Dos anys d'alcaldia a Lleida: Fèlix Larrosa i el govern socialista PSC-Units

Avui, 17 de juny, fa exactament dos anys en què l'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, va ser investit com a nou paer en cap de l'Ajuntament de Lleida després d’unes eleccions municipals del 28M que va guanyar amb el 27,44% dels vots com a primera força del consistori i amb nou regidors del seu grup polític, el Partit dels Socialistes de Catalunya-Units per Avançar.

Cal recordar que anteriorment a la Paeria de Lleida, del 2019 fins a les últimes eleccions del 2023, Esquerra Republicana de Catalunya va estar al capdavant de l'Ajuntament per primera vegada amb Miquel Pueyo com a alcalde. Després de les eleccions del 28M de 2023, el PP de Xavi Palau va quedar com a segona força al consistori amb 5 representants; seguit d'ERC amb 5; Junts amb 5; el Comú de Lleida amb 1, i per primera vegada a la història, Vox va entrar a la Paeria amb 2 regidors.

Un dels grans valedors de la victòria socialista en aquelles eleccions va ser, a banda d'un mandat republicà inexperimentat i nou, l'aturada per part dels socialistes de la construcció de l'alberg a Pardinyes i que tanta polèmica va generar al barri. Tot, en un context polític lleidatà en què el PSC ha estat hegemònic a Lleida des del restabliment de la democràcia, el 1979, i ha guanyat totes les eleccions excepte en dues ocasions. L’anterior amb Miquel Pueyo i el 1987 Convergència i Unió va guanyar amb Manuel Oronich.

Junts per Catalunya Lleida, el gran aliat per tirar projectes i pressupostos endavant

Des de l’inici del mandat socialista a Lleida, són diverses les polítiques que ha dut a terme el partit de Fèlix Larrosa, que tot i governar en solitari i en minoria ha trobat el seu gran aliat en el grup municipal de Junts per tirar endavant diferents projectes i pressupostos, amb la portaveu juntaire Violant Cervera al capdavant.

A continuació farem una valoració d’aquests dos primers anys de mandat socialista amb Fèlix Larrosa (2023-2025) i les diferents polítiques i iniciatives que ha dut a terme el govern municipal, amb la impossibilitat de dir que no s’han fet coses, amb la capitalitat de Lleida per bandera i amb reptes cabdals a la ciutat com la neteja, la seguretat i la transformació urbanística.

Uns pressupostos ambiciosos amb un 6,2% més d'inversió que el 2024: "Ens uneix l'estima per Lleida"

Tot això, en un context pressupostari en què PSC i Junts van pactar els pressupostos per al 2025 de 232 milions d'euros, un 6,2% més que al 2024, amb una aposta clara per l’increment de la despesa per a millorar els equipaments i serveis en els àmbits d’Agenda Urbana (+18%), Seguretat (+10%) i Esports (+56%), i una inversió total a la ciutat de 30,5 milions d’euros. Es prioritzen àmbits com el manteniment de la ciutat, l’equipament de la Guàrdia Urbana i la millora dels equipaments esportius.

Larrosa afirmava en l'aprovació dels pressupostos juntament amb Junts que "ens uneix l'estima per la ciutat i la vocació de servei públic, i quan sumes aquestes dues coses sempre busques aquest espai d'acord per avançar".

Neteja i manteniment: nous contractes

Sens dubte, una de les primeres iniciatives més potents que va dur a terme el govern socialista en matèria de neteja i manteniment, on s'ha doblat el pressupost, ha estat la campanya intensiva Barri a Barri, que consisteix en tasques de neteja en carrers i places dels diferents barris a la ciutat, embornals, contenidors, fanals i mobiliari, així com la revisió de l’Ordenança de Civisme per endurir les sancions a les persones que no respecten la ciutat i que s'actualitzarà al setembre d'aquest 2025.

A més, en els últims mesos a aquesta campanya s’hi ha sumat operaris en formació de l’Institut Municipal d’Ocupació que realitzen tasques de fusteria, pintura i obra pública, i també una patrulla de la Guàrdia Urbana que especialment realitza denúncies per incompliment de l’Ordenança Municipal, com sancions per deixar escombraries fora dels contenidors o per enganxar cartells al mobiliari urbà.

