Quines son les propostes de la Crida-Cup a Lleida?
Nosaltres ens presentem amb un programa amb més d’una cinquantena de propostes constructives que han sortit de la participació i l’apoderament de més de 300 veïns i veïnes de Lleida que han participat del procés participatiu per la confecció del programa, però també hem intentat recollir demandes històriques de col·lectius i organitzacions de la ciutat.
Les propostes de la Crida per Lleida són: ruptura, transformació, transparència i feina ben feta, feminisme, participació, inclusió i justícia social, cultura socialment emancipadora, municipalitzar els serveis públics per recuperar col·lectivament el control d’aquests, posar institució i economia al servei dels veïns i les veïnes, etc. Venim disposades a canviar-ho tot, de dalt a baix, tenim moltes propostes.
Des del 2005 que va iniciar la seva carrera política, que ha canviat?
D’entrada, jo no he tingut ni pretenc tenir una llarga carrera política. La meva intenció és estar només quatre anys a La Paeria. El meu paper sempre ha sigut el d’activista, que és molt diferent d’alguns vividors que hi ha actualment com a regidors. Vaig començar per dignitat i per la memòria del meu avi, avui continuo perquè la gent no se n’adona del poder que té. Faig un pas endavant perquè sé que hi ha centenars de veïns i veïnes de la ciutat que lluiten en molts àmbits, jo només sóc una més entre tantes.
La meva voluntat és transmetre que la gent organitzada i que lluita té molt poder, i pot canviar les lògiques clientelars d’aquesta Paeria. No és tant el que ha canviat, sinó el que ha de canviar: jo vinc amb la voluntat de canviar-ho tot perquè és una necessitat urgent capgirar les maneres defer i entendre la política.
Perquè creu que els joves es senten identificats amb lacrida-cup?
No sé si els joves de Lleida, se senten identificats amb la Crida – CUP, segur que haurem de treballar molt més per presentar-nos, escoltar-los, compartir inquietuds i necessitats, etc. En tot cas, a la Crida per Lleida els joves tenen un paper molt important, són protagonistes de les seves pròpies decisions.
No són les joventuts de res ni de ningú, no hi ha jerarquies. Treballem colze a colze i s’autoorganitzen en els seus espais sense la supervisió i control dels adults. També hem vingut a transformar la política on només els adults (i majoritàriament homes) ens marquen el que hem de fer, a la Crida per Lleida no. És molt diferent, creen unes sinergies d’apoderament i participació real on tothom és igual molt interessants.
Com valora l’actuació de l’equip de govern a la paeria?
Defraudant, el seu concepte de justícia social ha estat de tipus beneficència en lloc de garantir drets i empoderar les lleidatanes i lleidatans. El PSC ha format part de manera entusiasta del 155 que ha suposat un retrocés evident en les llibertats individuals i col·lectives. L’equip de govern ha actuat sota les ordres de Ciutadans i PP i han negat la voluntat de lleidatans i lleidatanes d’exercir el dret a l’autodeterminació i han menystingut les càrregues policials a les escoles.
Com veu la crisis d’identitat masculina actual? És el feminisme necessàriament anticapitalista i antifeixista?
No conec la crisi de la identitat masculina actual. Conec les desigualtats que patim les dones a tots els nivells. És necessàriament anticapitalista i antifeixista?, evidentment. El feminisme és transformació, i a Catalunya va néixer des de l’esquerra, precisament per a trencar amb allò que socialment estava tan assumida.
Totes les interpretacions que es puguin fer des de la dreta, arriben per la necessitat d’assumir com a pròpia una demanada que és al carrer, s’hi adapta, és la fórmula de subsistència de la dreta. I sí que és cert que en alguns aspectes les dones privilegiades i les de classes populars comparteixen situacions, com la violència masclista. Però generalment la dreta tergiversa l’objectiu real, que és que el feminisme lluita per a situar les dones en la igualtat de drets, d’acord amb les seves necessitats, dins una societat justa per a tothom.
Doni’ns la seva opinió sobre el judici a l’independentisme.
El judici farsa busca clarament la criminalització de l’independentisme, no per haver-lo materialitzat, òbviament, sinó que en criminalitza la idea. Una altra de les qüestions que queden clares, a banda de la no rebel·lió, és que la força la va tenir el poble i ningú ho va poder parar, ni polítics ni policia. Cal generar tants primers d’octubre possibles per fer trontollar l’Estat Espanyol, i això només ho farem amb determinació i organitzades.
