les piles d’una vegada per garantir un dret que mentre estigui segrestat pel capital serà impossible de garantir”.

Des de la PAHC es recorda l’advertiment que “mentre a Catalunya no hi ha ni un 1% de parc públic d’habitatge, a la Unió Europea aquest percentatge puja fins al 22%”.