D’altra banda, també hi ha hagut una modificació en els contractes de neteja i jardineria a la ciutat. El nou contracte de neteja a Lleida s’implantarà a partir de l’1 de gener de 2026 amb una durada de 10 anys, amb la contractació de 40 persones més (146 en total) i 40 vehicles més (66 en total), a més de l’arribada de nova maquinària i el tancament amb xip dels contenidors de resta als barris de Balàfia i Pardinyes, on es va deixar d’implantar el sistema porta a porta i que ara arribarà als polígons industrials, a l’Eix Comercial, a Llívia, Sucs i Raimat.

Pel que fa al nou contracte de jardineria, aquest es va posar en marxa el passat 2 de juny de 2025 amb un nou contracte que divideix la ciutat en 8 sectors dividits entre el marge dret i el marge esquerre. Aquest nou contracte és gestionat per diverses empreses i tindrà una durada fins a l'1 de juny de 2027, amb la possibilitat de pròrroga durant dos anys més.

Principals iniciatives del govern socialista de Fèlix Larrosa

Durant aquests dos anys, el govern de Larrosa ha centrat els seus esforços en diversos àmbits com la transformació urbana, la cohesió social i el desenvolupament econòmic, tot amb un eslògan que ha acompanyat al paer en cap de Lleida com a capital emergent i "amb més projecció de Catalunya". A continuació presentem una llista de les principals iniciatives: 

Avanç del POUM: L'alcalde de Lleida va presentar el passat 9 de juny el nou Planejament Urbanístic de la ciutat de Lleida que fixa l'horitzó en l'any 2025 amb la previsió de donar resposta a una ciutat que preveu créixer fins als 180.000 habitants. El govern municipal preveu aprovar-lo provisionalment al 2026 amb la voluntat de projectar 27.000 nous habitatges i altres temes com el trasllat de la presó fora del nucli urbà, l'ampliació dels Camps Elisis o la reconversió residencial i la Ciutat Esportiva de Lleida al barri dels Mangraners, que també ha tingut una transformació urbanística amb el creixement en menys d'un any de 121 habitatges nous. 

Renaturalització i parcs urbans: Des del govern municipal s'ha impulsat la creació de nous espais verds i la millora dels existents, amb projectes de renaturalització per millorar la qualitat ambiental i la biodiversitat urbana per travessar la ciutat d'un extrem a l'altre: des de la Bordeta fins a Agrònoms i de la Mitjana a Gardeny. Per aconseguir-ho, ja s'han iniciat diverses accions i algunes estan a punt de finalitzar-se: projecte de naturalització del carrer Riu Ebre i l'Avinguda Doctor Fleming; recuperació ambiental i com a refugi climàtic de la Seu Vella; creació de senders urbans.

El Centre Històric de Lleida, un procés de transformació irreversible

Pla integral del Centre Històric:El Pla Integral del Centre Històric es preveu presentar a la nova convocatòria del Pla de Barris impulsat per la Generalitat de Catalunya. Un pla que "permetrà avançar en la recuperació del barri", va assegurar Larrosa. Un paer en cap que considera que "el procés de transformació del Centre Històric és irreversible" i amb un Pla de Barris que comptarà amb 32 operacions en marxa.

En aquest barri especialment s'ha dut a terme iniciatives per impulsar habitatge per a joves. La previsió del POUM preveu generar fins a 700 habitatges al Centre Històric.

Pla d'Inclusió Social: Tot i la voluntat del govern socialista per allotjar temporers a l'antic hotel d'Adif de l'estació de Lleida, finalment la Paeria va haver d'adequar un any més el pavelló 3 de Fira de Lleida per allotjar temporers durant la campanya agrària amb diverses millores i 100 places disponibles. L'acord amb Adif no va ser fructífer per diverses "desavinences". En paral·lel, l'EMAU (Empresa Municipal d'Agenda Urbana) posa a disposició de treballadors amb contracte laboral un centenar de places més en habitatges, dels quals un estarà reservat a dones.

