Avui fa un any d’aquell 11 de desembre que milers de lleidatans i lleidatanes mai no oblidaran. Milers de persones es van concentrar al llarg de tota la jornada davant les portes del Museu de Lleida per evitar el trasllat de les obres del Monestir de Sixena que fins llavors formaven part de la col·lecció de l’equipament lleidatà. Aquell mateix dia expirava el termini marcat pel jutge Antonio Martín, titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 d’Osca, el qual autoritzava la Guàrdia Civil a entrar l’equipament lleidatà fins i tot per “la força” per endur-se les 44 obres d’art de la col·lecció. Concretament, l’ordre permetia als cossos de seguretat estatals les accions que aquests consideressin oportuns, com a policia judicial, per tal d’accedir a l’espai museístic. Així fou, al voltant de les 4 de la matinada, quan una desena de vehicles de la Guàrdia Civil, acompanyats per tècnics aragonesos, es personaven a l’edifici situat a la Rambla d’Aragó per executar l’ordre judicial provisional que permetria el trasllat a Sixena de les peces que eren, des de feia anys, protagonistes d’un litigi sense resoldre.
Els treballadors del Museu de Lleida, coneixedors de que l’execució de l’ordre i del gran desplegament policial tindria lloc de manera imminent, ja hi van entrar hores abans. Les reaccions al polèmic trasllat no es van fer esperar i una cinquantena de persones iniciaven la concentració que es mantindria al llarg de tota la jornada, fins la marxa del operatius estatals, per protestar a l’exterior de l’edifici, prèviament blindat pels Mossos d’Esquadra. Tot i ser-hi in situ, la informació que anava veient la llum en aquells moments era ben poca, filaven amb comptagotes les dades respecte al que allí dintre estava passant, tenint en compte que, de matinada, moltes persones encara eren a casa entre llençols.
El llavors alcalde de Lleida, Àngel Ros, també es va personar de matinada al Museu de Lleida per tal de tractar amb els agents i emprendre, deia, una última acció per tal d’evitar el trasllat de les obres. Dies abans, l’actual ambaixador d’Espanya a Andorra va presentar, com alcalde de Lleida i representant de la Paeria al Patronat del Consorci del Museu, un recurs de súplica a l’Audiència d’Osca contra el trasllat de les 44 obres d’art considerant que la sentència encara no era ferma i que “no té sentit una execució cautelar perquè els béns estan protegits fins a acabar el recorregut jurídic”. Llavors, Ros afirmava que l’anunci del trasllat havia generat una “alarma social molt important” a Lleida que “afectava” les relacions “ciutadanes” i “de veïnatge” amb els “territoris pròxims”, referint-se a la província d’Osca. Tot i així, les dues centes persones concentrades a l’exterior del Museu van increpar-lo a la seva arribada amb crits de “botifler”, “poca-vergonya” i exigint-ne la seva “dimissió”. Allí mateix, Ros, en declaracions a Catalunya Ràdio, afirmava que “em penedeixo que s’estigui utilitzant indegudament el 155“.
Tot i el seu penediment, molts no li perdonaven el seu suport a l’aplicació de l’article 155 que va comportar la suspensió de l’autonomia de Catalunya, el qual és criticat per haver suposat la via que va obrir la porta a la resolució desfavorable del litigi.
https://www.teleponent.cat/mossos-no-han-deixat-entrar-angel-ros-museu/
Mesos abans que ho fes Ros, el Departament de Cultura de la Generalitat ja va presentar un recurs amb el qual exigien al Ministeri de Cultura espanyol que s’aturés l’ordre d’execució al·legant que les obres no podien sortir del Museu de Lleida donat que el Consorci no podia exercir el seu dret de defensa en virtut de l’aplicació de l’article 155 i que el monestir de Sixena no tenia les condicions adequades per rebre-les.
