El PSC de Lleida va perdre l’alcaldia el 2019, quan ERC, Junts i el Comú es van unir per acabar amb una llarga etapa dels socialistes a la Paeria. Per recuperar-la, el partit ha tornat a dipositar la confiança en Fèlix Larrosa, Paer en Cap entre 2018 i 2019. El candidat del PSC critica alguns dels projectes estrella de l’actual govern, al mateix moment que posa en valor la incidència que considera que han tingut des de l’oposició. Parlem amb Fèlix Larrosa sobre l’executiu municipal i l’actualitat lleidatana pocs mesos abans de les eleccions.
Després d’una llarga etapa del PSC ocupant la Paeria, el 2019 van haver de deixar-la. Com s’ha reorganitzat el partit durant aquests anys a l’oposició?
Vam perdre les eleccions per només 81 vots després de pujar en nombre de suports. D’alguna manera, interpretem que hi havia una voluntat de la ciutadania perquè seguíssim governant. En aquests tres anys, el partit s’ha organitzat fent el mateix que abans. Els governants que ens han precedit, ja havien fet molt de carrer i ara hem abocat tots els esforços a recuperar-lo sense tenir el suport de la institució. Quan trepitges el carrer, t’adones de quines coses funcionen i quines no.
Quin balanç fa del mandat del seu successor?
La ciutadania farà el seu balanç el 28 de maig i haurà d’elegir entre un model fracassat o el del PSC. Ha estat un experiment amb tres forces polítiques antagòniques que no han aconseguit projectar un model de ciutat ni que la ciutadania s’hi sumi. Per la nostra banda, des de l’oposició hem sigut molt actius i hem escoltat la ciutadania, mentre que l’alcalde Pueyo s’hi ha barallat. Plantegem una ciutat que il·lusioni, recuperi el seu orgull i tingui ambició.
Han pogut incidir en algun tema rellevant des de l’oposició?
El PSC ha marcat l’agenda política a Lleida. Cada vegada que hem fet una proposta, el govern ha hagut de prendre decisions o replantejar les seves. Per exemple, el PSC va presentar la seva alternativa al famós equipament comunitari de Pardinyes i davant tenia un govern de 15 regidors. En un primer moment estaven tots a favor de l’equipament i després alguns s’hi van mostrar contraris o van matisar el suport.
El PSC és qui ha posat damunt de la taula un programa d’inclusió que el govern ha assumit en un 90%. També vam criticar que no s’invertia prou en neteja i ara han anunciat una inversió addicional de 600.000 euros en el contracte de neteja. D’altra banda, el centre històric està abandonat pel govern. La regidora ni apareix, el regidor d’urbanisme ni se l’espera i a l’alcalde no li agrada anar-hi. Aquí hem fracassat perquè no hem estat capaços d’incidir-hi, tot i que la nostra presència permanent amb propostes ha quallat i la gent veu que tenim un projecte.
L’actual govern treu pit de la industrialització del municipi amb projectes com el Pla director del polígon industrial Torreblanca-Quatre Pilans. Vostès, però, han expressat algunes reticències. Per què?
En el nostre projecte de ciutat, teníem l’objectiu de desenvolupar un nou sòl industrial d’unes 700 hectàrees i hem estat 15 anys esperant que la Generalitat ho posés en marxa. De sobte, el govern català anuncia que el tirarà endavant, fet que nosaltres aplaudim. La Generalitat ha demostrat d’aquesta manera una actitud sectària perquè han intentat tirar endavant els projectes com el del polígon només quan han governat ells.
El problema amb el projecte és que van presentar un expedient diferent, amb 1.280 hectàrees que representaven l’aniquilació de tota una partida de l’Horta de Lleida. Tot el que s’ha denunciat amb una pel·lícula com Alcarràs es reprodueix a la vida real a Lleida. Per tant, ens vam oposar perquè volem que es reconsideri dimensionar el sòl industrial. Hauríem d’avançar amb el projecte inicial de Torreblanca fins aquestes 700 hectàrees i, si necessitem més sòl, podem disposar d’altres espais a continuació del polígon industrial del Segre. Vaig ser el primer líder polític en plantejar una alternativa i ara s’hi han sumat 176 entitats.
Critica el suposat “sectarisme” de la Generalitat a l’hora de bloquejar el projecte. Fa alguna mena d’autocrítica per no haver aconseguit tirar-ho endavant anteriorment?