Cal recordar que el Govern de la Generalitat destinarà 6 milions d'euros per impulsar els tres hubs cívics que preveu el pla d'inclusió social de la Paeria a l'antiga escola de Balàfia, l'antic convent de les Josefines i al Centre d'Acollida de Persones Temporeres (CAT). La voluntat de la Paeria és oferir fins a vuit equipaments en el nou model d'Inclusió.

El Segrià aportarà 16 solars per construir 535 habitatges dins el Pla 50.000 de la Generalitat

Habitatge assequible: El Segrià aportarà 16 solars per construir 535 habitatges assequiblesdins el Pla 50.000 de la Generalitat de Catalunya, sent la comarca que més solars oferirà, seguida de la Segarra, la Noguera i l'Urgell amb sis, les Garrigues amb cinc i el Pla d'Urgell amb un per construir un total de 1.008 habitatges.

Durant l'acord entre Generalitat i Ajuntament es va pactar habilitar uns 132 habitatges de lloguer assequible, un nou pavelló desmuntable a Fira de Lleida i nous equipaments administratius.

Lluita contra l'incivisme i augment de denúncies per l'incompliment de les ordenances

Pla de civisme: L'Ajuntament de Lleida es troba en el procés d'elaboració del Pla de convivència i civisme de la ciutat de Lleida, com l'instrument per al foment de la convivència i el respecte entre els ciutadans, creant un entorn més harmoniós i cívic. Aquest Pla ha de definir les línies d'actuació i la concreció de propostes i reflexions que permetin aconseguir, en el marc del Pacte pel Civisme, els objectius establerts en els pròxims anys. El Pacte per la Convivència i el Civisme de Lleida té com a objectiu general potenciar l'espai públic com un espai de benestar, garantint que totes les persones de la comunitat puguin fer ús dels espais comuns sota un sistema de convivència basada en el respecte a les persones i a l'entorn.

Aquest procés s'ha fet amb diversos tallers participatius que ha comptat amb l'opinió ciutadana amb tallers en diferents barris. Precisament, ahir dilluns 16 de juny, l'Ajuntament va afirmar que la voluntat és signar el pacte al setembre, juntament amb la nova ordenança municipal. L'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, va tornar a apel·lar a la corresponabilitat ciutadana i fins i tot es va atrevir a reflexionar sobre la immigració, afirmant que "com a líder d'un partit progressista no permetre el discurs d'odi".

La Paeria de Lleida i la Guàrdia Urbana ha intensificat les denúncies contra l'incivisme amb campanyes com "Ja n'hi ha proooou" o amb campanyes de reciclatge. 

La Guàrdia Urbana va interposar en els dos primers mesos de l'any 142 denúncies per incomplir les ordenances municipals. Cal destacar que en el 92% dels casos les denúncies tenen a veure amb conductes incíviques a la ciutat i la resta corresponen a l’ordenança de neteja i residus, la de l’ús de la via pública i establiments de pública concurrència.

La seguretat a Lleida, prioritat del govern de Fèlix Larrosa

Nou model de seguretat ciutadana: Al març del 2024 la Junta Local de Seguretat va donar llum verda al nou pla de seguretat municipal, que inclou per primera vegada la perspectiva de gènere i mesures com incrementar el patrullatge, instal·lar més dispositius de vigilància i reforçar la vigilància a les zones de lleure nocturn. La voluntat del govern municipal de Fèlix Larrosa és que abans que acabi el mandat (2027) s'instal·lin més de 300 càmeres amb sistema tecnològic i intel·ligent a la ciutat. 

Els robatoris a l'Horta de Lleida i la inseguretat a la ciutat també són una de les prioritats del govern municipal. És per això que es va acordar constituir una mesa de seguiment del conveni d'actuacions del cos de Mossos a l'Horta de Lleida. Segons va explicar Larrosa durant l'última Junta Local de Seguretat, el 42% dels lleidatans i lleidatanes situen la seguretat com la primera preocupació, a través d’una enquesta dels quals el 18% diuen que alguna vegada han estat víctimes de robatori o algun fet delictiu. 