📹 #VÍDEO | Canten "Els #Segadors" a les portes del @museudelleida, on també s'hi senten càntics contra el trasllat de les obres de #Sixena i contra els cossos policials estatals#Lleida #GuàrdiaCivil pic.twitter.com/vji6g6Xaca
— Diari La Ciutat de Lleida (@laciutatlleida) December 11, 2017
Centenars de persones segueixen concentrades a Rambla d'#Aragó de #Lleida, davant el @museudelleida, mentre continua l'operatiu policial per traslladar les obres d'art de #Sixena pic.twitter.com/fxVSpieHI1
— Diari La Ciutat de Lleida (@laciutatlleida) December 11, 2017
Poc després que sortís el sol, passades les 8 hores, les protestes prenien força i sumaven adeptes amb l’arribada de cada vegada més gent que, assabentada de l’operatiu dintre del Museu, van acudir a la Rambla d’Aragó per mostrar el seu rebuig. Fruit d’aquesta crispació, s’hi van viure moments de tensió entre els Mossos d’Esquadra i els manifestants a les portes del Museu que van provocar les càrregues dels agents policials per tal d’evitar que més d’un centenar de persones traspassés el cordó de seguretat. A La Ciutat de Lleida vam enregistrar i publicar en directe aquests aldarulls:
https://www.facebook.com/laciutatdelleida/videos/1974392812803261/
Més tard, a les 9 del matí, el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, cessat per l’aplicació de l’article 155, se’n feia ressò de la situació i la seva reacció no es va fer esperar amb una piulava a Twitter: “Amb nocturnitat i utilitzant una policia militaritzada, com sempre, tot aprofitant un cop d’estat per espoliar Catalunya amb absoluta impunitat. Aquest és el model de país que defensen Ciudadanos, PSC i PP”.
Amb nocturnitat i utilitzant una policia militaritzada, com sempre, tot aprofitant un cop d'estat per espoliar Catalunya amb absoluta impunitat. Aquest és el model de país que defensen Ciudadanos, PSC i PP. https://t.co/z7gUPr6yy2
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) December 11, 2017
D’altra banda, al cantó oposat podríem dir, a les 10 del matí el llavors president del govern espanyol, Mariano Rajoy, justificava el trasllat de les obres d’art de Sixena explicant que l’executiu estava acatant una resolució judicial, tot apuntant que l’incompliment d’aquestes esdevindria “anormal en una democràcia”.
El director del Museu de Lleida, Josep Giralt, explicava a La Ciutat de Lleida que l’execució deia que si algun dels treballadors actuaven en contra d’aquesta podrien incórrer en un delicte. “Quan en una execució provisional, en una comunicació del jutjat, apareix la paraula delicte, vol dir que havíem d’intentar generar unes actuacions per protegir-nos”, diu Giralt. Per aquesta raó, van considerar que haurien de documentar perfectament com es feia tota aquesta operació, des que ell mateix va rebre la Guàrdia Civil a les 4 de la matinada fins al moment en que el camió va marxar per la tarda. En aquest sentit, els membres del Museu de Lleida van cobrir-se les espatlles davant qualsevol escenari que es podria haver donat dintre l’edifici. Per això van comptar amb la presència d’un notari, posat pel propi Museu, i de 3 advocats perquè els diguessin què podien fer i què no. A més, com no sabien què passaria, van contractar un equip de de professionals encarregats de filmar, la Laia Navarra, i fotografiar, per Jordi Pou, tot el que va passar aquí dintre.
Més de deu hores després de l’entrada de la Guàrdia Civil i dels tècnics al Museu de Lleida, el camió on s’hi havien carregat les obres iniciava la marxa cap a l’Aragó per la Rambla homònima de la ciutat. Per a molts dels concentrats, aquell fou el moment àlgid de les protestes, donat que la sensació de rebuig es veia incrementada donat que es consumava el que consideren un “espoli”. Foren moments difícils per aquests davant el fet de compaginar els sentiments de de crispació amb els d’agraïment i suport als treballadors del Museu, els quals van sortir al carrer quan tot s’estava enllestint per abandonar l’equipament cultural amb totes aquelles obres d’art. L’empatia i l’afecte forjaren l’essència d’aquell moment en el qual l’equip de treballadors del Museu de Lleida van aplaudir efusivament a totes aquelles persones que durant tantes hores van romandre a les portes de l’equipament per agrair tot el suport i afecte rebut davant una situació tant polèmica i, especialment en les seves carns, difícil d’afrontar. L’Albert Velasco n’és un d’aquests membres de l’equipament cultural, el qual publicava el seu agraïment a través de Twitter i feia una crida a recordar aquest episodi de cara a les eleccions del 21 de desembre: “No hi ha Twitter per correspondre tanta estima i afecte. Sou de puta mare. Ara, cuideu-vos i estimeu-vos. I, sobretot, visiteu el museu, que és vostre. Ah, i una cosa més: el 21-D voteu com si no hi hagués demà”.
