L'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, acompanyat de diversos regidors de la Paeria de Lleida, ha presentat avui en una roda de premsa a la Llotja els eixos de l'avanç del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que preveu l'horitzó 2050 amb la construcció de més de 27.000 nous habitatges, més de sis milions de metres quadrats per a noves activitats econòmiques i créixer fins als 180.000 habitants. Entre d'altres temes destacables, també preveu el trasllat de la presó fora del nucli urbà, l'ampliació dels Camps Elisis o la reconversió residencial i la Ciutat Esportiva de Lleida als Mangraners.
Aquest nou POUM, que donarà resposta a les necessitats urbanístiques de futur de la capital del Segrià, té la previsió d'aprovar-se provisionalment durant el 2026. Primer, però, a finals de juliol caldrà debatre-ho al ple i buscar el màxim consens amb la resta de partits, tal com ha explicat el paer en cap. El govern socialista de Fèlix Larrosa ja porta uns mesos fent diverses reunions amb altres partits.
FOTO: D.H. / La presentació s'ha fet a la Llotja de Lleida
FOTO: D.H. / La presentació s'ha fet a la Llotja de Lleida"La previsió és que a finals de juliol el document es pugui debatre al ple, allà avançar en la tramitació del POUM, que requereix una aprovació inicial, i l'aprovació definitiva de la Generalitat", ha dit l'alcalde. En aquest sentit, ha assegurat que "si tot anés bé, el compromís és que durant el 2026 pugui quedar aprovat provisionalment".
Fèlix Larrosa ha definit el POUM com "el canvi de model i de creixement econòmic de Lleida, que serà el nou motor econòmic de Catalunya en els propers dies, mesos i anys". Ho ha dit acompanyat de la tinenta d'alcalde, Begoña Iglesias, i l'assistència dels tinents d'alcalde Carlos Enjuanes, Cristina Morón i Carme Valls, així com els regidors Jackson Quiñónez, Pilar Bosch, Xavier Blanco i Roberto Pino.
Una vegada presentat el POUM als mitjans de comunicació, després s'ha fet una presentació a representants del sector empresarial i econòmic, entitats i col·legis professionals.
FOTO: D:H. / Alguns dels regidors assistents a la presentació del POUM
FOTO: D.H. / La presentació s'ha fet a la Llotja de LleidaTal com va avançar a la conferència que va fer al maig, Larrosa ha recordat que el POUM preveu la construcció de fins a 27.214 habitatges, un 63% més de les necessitats actuals. D'aquests habitatges, un total de 18.381 es podrien fer a l'actual nucli urbà i 8.832 en sectors d'expansió. A més d’aquests 27.213, el POUM planteja una reserva 10 àmbits més en el sòl urbanitzable no delimitat (9 a la ciutat i 1 a Raimat), que sumen 330 i un potencial de 14.800 habitatges més a desenvolupar en una següent fase.
Lleida disposa actualment de 400 habitatges buits, 5.725 solars disponibles i 12.256 unitats en sectors no consolidats.
L’alcalde ha remarcat aquesta aposta pel creixement de l’activitat empresarial, que es materialitzarà amb projectes com Torreblanca, l’ampliació dels polígons El Segre, Cimalsa i Torre Solé i una nova àrea especialitzada en tecnologia a la zona de l’LL-11, a més de la potenciació de Fira de Lleida, el Parc Agrobiotech de Gardeny i els nous espais d’atracció comercial, que inclouran el districte de l’estació, l’Eix i la nova àrea a Alcalde Costa.
Aquesta aposta per l’activitat econòmica es combina amb una voluntat de millora de la qualitat de l’espai urbà, amb la renovació dels barris del centre i més zones verdes, amb la plantació de 80.000 arbres. També es prioritza la renovació i transformació urbana amb la revitalització del Centre Històric, la Mariola i els barris de l’Eixample, l’ampliació dels Camps Elisis i la transformació de sectors industrials a residencials.
Pel que fa a les infraestructures viàries, Larrosa ha assenyalat la importància de millorar la mobilitat a la ciutat, facilitant els recorreguts interns i externs i assolint fites com un nou accés a Llívia mitjançant una connexió directa des del Secà de Sant Pere.
Els sectors d’expansió residencial, el sòl urbanitzable delimitat, se centren en 4 àmbits seguint la lògica d’omplir buits urbans i relligar els barris, amb un creixement respectuós amb l’Horta. Són els següents:
- Tot l’eix de l’avinguda de Pinyana, l’avinguda de Balàfia i l’avinguda de Torre Vicens, amb la seva continuació cap a Pardinyes
- L’expansió de Ciutat Jardí més enllà de l’església de Montserrat
- Tota la gran Àrea Residencial Estratègica, al costat de la nova Fira, entre Cappont i la Bordeta, als dos costat de l’LL-11
- Un gran sector entre l’avinguda Artesa i la variant sud, al costat del camp de futbol de la Bordeta
Transformació i renovació urbana
La renovació i transformació del centre urbà és una altra de les prioritats del POUM. Dues de les principals actuacions que inclourà, el Pla Integral del Centre Històric i el Pla de Millora Urbana de la Mariola, ja estan en marxa. Entre tots dos, permetran aconseguir 387 habitatges de nova construcció i 800 de rehabilitats.
També s’apostarà per la renovació dels barris de l’Eixample, amb una nova ordenació de l’edificació que millori la qualitat urbana residencial, donant més flexibilitat i un millor ús de les plantes baixes. A més, per avançar en sostenibilitat, es preveu transformar els patis interiors de les illes en zones verdes. Es preveu actuar en 164 illes amb 4.200 arbres.