D'altra banda, també s'ha fet una aproximació del cos de la Guàrdia Urbana en diferents barris amb la creació del Centre Operatiu del Centre Històric o el Centre Operatiu de la Mariola. L'objectiu del govern municipal és transformar tant l'espai físic com la percepció estigmatitzada d'aquests dos barris amb la millora tecnològica de la Guàrdia Urbana. 

Connexió ferroviària amb l'aeroport d'Alguaire: L'alcalde Fèlix Larrosa va proposar la creació d'un ramal ferroviari de 10 km des de Saira fins a l'aeroport Lleida-Alguaire, amb l'objectiu de millorar la connectivitat i l'accés a la ciutat. També es va reivindicar l'ampliació de l'autovia A-14 fins a la frontera amb França, per enfortir els llaços econòmics i logístics amb Tolosa, així com també es va instar a aprovar un pla específic de Rodalies per a Lleida.

Obres importants a Lleida: Pla de l'Estació, Operació Rambla, futura comissaria de Mossos i... futur centre comercial?

Entre les principals línies d'actuació dels pressupostos entre PSC i Junts, hi ha eines de planejament de barris que requereixen una transformació com la Mariola o el Centre Històric, però tampoc s'oblida el nou model firal, amb la construcció en primer lloc del pavelló 5 de Fira de Lleida, que serà desmuntable.

El Pla de l'Estació, l'Operació Rambla, el Palau de Vidre o la renaturalització del carrer Riu Ebre, l'avinguda Doctor Fleming i la renaturalització de les Basses d'Alpicat són algunes de les principals obres de transformació urbanística que s'estan duent a terme a Lleida. Cal recordar també que la ciutat espera tenir la nova comissaria de Mossos d'Esquadra al barri de la Bordeta, concretament en una finca municipal a l'avinguda de Fontanet. També es preveu recuperar zones com el xalet dels Camps Elisis, l'antiga discoteca del Turó de Gardeny o l'edifici de l'antiga Capitania d'Infanteria que es convertirà en un Viver d'Empreses AgroBioTech. 

Les obres de la nova estació d'autobusos, amb el Pla de l'Estació, es van iniciar al maig del 2024 amb un pressupost de 38 MEUR, disposarà de 28 andanes i ocuparà una superfície de 12.500 m2 al costat de l'estació de ferrocarril.

Pel que fa al futur centre comercial que es projectarà a Lleida, el projecte Promenade Lleida està ultimant els preparatius per a la construcció del primer gran centre comercial a la ciutat, que comptarà també amb un hipermercat BonPreu. Estarà ubicat a la zona de Torre Salses, entre els barris de la Bordeta i Mangraners, i ocuparà una superfície total de 56.953 metres quadrats. A banda de l'hipermercat, disposarà d'altres establiments, botigues petites, un modern multicine i establiments reservats per a hostaleria i lleure. La tramitació de Promenade Lleida ha requerit gairebé una dècada, des que es va iniciar a finals de 2025 i la promotora va obtenir a principis d'any l'autorització comercial per part de la Generalitat a l'espera que comencin els treballs previs a la construcció.

Altres iniciatives menys sonades: Control d'aus, l'Imaginem Lleida, patrimoni, ZBE...

Si destaquem altres iniciatives o programes menys sonats que ha dut a terme el govern socialista del PSC-Units a la Paeria de Lleida podríem parlar dels cinc processos participatius oberts en el marc del projecte Imaginem Lleida: Pacte de Convivència i Civisme, Platges Lleida, Passatge de Santa Anna, Zona esportiva de Llívia i l'antiga estació d'autobusos, en què l'Ajuntament ha ofert als veïns i veïnes que volguessin fer arribar digitalment els seus suggeriments a aquests processos oberts a través de la plataforma Decidim Lleida.

Amb aquest conjunt d'accions, la Regidoria de Participació ha volgut garantir una presa de decisions compartida amb la ciutadania, combinant canals presencials i digitals per arribar al màxim persones possibles. S’ha de recordar que en el marc dels Imaginem Lleida hi ha un sisè procés participatiu en marxa amb el projecte Barris Vius.

