L'Ajuntament de Lleida ha celebrat aquest dimarts el Ple de política municipal sobre l'estat de la ciutat i l'actuació política del govern el mateix dia en què es compleix els dos anys de mandat socialista de Fèlix Larrosa al capdavant de la corporació.
El paer en cap, Fèlix Larrosa, ha fet un relat inicial destacant que "Lleida avança amb passos decidits per consolidar-se com segona capital de Catalunya. La nostra ciutat està preparada per fer un salt i ser el motor econòmic de Catalunya en els propers anys. Tenim un projecte, una idea i un pla". En aquest sentit, ha apuntat que el govern municipal ha executat més de la meitat de les accions previstes en el Pla d'Actuació Municipal, on a mig mandat el grau de compliment és del 59% amb 204 mesures en procés de les 231 que té el pla.
"Estem fent tots els esforços per oferir una ciutat amable i empàtica, però ara em centraré del que queda per fer", ha dit.
A continuació ha assegurat que els lleidatans "estan preocupats per la neteja, el manteniment i la seguretat, una preocupació que dura des del 2020, quan va haver-hi un abans i un després en la manera d'entendre la ciutat".
A partir d'aquí l'alcalde ha exposat les diferents inversions que s'han fet des que ell és alcalde, com és el cas del nou contracte de jardineria "amb un augment de pressupost d'un 53,6% i una inversió de 5,1 MEUR anuals" i un nou contracte de neteja que es preveu que entri en vigor a partir del gener del 2026 "i que 3 empreses s'han presentat per optar a aquest contracte de més personal, més maquinària i més tecnologia. Mai la Paeria havia fet l'esforç, més de 300 milions d'euros d'inversió en la neteja i la gestió de residus".
També ha destacat el programa Barri a Barri amb la incorporació de 40 operaris de l'IMO i ampliant-ho a l'Horta de Lleida o el manteniment en voreres (1,1 MEUR), calçades (450.000 euros), mobiliari urbà (930.000 euros) i la instal·lació de nous bancs (250) i noves papereres (280). A tot això se sumarà també la renovació de 15.000 punts de llum amb el nou contracte de manteniment de l'enllumenat públic que s'acaba de signar amb un import de 32,9 milions d'euros, que permetrà també eliminar 217 punts foscos.
En matèria de seguretat, l’alcalde ha recordat que han arribat als 250 agents de la Guàrdia Urbana i que s’han col·locat més de 300 càmeres per reforçar la vigilància a la ciutat. A més, també ha anunciat la posada en marxa del cos d'inspecció de la Paeriaper a la supervisió de l'espai públic, una nova eina per vetllar pel manteniment del dia a dia de la ciutat.
En aquest sentit, ha fet incís en la importància de fer identificacions dels qui cometen delictes i també ha parlat del “repte” que afronta Lleida en matèria de convivència i cohesió social amb el pacte per al civisme.
És aquí on s'ha generat un major debat entre els grups polítics, i on Fèlix Larrosa ha demanat "corresponsabilitat" als grups a l'hora d'aportar solucions per problemàtiques com aquestes i ha lamentat que en molts casos es generin rumors falsos que poden afavorir a un esclat del conflicte social. Des de l’oposició s’ha retret al govern en minora del PSC que només facin “grans anuncis” amb falta d’efectivitat sobre les problemàtiques.
El cap de l'oposició i portaveu del grup municipal del PP, Xavi Palau, ha assegurat que la principal causa de la situació que viu Lleida en matèria de seguretat es deu al fet que "vivim en un sistema penal fallit". En aquest sentit, ha instat als governs de l’Estat i la Generalitat a canviar les normes per agilitzar el sistema judicial.
Palau ha ofert mà estesa per al nou POUM, una eina essencial i imprescindible per al desenvolupament urbanístic de la ciutat, per evitar que el centre es degradi més
La portaveu d’ERC, Jordina Freixanet, ha criticat que en dos anys de govern de PSC la ciutat s’ha fet més insegura i que “s’han vist coses que no havien vist mai”. Ho ha exemplificat amb el fet que el mateix alcalde ha d’anar amb escorta a comprar i ha lamentat que la “mà dura contra l’incivisme no és efectiva” sinó que només serveix per “abonar el camp de l’extremisme” per a les pròximes municipals.
Ha dit que a l’equip de govern hi ha opacitat i que la ciutat viu “amb projectes faraònics, i amb un alcalde desconnectat dels barris i de les persones”. Ha afegit que la ciutadania està ofegada d’impostos, taxes i tributs, i que no es veuen millores, només “un model que castiga la classe treballadora”.
Per part de Junts per Catalunya, Violant Cerera ha reivindicat una Lleida més neta, segura, justa, accessible, cohesionada i plenament catalana i ha recordat a l'alcalde que no té la majoria absoluta i que els grans projectes de ciutat segueixen endavant "gràcies al suport de Junts, amb una oposició rigorosa, constructiva, valenta i sense cap xec en blanc".
Cervera ha defensat el paper actiu i responsable del seu grup durant aquests dos primers anys, remarcant que “Junts no forma part del govern, però ha actuat amb sentit de ciutat, donant suport quan calia per tirar endavant projectes útils per als lleidatans”. En aquest sentit, ha criticat la imatge “triomfalista” de l’equip de govern en relació al POUM, tot recordant que “aquest no tindrà recorregut si no compta amb un ampli consens”.
Un suport que, ha avisat, que no serà infinit si s’obliden de qüestions quotidianes, ja que “Lleida és molt més que grans projectes”. Cervera ha remarcat que Junts continuarà a l’oposició i que cada dia seran més exigents.
La portaveu ha justificat el suport als pressupostos de 2024 i 2025 com una aposta per consolidar projectes iniciats per les regidories de Junts en l’anterior mandat, tot recordant la reforma Palau de Vidre, la Rambla Ferran, el carrer Riu Ebre, la nova estació d’autobusos, l’adquisició d’autobusos elèctrics, el polígon de Torreblanca i Quatre Pilans o l’ampliació de la Fira de Lleida amb un nou pavelló.
Finalment, en representació del Comú de Lleida, Laura Bergés ha assenyalat la seva preocupació per la desigualtat i ha posat d’exemple com hi ha barris amb més immigració o envelliment de l’habitatge, mentre creixen noves àrees urbanes. Ha qüestionat les polítiques fiscals, que repercuteixen negativament en les rendes baixes. Creu que en seguretat s’està improvisant cada dia i que no s’està fent prou en matèria mediambiental i en mobilitat. També ha reclamat més recursos per a l’acció social i millores en salut.