Larrosa també ha destacat una operació molt important de reconversió d’un sector empresarial en residencial. Es tracta de la zona industrial entre els carrers Almería, Antoni Guix i Ribelles, Francesc Argilés i Bifet i l’N-240, a les portes del barri dels Mangraners.
L’ampliació dels Camps Elisis també seguirà aquesta filosofia. Marxaran les indústries que hi queden al seu entorn, per permetre fer créixer el parc i transformar aquest sector de Cappont
I una altra actuació emblemàtica d’aquest nou pla urbanístic serà la reconversió del sector que actualment ocupa la presó un cop s’aconsegueixi el seu trasllat. El POUM ja en preveurà els seus futurs usos.
Horta
El POUM aposta per la defensa de l’activitat productiva i per fer que l’ocupació del sòl estigui vinculada a les necessitats de l’explotació. Es promourà la reutilització de les construccions existents i la regulació urbanística serà dinàmica, adequant-se a les necessitats de la producció agrària. També es posarà ordre en les urbanitzacions amb dèficits.
Zones Verdes
Lleida serà una ciutat encara més verda, ha afirmat l’alcalde. El POUM preveu que comptarà amb 509 hectàrees de zones verdes, amb una dotació de més 20 metres quadrats verds per habitant, que duplica la recomanació de l’OMS. En el desenvolupament del pla es preveu la plantació de 80.000 nous arbres i que la ciutat arribi a 3,5 milions de metres quadrats de parcs.
Equipaments
El POUM preveu gairebé 250 hectàrees d’equipaments, la gran majoria de caràcter públic, amb una dotació de 13,78 m² per habitant.
Com a operacions importants Larrosa ha destacat el trasllat de la Fira de Lleida a un nou recinte més ampli i funcional, amb 12 hectàrees dedicades plenament a l’activitat firal i la futura Ciutat Esportiva de Lleida, que integrarà diversos equipaments esportius de ciutat i que s’ubicarà al barri dels Mangraners.
També hi haurà operacions de reserva de sòl per a allotjaments dotacionals públics.
Grans operacions econòmiques
Lleida disposarà de prop de sis milions de metres quadrats bruts per a activitats econòmiques.
L’aposta més important serà el nou polígon industrial de Torreblanca, amb 334 hectàrees per activitat econòmica i logística, però també es comptarà amb l’ampliació del Segre (96 hectàrees), Torre Solé (35,36 ha) i Cimalsa (21,3 ha); pel creixement de la Fira (12 hectàrees); la consolidació del Parc Agrobiotech a Gardeny (50 hectàrees); i per una reserva per activitats econòmiques especialitzades en el nou sector industrial a l’eix de l’LL-11 (72 hectàrees).
Comerç
El POUM crea noves àrees de centralitat comercial, orientades tant a impulsar el dinamisme econòmic com la cohesió social i la vertebració urbana.
El Districte de l’Estació serà la gran operació de vertebració del centre i unió cap als barris nord: Pardinyes, en primer terme, però també cap a Balàfia i el Secà.
La potenciació del carrer Major, amb la recuperació d’espais lligada al Pla Integral del Centre Històric, serà una altra de les prioritats, per potenciar l’Eix Comercial
També es planifica un nou sector d’atracció comercial a la zona d’Alcalde Costa i República del Paraguai. S’hi preveu un nou sector d’activitat comercial i de serveis, que estarà connectat amb Gardeny i amb una gran reserva d’aparcament a la zona del Camp Escolar. Ajudarà a tensionar l’altre extrem de l’Eix, a donar més vida al barri d’Instituts-Sant Ignasi i servirà especialment per connectar una àrea d’activitat econòmica com el Parc amb el centre de la ciutat, ha dit Larrosa.
Infraestructures viàries i ferroviàries
El POUM preveu actuacions per millorar la mobilitat interna, perimetral i territorial, d’acord amb les previsions del Pla Territorial Parcial de Ponent, amb l’objectiu de millorar la connectivitat, facilitar els recorreguts més eficients, eliminar pas de trànsit pel centre i reduir la contaminació.
Algunes de les actuacions destacables són la millora dels accessos cap a l’A-2 per Montcada i la Mariola, el tancament de la variant sud pels dos extrems, la millora de la connexió de les zones d’expansió de Pardinyes amb la carretera de Corbins, una nova connexió cap a Llívia des de Gualda i el Secà, la finalització d’Onze de Setembre i la ronda de Gardeny i el nou enllaç de l’LL-11 amb la carretera de l’autopista i la variant sud, entre d’altres. També es contemplen les connexions al polígon de Torreblanca i la ronda de Sucs.
En l’àmbit ferroviari es planteja l’optimització de la infraestructura actual. És a dir, aprofitar que les vies que ja tenim i que creuen la ciutat per a crear noves parades urbanes d’un futur tren-tramvia de rodalies, que garanteixi el servei als centres d’atracció.
Eixos verds
La Ronda Verda serà l’element vertebrador dels recorreguts i es plantegen una sèrie de camins ambientals vinculats al riu Segre, el riu Noguerola i les sèquies existents, per promoure la sostenibilitat i el gaudi de la ciutat per part de tots els veïns i veïnes, així com la consolidació dels senders urbans.
També es defineix l’estructura bàsica dels carrils bici, que hauran de seguir avançant per millorar la seva connectivitat i garantir una mobilitat sostenible i segura per a tothom.