Entre altres iniciatives destacables pel que fa a la neteja, s'ha abordat el control de plagues amb una inversió de 44 milions d'euros en el manteniment de la ciutat, especialment amb la problemàtica de les plagues d'ocells i la brutícia que generen. És per això que l'Ajuntament de Lleida ha iniciat una prova pilot per controlar la plaga d'aus, especialment tudons, amb l'àguila Harris.

Quant a la mobilitat, cal destacar que enguany entra en funcionament a Lleida la Zona de Baixes Emisisons, la primera fase de la qual entrarà en funcionament el proper 1 de juliol. La Paeria recorda que tots els vehicles que paguen l'impost de Vehicles de Tracció Mecànica a Lleida poden entrar en qualsevol cas dins de la ZBE sense restriccions i no fa falta que facin cap tipus de tràmit. Aquesta Fase 1 afectarà l'àmbit comprès entre l’avinguda de Blondel, avinguda de Madrid, avinguda de Catalunya, Rambla d’Aragó, avinguda de Balmes, avinguda de Prat de la Riba, carrer de Príncep de Viana, Rambla de Ferran i avinguda de Francesc Macià.

Pel que fa al patrimoni i la cultura, l'Ajuntament de Lleida també ha treballat a millorar la Seu Vella i tot el seu entorn, amb l'impuls i objectiu de ser Patrimoni Mundial. Fins a finals d'aquest octubre de 2025, s'estan duent a terme la darrera fase d'obres de restauració de les cobertes del claustre de la Seu Vella, finançades pel Ministeri de Cultura.

Des de la Paeria de Lleida també s'ha impulsat la recuperació i restauració d'elements patrimonials com la torre del Tossal de Moradilla, del segle XVIII, amb una inversió de 150.000 euros. 

Cal recordar, a més, que durant el mandat de Fèlix Larrosa es va inaugurar el Museu Morera, on s'han invertit més de 800.000 euros amb l'objectiu de garantir-ne el bon funcionalment.

Aquest conjunt de polítiques reflecteix el compromís del govern de Fèlix Larrosa amb una Lleida més sostenible, inclusiva i competitiva, amb una clara orientació cap a la millora de la qualitat de vida dels seus ciutadans i ciutadanes. La capacitat del govern socialista per negociar i arribar a acords ha estat fonamental per mantenir l'estabilitat i el progrés a l'Ajuntament de Lleida.

Altres polítiques més criticades per la ciutadania i l'oposició impulsades pel govern socialista

Si alguna cosa es pot retreure al govern socialista de Fèlix Larrosa, i on la ciutadania i l'oposició ha mostrat el seu rebuig o disconformitat demanant fins i tot la dimissió del paer en cap, ha estat en els temes de la possible desaparició del Lleida CF i la cessió del conveni per l'ús del Camp d'Esports, el model d'inclusió, entitats culturals que es queden sense seu als barris, l'augment de places de zona blava o la pujada de la taxa d'escombraries han estat els principals temes de debat polític als carrers de la ciutat. Tot, sense deixar de banda un dels temes que ocupen i preocupen en la resta de ciutats de Catalunya, com és el tema de la inseguretat i els fets delictius.

En aquest sentit, el paer en cap, Fèlix Larrosa, ha mostrat sempre la seva preocupació per les persones multireincidents i la necessitat d'abordar canvis legislatius i agilitzar processos judicials. "Qui la fa, la paga", ha dit en més d'una ocasió el paer en cap.

Ara, en un context polític on el socialisme a l'estat espanyol s'ha debilitat després de la renúncia del número tres del PSOE, Santos Cerdán, per l'escàndol de corrupció, caldrà veure com reacciona la ciutadania lleidatana en unes properes eleccions que, com a mínim, ja tenen el 2027 com l'any de possibilitat de canvi o de continuar amb l'hegemonia socialista. Podeu recuperar aquí l'entrevista que vam fer a Fèlix Larrosa ara fa un any.