Lleida fa un pas decisiu per transformar el seu model firal amb l’impuls d’un nou recinte a l’antiga hípica, una infraestructura que preveu una inversió d’uns 100 milions d’euros i que aspira a convertir-se en un pol d’activitat econòmica i esdeveniments de referència. El Patronat de Fira de Lleida ha aprovat aquest dilluns iniciar el procés de licitació per al disseny i construcció d’aquest nou espai, que ocuparà una superfície total de 116.000 metres quadrats.
El futur recinte comptarà amb sis pavellons —cinc de nova construcció i el pavelló desmuntable estrenat recentment— que sumaran 27.500 metres quadrats de superfície coberta. A més, es preveu una gran zona exterior polivalent preparada per acollir esdeveniments multitudinaris com festivals o cites tradicionals com l’Aplec del Caragol.
Un projecte en fases amb visió de futur
Segons ha explicat l’alcalde de Lleida i president de Fira de Lleida, Fèlix Larrosa, el desenvolupament del projecte es farà per fases. La primera, amb un horitzó de quatre anys, inclourà la reordenació de l’espai i la construcció del pavelló principal, conegut com a ‘Fira Zero’, amb una superfície de 5.000 metres quadrats i que actuarà com a porta d’entrada al recinte.
La resta de pavellons, també de dimensions similars, es construiran en una fase posterior, tot i que no es descarta que els terminis puguin coincidir en funció de l’evolució del projecte.
El procés arrenca amb un concurs d’idees immediat. D’entre totes les candidatures, se seleccionaran cinc equips amb solvència acreditada, que disposaran de nou mesos per presentar els seus projectes. El guanyador assumirà la redacció final amb un contracte valorat en un milió d’euros.
Connectivitat, sostenibilitat i integració urbana
Un dels elements clau del projecte serà la seva integració amb l’entorn. El disseny haurà de plantejar solucions de mobilitat, connectivitat amb La Llotja —el palau de congressos— i la possible cobertura del canal de Seròs, que travessa els terrenys.
Larrosa ha remarcat que el nou recinte haurà de ser “flexible, tecnològic i multifuncional”, amb capacitat per adaptar-se a diferents formats i necessitats. També es planteja com un nou front fluvial per a la ciutat i fins i tot com a espai amb funcions de refugi climàtic.
A més, el projecte inclourà aparcaments subterranis sota els pavellons i una passarel·la per facilitar l’accés i la connexió amb altres equipaments estratègics.
Impacte econòmic i projecció
El projecte compta amb el suport institucional dels quatre patrons de Fira de Lleida: l’Ajuntament, la Diputació, la Generalitat i la Cambra de Comerç. El finançament està previst a través de l’Institut Català de Finances i de les plusvàlues que generaran els actuals terrenys firals, on es projecta construir habitatges i ampliar els Camps Elisis.
Segons les previsions, el nou recinte podria generar uns 400 llocs de treball, entre directes i indirectes, i posicionar Lleida com la segona gran plaça firal del país, només per darrere de Barcelona. En aquest sentit, ja s’està treballant en noves sinergies, com la possible celebració a la ciutat del congrés internacional Smart Rural.
Nou director i balanç positiu
En paral·lel, el Patronat ha nomenat Eduard Martín Lineros com a nou director de Fira de Lleida, en substitució d’Oriol Oró. Enginyer informàtic amb una llarga trajectòria en l’àmbit tecnològic i institucional, ha estat vinculat a projectes com el Mobile World Capital i també exerceix com a professor universitari.
Pel que fa a la situació econòmica, la Cambra de Comerç ha confirmat que el 2025 s’ha tancat amb un saldo positiu de 735.000 euros, impulsat pels ingressos de Municipàlia. Aquest resultat compensa les pèrdues del 2024 i deixa el balanç global del període en positiu.
Amb aquest nou projecte, Lleida aposta per fer un salt qualitatiu en infraestructures i consolidar-se com a centre d’activitat econòmica, firal i cultural al conjunt del territori.