Denuncien que el Pla Hidrològic permet assecar els rius en alguns punts de Lleida

La proposta per la Noguera Pallaresa posa en perill l'almesquera, una espècie amenaçada, i també la truita autòctona

Tram del riu Noguera Pallaresa al seu pas pel Pallars Sobirà. ACN

L’esborrany del Pla Hidrològic de l’Estat 2022-2027 permet cabals zero en alguns punts de les conques de la Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana i Segre. Joel Capdevila, sotsinspector del Cos d’Agents Rurals, ha dit que aquest fet suposaria l’assecament del riu i aniria contra totes les normatives mediambientals i la llei d’aigües. Aquesta ha estat una de les moltes al·legacions que el Cos d’Agents Rurals ha presentat al Pla. També demanen a la CHE implementar mesures de control dels cabals captats pels concessionaris d’aigües. El Parc Natural de l’Alt Pirineu creu que la proposta per la Pallaresa posa en perill l’almesquera, una espècie amenaçada, i la truita autòctona.

Capdevila ha explicat que aprovar el cabal zero en alguns punts de rius, per molt que siguin pocs, pot provocar que la concessionària d’aigües assequi el riu amb el suport de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.

Petició d’augment dels cabals ecològics

Per presentar les al·legacions els Agents Rurals van estudiar el comportament de 68 estacions que mesuren el cabal del riu. El cabal mig alliberat per aquestes estacions és de l’11% del total d’aigua que baixa pel riu al llarg de l’any. Per Capdevila aquesta xifra vol dir que el 89%, i en alguns casos concrets el 97%, del cabal del riu és captat o explotat per usos industrials, elèctrics, de regadiu o recreatius. Per tot, els Agents Rurals demanen un increment dels cabals ecològics.

Capdevila ha detallat que des del Cos d’Agents Rurals han al·legat també que el cabal d’aigua ha de ser constant i des de la capçalera fins a la desembocadura cada cop més elevat, fet que no recull el Pla i en alguns casos planteja el contrari: cabals inferiors en trams inferiors del riu. Capdevila entén que si el riu va sumant aigua d’afluents, el cabal no pot disminuir.

Per tot sol·liciten l’aplicació de sistemes de control dels cabals del riu a les concessionàries tant pel que fa al volum d’aigua que capten com a la que retornen al riu.

La petició d’augmentar els cabals ecològics plantejats al Pla Hidrològic Nacional 2022-2027 és pel manteniment d’espècies de flora i fauna. Marc Garriga, director del Parc Natural de l’Alt Pirineu, ha explicat que els cabals ecològics que planteja la CHE no els consideren “correctes” i demanen mantenir els que proposa l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

En les al·legacions presentades pel Parc Natural de l’Alt Pirineu es demana que la regulació de cabals que es faci a les capçaleres sigui el més similar possible a la dinàmica fluvial natural i que no es faci un riu “massa regulat”. Així mateix, demanen naturalitzar al màxim aquesta regulació. Tant l’almesquera com la truita autòctona necessiten aquesta dinàmica natural dels cabals.

Reserva Natural Fluvial per la capçalera del riu Noguera Pallaresa

Una de les al·legacions que ha presentat el Parc Natural de l’Alt Pirineu és que la capçalera del riu Noguera Pallaresa sigui considerada Reserva Natural Fluvial. Garriga ha comptat que es tracta d’un tram de riu salvatge, d’uns 30 quilòmetres sense cap presa, dels més ben conservats d’Espanya. Garriga ha remarcat que creu que se l’han oblidat i demanen que s’inclogui en aquesta catalogació i argumenta que és un tram de riu amb molt bon estat de conservació i poques alteracions en el seu recorregut.

Per Garriga incloure aquest tram de riu com Reserva Natural Fluvial suposaria poder rebre diners de l’estat espanyol per la seva conservació.

De Reserves Naturals Fluvials, a la part de la demarcació hidrogràfica Conques Internes de Catalunya n’hi ha actualment 38. I pel que fa a la conca del Segre, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) en té reconegudes cinc.

L’ACA presenta 72 al·legacions al Pla Hidrològic de l’Ebre

L’Agència Catalana de l’Aigüa ha presentat un total de 72 al·legacions al Pla Hidrològic de l’Ebre desglossades amb set capítols: normativa (7), cabals ambientals i sediments (7), Definició masses d’aigua (5), Garantia abastament (1), Programa de mesures (8), Zones protegides (3) i Caracterització masses d’aigua (41).