La Sala Alfred Perenya de la Regidoria de Cultura a l'Ajuntament de Lleida ha acollit aquest matí la presentació del Pla Estratègic Municipal d'Accessibilitat, el pla que ha de marcar una diagnosi i necessitats de les condicions actuals en matèria d'accessibilitat a la ciutat, i que s'ha presentat a les diferents entitats, col·lectius i institucions que tindran una participació directa en la redacció d'aquest pla.
Així ho ha explicat l'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, en l'atenció als mitjans on ha assegurat que "arranquem el procés per a dotar-nos del pla d'accessibilitat a la ciutat de Lleida, i per això hem convocat entitats, col·lectius i institucions que volen col·laborar amb la redacció del nou pla d'accessibilitat, una iniciativa pactada amb el grup municipal de Junts amb aquest pacte d'estabilitat de govern i el que fem és explicar quin és el mètode que seguirem a partir d'ara i quina és la participació necessària que requerim de les entitats que ens ajudin a la redacció d'aquest pla". Durant l'atenció a mitjans també hi ha hagut la participació de la portaveu del grup municipal de Junts, Violant Cervera, així com la presència dels tinents Carlos Enjuanes i Cristina Morón.
Larrosa ha explicat que un 30% de la població es veurà beneficiada directament d'aquest pla quan estigui finalitzat, on avui s'inicien els treballs de redacció amb una diagnosi que acabarà el maig del 2026 i on encara quedarà un any per acabar de confeccionar aquest pla, fins al 2027. "Volem fer una ciutat per a tothom i a tot arreu", ha dit.
Per la seva part, la portaveu de Junts Violant Cervera ha volgut aclarir que "no només és un tema de pacte amb el govern, sinó que això és compliment de la llei". En aquest sentit, ha explicat que la llei d'accessibilitat va ser aprovada l'any 2014 i marca que totes les ciutats han de tenir un pla d'accessibilitat, i que les ciutats de més de 50.000 habitants la pròpia llei diu que una vegada s'aprovi el codi d'accessibilitat tenen 8 anys per poder tenir una ciutat accessible.
"Sense un pla d'accessibilitat que faci una anàlisi de com està l'accessibilitat a la ciutat, és impossible després poder fer les previsions pressupostàries per poder accedir", ha dit Cervera.
Des de Junts, consideren que l'accessibilitat és un eix fonamental que actualment no es compleix a la ciutat. "Els carrers, voreres, edificis públics i també aquelles activitats que fa especialment l'Ajuntament han de ser 100% accessibles. Perquè les ciutats siguin plenes i perquè tothom pugui sentir-se a gust, doncs han de ser accessibles absolutament per tothom, no només per les persones amb mobilitat reduïda, sinó perquè tots són susceptibles de tenir mobilitat reduïda, especialment la gent gran i els nens petits que van amb carrets. Estem contents i el primer que s'ha de fer per poder invertir és tenir aquest pla que ha de fer aquesta diagnosi de com està la ciutat", ha explicat la portaveu de Junts.
En paral·lel a aquest pla d'actuacions, l'Ajuntament de Lleida avança especialment en dotar d'una millor accessibilitat en matèria d'habitatge i espais privats que també requereixen anar adaptant espais habitacionals a necessitats que requereixen avui en dia persones o famílies per viure-hi, com ara el barri de la Mariola o el Pla Integral del Centre Històric, que es presentarà el proper dilluns dia 13.
Mentrestant es redacta aquest pla d'accessibilitat, amb un marge de dos anys, hi ha una assignació pressupostària per anar avançant en petites millores en l'espai públic. En aquest sentit, Larrosa ha avançat que la regidora de Mobilitat, Cristina Morón, presentarà en els propers dies la modificació del reglament de transports de viatges, ja que per exemple en el reglament no estava complementat amb què les persones que van amb caminador poguessin accedir als autobusos a través de la plataforma. Per tal de poder fer-ho, caldrà aprovar-ho abans al ple.
L'Ajuntament invertirà 140.000 euros en actuacions a l'espai públic
Amb aquest mentrestant, tal com ha assegurat l'alcalde, hi haurà aquesta assignació pressupostària de 140.000 euros per actuacions a l'espai públic com poden ser el canvi dels bancs romàntics, que ja no compleixen la normativa i s'hauran de canviar gairebé 300 a tota la ciutat, o voreres que estan fetes malbé i impedeixen la circulació de cadira de rodes, per exemple.
Pel que fa a les mancances actuals a la ciutat, Larrosa ha assegurat que al llarg dels anys ja s'ha avançat en l'accessibilitat d'alguns carrers, voreres, baixants o indicacions sobre rugositat dels terrenys per a persones amb discapacitats visuals. "S'han fet coses al llarg dels anys, però tenim fins al 2027 per dotar de totes les actuacions i hem de seguir millorant. I per això avui podrem fer un debat sobre aquelles qüestions que s'hauran de tenir en compte sobre la redacció del pla", ha dit l'alcalde.
Com a reflexió, ha explicat que han vist alguns problemes de mobilitat durant les Festes de la Tardor en l'entorn del Centre Històric, i que s'haurà de canviar en relació a l'accés a la Seu Vella, ja que en el seu moment quan es va fer la urbanització es van ficar llambordins que generen una dificultat per persones amb cadira de rodes.
"El pla està pensat per l'espai públic i nosaltres haurem d'afegir mesures complementàries quan vulguem intervenir en l'espai més privat", ha explicat Larrosa en relació a altres inversions.
D'altra banda, Larrosa ha volgut conscienciar a la població amb la seva experiència personal de fa uns anys amb l'ús de cadira de rodes, quan va tenir un problema a la cama i va veure's obligat a utilitzar-la durant un mes. "Vaig tenir una lesió important quan era diputat a Madrid. M'allotjava en un equipament hoteler, m'havia de traslladar i accedir a una estació de tren amb cadira de rodes. Llavors em vaig donar comte del que suposa. Hem de fer possible que les nostres ciutats estiguin adaptades per a tothom i a tot arreu, i és per això que les entitats tindran tot el protagonisme i un colideratge perquè han de ser les que marquen el camí".