Vam preveure Torreblanca en els nostres documents de planejament des de l’any que vam començar a comprar les finques. Ho vam preveure el 2015 i el 2018, però la responsabilitat era de la Generalitat. Com també ho és amb l’estació d’autobusos. Tots els consellers anteriors van fer passos, però mai ho van materialitzar. Ara, s’ha presentat una alternativa per l’estació d’un gran impacte urbanístic, patrimonial i de mobilitat. A més, s’ha fet sense el concurs de les propietats i tornarà a caure en mans de la judicialització a través de contenciosos. De qui és responsabilitat? De la Generalitat, que té competències en matèria de transport i infraestructures.
L’últim anunci de la Generalitat va venir per part de Puigneró i va assegurar que les obres de la nova delegació es farien al centre històric. Sap vostè des de quan està previst això? Des que el President es deia Montilla. Quan va dir que començarien les obres? El 2027. Com puc donar credibilitat a algun polític que fa aquestes declaracions?
Creu que el projecte de Torre Salses té futur amb l’acord del Pla de l’Estació?
Són dos projectes diferents. Els promotors de Torre Salses tenen la voluntat de fer un parc de mitjanes i grans superfícies. Un exemple que ha funcionat a moltes ciutats catalanes. L’altra proposta és la recuperació del Pla de l’Estació, en què el PSC va ser un dels pioners. En aquest cas, només hi ha consens per facilitar la implementació d’un centre comercial. He defensat davant dels ministres de Madrid també un model més integrat amb un nou espai urbà que tingui zones verdes i equipaments. En canvi, el govern municipal actual només parla d’aquest centre comercial.
Es perd alguna oportunitat si Torre Sales es deixa de banda?
Torre Sales permet ordenar la implantació de les mitjanes i grans botigues. Ara per ara hi ha certa dispersió. Al voltant de Copa d’Or s’estan generant grans espais comercials que creen interferències a la quotidianitat de ciutat i una barrera. Per tant, Torre Salses ve molt bé per ordenar la implantació d’artefactes comercials que no tenen cabuda al centre urbà. A més, em preocupen dues coses. Per un costat, la judicialització de la vida administrativa, que eternitza els projectes. I per l’altre, també em preocupa que hagin incomplert la llei.
El govern es defensa assegurant que han seguit tots els passos respectant la llei.
No ho sé, però em preocuparia que l’haguessin incomplert. No és normal que un projecte estigui en tràmit a aquestes alçades. Algú haurà de clarificar la situació al voltant del projecte. Em preocupa que algú vulgui invertir a Lleida i que el govern municipal digui que no li agrada. Per posar un exemple contrari, l’enderroc de l’Estació de la Vilanoveta tenia com a objectiu facilitar un nou espai d’activitat econòmica, però es carregava el nostre patrimoni històric. En aquest cas, el senyor Pueyo i Postius no van fer absolutament res per protegir el patrimoni.
També li dic una cosa. La Paeria és igual de sobirana ara que fa 5 anys. I aleshores es van aprovar les modificacions urbanístiques amb un ampli consens per tirar endavant aquesta implementació de mitjanes i grans superfícies.
Qualifiquen de ‘nyap’ la gestió de la mobilitat. Què creuen que no s’ha fet bé exactament?
D’entrada hauríem de tenir un Pla Director de Mobilitat Urbana. El govern no ha clarificat quin és el seu model de mobilitat urbana. El model no és gastar diners que venen dels fons Next Generation per ampliar voreres de 6 metres a 8 metres. A Rambla d’Aragó es pren aquesta mesura, mentre que un carrer que és afluent seu té una vorera que no arriba ni a un metre d’amplada. Si aquests carrers no tenen les condicions per facilitar la prioritat del vianant, es tracta d’un fracàs. Tot i que les obres són engorroses, també hem vist aquests dies com els botiguers de la Rambla d’Aragó es queixen perquè no els poden arribar els subministraments per la falta de càrrega i descàrrega o els veïns no tenen parades de bus properes. En canvi, la Generalitat manté els seus espais reservats per cotxes oficials. La gent està enfadada.
Tot apunta que ningú tindrà majoria absoluta el 2023 i que s’haurà d’arribar a pactes. Tenint en compte les crítiques que etziba a l’actual govern, és factible que el PSC acabi manant amb Junts o ERC?
Sempre hem estat un partit de diàleg. Ara ens hem assegut per parlar de pressupostos i els hem facilitat amb una abstenció. Per tant, ho seguirem fent independentment de la posició que tinguem. Tot apunta que aquesta vegada li correspon al PSC tindre el govern de la ciutat i el nostre pacte és amb la ciutadania. El que li plantegem a la ciutadania serà el nostre quadern de ruta que voldrem seguir. Volem una ciutat on la gent sumi, la ciutadania proposi i el govern escolti. Qualsevol opció política que s’hi vulgui sumar ens trobarà sempre.