No hi ha Twitter per correspondre tanta estima i afecte. Sou de puta mare. Ara, cuideu-vos i estimeu-vos. I, sobretot, visiteu el museu, que és vostre. Ah, i una cosa més: el 21-D voteu com si no hi hagués demà.
— Albert Velasco (@velasc_alberto) December 11, 2017
https://www.facebook.com/laciutatdelleida/videos/1974547382787804/
📹 #VÍDEO | Treballadors del @museudelleida han aplaudit i agraït el suport dels manifestants, instants abans que marxés el camió amb les obres de #Sixena #Lleida pic.twitter.com/z3wDpv9ARS
— Diari La Ciutat de Lleida (@laciutatlleida) December 11, 2017
Tot i que la concentració s’entenia desconvocada quan el comboi es va perdre de vista marxant pel Pont de la Universitat, desenes de manifestants van romandre a la Rambla d’Aragó de Lleida per reprendre als agents de Mossos d’Esquadra que encara s’hi trobaven allí. Fruit de la crispació i la indignació forjada durant hores arran d’aquell episodi, diversos manifestants van increpar directament als efectius policials entre xiulades, insults i càntics com “vergonya em faria ser policia”.
#Sixena, Museu de #Lleida avui toca dir: A Déu, a les obres d'Art! Una més en la llista de l'abús continuat de l'Estat gràcies al #155espoli. La història us jutjarà pic.twitter.com/UcIMqreB9A
— manelros (@manel_ros) December 11, 2017
https://www.facebook.com/laciutatdelleida/videos/1974514059457803/
El camió arriba a Sixena per descarregar les obres al monestir
Poc abans de les 16 hores, el camió i els efectius que havien participat en l’operatiu arribaven a Sixena, on van rebre l’efusiva benvinguda de desenes de persones al mateix Monestir de Santa Maria. Des de l’Aragó, diverses institucions, societat civil i església, emmarcats dintre la plataforma “Sijena Sí”, celebraven el trasllat tot considerant-lo el “primer pas” que derivaria en el retorn de les més de cent peces artístiques originàries de la Franja i que actualment s’hi troben a la capital del Segrià. En aquest sentit, els litigis derivats d’aquestes obres perduren des de fa més de vint anys i compten amb sentències vaticanes favorables a l’Aragó.
Manifestació a la Subdelegació del Govern i a la plaça de la Paeria
La mobilització ciutadana durant aquella jornada no va acabar amb l’operatiu del trasllat, ja que aquest mateix va motivar més actes de protesta a Lleida. Prop de les 17 hores del vespre, els Comitès de Defensa de la República de Lleida convocaven per a les 19 hores un acte de protesta davant de la Subdelegació del Govern espanyol, situada a la plaça de la Pau, on s’hi van aplegar unes 300 persones. Seguidament, els manifestants van traslladar les seves protestes a la plaça de la Paeria, on es van unir als Cantaires de Ponent, l’agrupació que cada dilluns es concentra a les portes de l’Ajuntament de Lleida per exigir l’alliberament dels líders independentistes presos i exiliats. Allí la concentració va adoptar un to més solemne i, sense deixar de banda les reivindicacions, s’hi van cantar versions de nadales contra l’”espoli” de les obres de Sixena, contra l’aplicació del 155, contra l’antiga Subdelegada del govern espanyol, Imma Manso, per exigir la dimissió del ja exalcalde Àngel Ros i per l’alliberament de càrrecs cessats del Govern.
https://www.facebook.com/laciutatdelleida/videos/1974678752774667/
https://www.facebook.com/laciutatdelleida/videos/1974678752774667/
Les autoritats aragoneses qualificaven de “dia històric” l’11D
La Consellera de Cultura de l’Aragó, Mayte Pérez, qualificava de “dia històric” aquell dilluns 11 de desembre tot afirmant que “es fa justícia en l’ampli terme de la paraula, no només en l’àmbit jurídic”. Va insistir en la desvinculació del trasllat de les obres de l’aplicació del 155 alhora que carregava contra el Ministeri de Cultura pel recurs interposat en nom de la Generalitat amb l’objectiu d’intentar impedir el retorn de les peces. Altrament, l’aragonesa denunciava que faltava una de les 44 peces que s’havien de traslladar a Sixena i que algunes d’aquestes estan “molt deteriorades”, tot afirmant que fins i tot alguna d’aquestes peces seria “difícil de recuperar”.
Pérez considerava que aquest “deteriorament” “deixa en evidència la tasca de Catalunya”, carregant contra els qui fins ara s’havien encarregat del manteniment de les obres després que es posés en dubte la professionalitat, diu, dels tècnics aragonesos.
D’altra banda, l’alcalde de Villanueva de Sixena, Ildefonso Salillas, afirmava que amb la resolució provisional del trasllat havia quedat demostrada la “injustícia” del que va passar fa anys al monestir. Per ell, l’arribada de les obres comportava un “bàlsam” que els permetria “curar una mica les ferides” del passat.
El president aragonès, Javier Lambán, també va celebrar l’arribada de les peces al Monestir de Sixena alhora que “lamentava” haver hagut de recórrer a l’actuació dels cossos policials estatal per aconseguir, però “no ha quedat cap altra opció” després que la Generalitat no donés compliment a la sentència del jutjat d’Osca. D’igual manera que la Consellera Pérez respecte la conservació de les obres d’art, l’aragonès apuntava que potser haurien de “tornar o demanar indemnitzacions pel maltractament que han sofert les peces”. Tanmateix, el president també volia desvincular el trasllat de les peces a l’aplicació de l’article 155 i recriminava a l’antic paer en cap de Lleida, Àngel Ros, que “s’equivoca” al relacionar ambdós temes. Amb tot plegat, el seu desig és que aquest litigi no afecti les relacions entre Catalunya i Aragó, incidint en mantenir la seva “fraternitat, en l’àmbit de l’acord i coordinades pels llaços que ens uneixen”.
Altrament, per Lambán és ”indigne” que des de Catalunya s’hagués qüestionat l’aptitud dels tècnics aragonesos de gestionar i conservar el seu patrimoni artístic. En aquest sentit, el conservador del Museu de Lleida, Albert Velasco, retreia dies després al govern aragonès la col·locació d’una de les caixes sepulcrals ja exposava al Monestir de Vilanova de Sixena, concretament davant una columna de climatització no destinada a tasques de conservació museística. A través d’una piulada a Twitter que incloïa dues imatges de la peça, el professor de Legislació i Tutela del Patrimoni Artístic a la Universitat de Lleida afegia que “per raons de conservació preventiva, aquesta columna de climatització no hauria d’estar aquí”, tot afegint en una altra piulada que, “lamentablement” la col·locació d’un aparell de climatització a Sixena al costat d’una obra d’art “no és nou”.
Hola @GobAragon. Por razones de conservación preventiva, esa columna de climatización no debería estar ahí. #Sixena pic.twitter.com/QC7GWlWuEh
— Albert Velasco (@velasc_alberto) December 14, 2017
Amb tot plegat, a La Ciutat de Lleida vam poder parlar mesos enrere amb el director del Museu de Lleida, Josep Giralt, sobre el trasllat de les obres de Sixena i de molts altres relacionats amb l’equipament cultural. En aquesta entrevista, Giralt reflexiona també sobre el paper que hi va jugar l’aplicació de l’article 155, sobre l’exposició “Presos polítics a l’Espanya Contemporània” que va acollir el Museu i sobre la censura i la llibertat d’expressió.
